El debat a França sobre la identitat

Una proposta forta i un final més que discret. La mostra més clara ha estat que un president tan hipermediàtic com Nicolas Sarkozy, que vol apuntar-se personalment tots els rèdits governamentals, en coherència amb el seu estil d’hiperacció, aquesta vegada ha cedit el pas al seu Primer ministre, François Fillon, perquè fés pública la (tímida) decisió governamental.

En un article publicat a Le Monde el 8 de desembre passat, el President Sarkozy fixava els seus posicionaments respecte la integració dels immigrants. En aquest sentit, convidava a practicar la fe amb humild discreció: “Cristià, jueu o musulmà (...) tots han de saber guardar tota ostentació i evitar tot tipus de provocació”. I respecte els temes de la immigració i de la integració continuava dient “qui arriba a un lloc, li correspon respectar el que hi havia abans que ell (...) inscriure’s sense friccions en aquesta societat a la que contribuirà a transformar”. Respectar els originaris del país d’acollida vol dir “esforçar-se per no ferir els seus ciutadans, no enfrontar-s’hi, respectar els seus valors, les seves conviccions, les seves lleis, les seves tradicions i fer-se-les seves”. “És fer-se seus els valors de la igualtat de l’home i la dona, la laïcitat, la separació dels afers temporals dels espirituals”. I acabà escribint: “Em dirigeixo als meus compatriotes musulmans per dir-lis que faré el necessari perquè se sentin ciutadans com la resta, disfrutant dels mateixos drets que la resta de persones, com viure la seva fe (...). Però també vull dir-lis que, a França, la civilització cristiana ha deixat una profunda petjada, un país en el que els valors de la República són part integrant de la nostra identitat nacional, tot el que pugui aparèixer com una provocació a aquesta herència i a aquests valors condemnaria als fracàs la instauració d’un islam a França”.

Hi ha hagut un paquet de mesures proposades pel govern, adreçades a enfortir el sentiment d’identitat nacional, especialment entre els joves (Declaració dels Drets de l’Home a l’escola; reforçar els valors republicans; explicar els grans moments i noms de la història de França; himne i bandera; ...). Mesures que bàsicament no han estat objecte de problema. Altres mesures, però, adreçades a la integració sí ho han estat. Especialment, la que fa referència a l’ús del vel en l’espai públic. Finalment, tan sols s’ha prohibit el seu ús en el marc de serveis públics (escoles, hospitals, administració pública i transports).

Les causes d’aquesta discreta sortida governamental han estat les fortes polèmiques polítiques i mediàtiques que comporta aquest delicat debat en un país de forta immigració com França, degut al rebuig per part de pràcticament tota l’oposició; la manca de consens per part de la pròpia majoria de la UMP (dividida entre coloms i falcons); uns sondetjos que confirmen el baix nivell que viu el propi President Sarkozy, més actiu dialècticament que productiu; i, finalment, unes eleccions regionals convocades pels propers 14 i 21 de març que es presenten complicades pel partit del President.