Tria de notícies

Morts i misèria a Haití
Un terratrèmol ha devastat la capital d’Haití, un dels països amb més misèria del món. Segons la Creu Roja, 50.000 morts i centenars de milers de persones sense casa, menjar ni aigua. El president Obama va afirmar que “aquest és un dels moments que requereixen el lideratge americà”. Ja ha anunciat la tramesa de 100 milions de dòlars, sis vaixells, un portaavions, un hospital flotant i 5.000 marines completant un desplegament civil i militar. Europa i molts països participen per afrontar la urgència de la situació, que es podria resumir amb les paraules del professor Jocelyn Ozines: “Només un suport massiu i de veritat de la comunitat internacional podrà aixecar aquest poble, però ha de ser un ajut que no es quedi a l’atenció del moment i no s’oblidi de nosaltres”.

La proposta del Govern central sobre el Prat
El ministre de Foment va anunciar el nou model de gestió dels aeroports i el calendari d’aplicació i també, concretament, el de Barcelona. AENA es dividiria en dues entitats: navegació aèria, que segueix 100% en mans del Govern central, i gestió aeroportuària. La xarxa d’aeroports s’integra a una societat mercantil estatal, 70% administració central i 30% iniciativa privada. D’aquest holding es podran crear societats filials per a aeroports especials com el Prat. El capital central és 100% de l’Administració central, però el consell d’administració s’obriria a la Generalitat i a les comunitats autònomes amb la següent composició: 51% Govern central, 39% Generalitat, Ajuntament i Cambra, i 10% sector privat. El nou model no resulta acceptable per la quasi totalitat dels partits catalans i tampoc per la societat catalana. El president de la Generalitat el considera insuficient, el president de CiU inacceptable, ERC centralista i unipolar, el president de Foment absolutament insuficient i la Cambra vol l’autonomia del Prat. CiU ha presentat una moció al Parlament de Catalunya per rebutjar el model que exigeix que les institucions catalanes “siguin majoritàries i determinants”.

Pas endavant de la Unió per al Mediterrani
Els 43 socis de la Unió per al Mediterrani, el nou organisme amb seu al Palau de Pedralbes de Barcelona, han designat com a secretari general el diplomàtic jordà Ahmad Massadeh. Aquest nomenament i la cimera que se celebrarà a Barcelona del 5 al 7 de juny han de servir per impulsar la Unió per al Mediterrani, copresidida durant dos anys per Sarkozy i l’egipci Hosni Mubarak. S’han seleccionat sis àmbits de treball: la descontaminació del Mediterrani, les autopistes del mar, la protecció civil, la investigació i l’ensenyament superior, les energies renovables i el desenvolupament empresarial.

Una llei per al cinema català
El Govern ha aprovat portar al Parlament una llei del cinema que exigeix que tots els films no europeus s’hagin d’exhibir també en català. El conseller de Cultura explica que la nova llei satisfarà els objectius de qualitat democràtica en permetre que les persones puguin triar en quina llengua veuen la pel•lícula. També estableix l’obligació d’incloure la versió catalana a les edicions de DVD, sempre que hagi estat doblada per als cinemes. L’èxit del projecte implica un diàleg per arribar a un acord amb el sector, sense renunciar als principis que vertebra la llei.

Renzo Fratini, nou nunci per a Espanya
És la persona que, designada pel Vaticà, ocupa la nunciatura del Vaticà a Madrid. Li correspon, també, el deganat de la delegació diplomàtica. A la recepció anual celebrada al Palau Reial, el nunci va fer una crida “a l’honradesa, com a regla fonamental d’una societat justa i fructífera, i que aquestes qualitats troben el seu marc a la família, el primer deure de la qual és l’educació, ja que també la família és la millor escola on s’aprenen els valors que dignifiquen a les persones i fan grans els pobles”.

Antoni Tàpies, una exposició d’obra recent
Tàpies acaba de fer 86 anys i presenta una exposició de 17 peces sobre fusta i tela, de diferent format, que ha creat els darrers dos anys a la seva casa de Campins, al peu del Montseny. És una exposició que significa un repàs minimalista a tots els camins artístics de Tàpies: “Ja tinc 86 anys però m’aguanto”. Diu: “Estic molt content d’aquestes obres, però només quan les he vist fetes”. Arnau Puig, crític i filòsof, explica que “Tàpies es mou per impulsos, ho porta tot a dins. Tapies és ja com un poeta, un poeta que deixa anar els mots”.