Govern Merkel, segona volta
Valentí Popescu
Article / November 03, 2009
La segona legislatura sota un govern d’Angela Merkel hauria de promoure la reactivació de l’economia del país molt més que el Gabinet sortint, format per cristianodemòcrates (CDU/CSU) i socialdemòcrates (SPD). Aquest últim va ser un maridatge per mor del pànic provocat per la crisi global, mentre que l’actual Govern el formen dos socis de criteris polítics molt pròxims. Però la tasca del segon Gabinet Merkel dista molt de ser fàcil. Primer, perquè els indicis que Alemanya està recuperant-se són molt fràgils i una recaiguda segueix sent possible. Però serà difícil sobretot perquè, si els principis generals de la coalició són compartits, les prioritats no ho són.
Els liberals (FDP) aposten decididament per la iniciativa privada i volen accelerar el creixement econòmic a força de reduir la pressió fiscal i posar així a la disposició de les empreses un important contingent de capital “barat”. La mesura s’ha de complementar amb una dràstica retallada de la despesa pública. A la CDU, això últim no li acaba de convèncer. El partit sofreix encara l’impacte de la forta pèrdua de votants registrada en els últims comicis generals, unes pèrdues que no van resultar demolidores solament perquè l’SPD va patir una fugida molt major, catastròfica, de votants. I ara que a nivell ciutadà les dificultats econòmiques segueixen sent la primera preocupació i la precarietat labora la segona, una política radical de reducció de la despesa pública pot llevar definitivament als cristianodemòcrates la lleugera majoria electoral que disposa en aquests moments.
Aquest tema va generar les majors disputes amb l’FDP en la redacció del tractat de coalició i cal suposar que seguirà generant friccions al llarg de tota la legislatura. Per altra part, fins i tot el ministre de Finances –Schäuble– va declarar poc després d’assumir el seu ministeri que “no està gens segur de poder dur a terme la política prevista de reducció de despeses”. Schäuble va confessar que anirà desenvolupant una gestió fiscal d’acord amb la situació social i econòmica de la República Federal dels mesos venidors. Àdhuc hi ha més. Aquests punts de l’acord de coalició –de difícil realització, però no insuperables– poden anar enverinant la convivència d’FDP i CDU/CSU, sense arribar a produir una crisi ni en el si del Gabinet ni al carrer.
Tanmateix, Alemanya necessita des de fa lustres una profunda reforma de les seves estructures per dotar el país i la seva Administració d’una agilitat i eficiència imprescindibles en la gestió d’una gran potència industrial i econòmica. I aquesta reforma és una tasca dura que lesionarà molts interessos i encara moltes més rutines a tots els nivells administratius, comarcals, estatals i federals.
La perspectiva d’emprendre unes reformes que faran coïssor i causaran perjudicis, malgrat que tothom sap que a la llarga redundaran en benefici del país sencer, ha espantat fins ara tots els governs, tant si eren pròxims al CDU com al SPD, pel seu alt preu electoral. I és molt probable que ara torni a succeir el mateix amb el segon Gabinet Merkel.
