2nd Edu 21 conference "To teach and to educate today in Catalonia"

La conversa “privada-pública” es va encetar amb la discussió sobre quin ha de ser el paper i el rol del mestre en la formació i educació de l’alumne. Mentre que per Jaume Cela instruir és també educar i en tot cas, veu en el binomi “ensenyar-educar” un fals dilema, en Pere Pena separa l’educació com a prioritat (primària) i l’ensenyament (secundària). Segons el primer, el professor és un agent cultural de primer ordre que té la responsabilitat de mediar entre l’alumne i el món, acompanyar-lo en cada nova experiència i formar-lo a partir del marc referencial de valors socials; però pel segon, la tasca de l’escola és aportar i transmetre coneixements a l’alumne i facilitar-li les eines perquè l’estudiant aprengui a pensar. En tot cas, estaven més a prop que lluny d’un possible acord de fons en aquest punt.
El segon tema que es va posar damunt la taula va ser l’”Educació a la carta”. Mentre que Cela entén l’aprenentatge com una tasca individual en la qual és clau la capacitat de motivació del professor en el progrés de cada alumne, Pena és partidari del valor de la paraula com a eina transmissora de coneixements. Així, el primer es mou en la heterogeneïtat de les aules, mentre que el segon aposta per la diversificació dels alumnes en grups més homogenis d’interessos i coneixements, tot alertant del perill pels professors que sota la voluntat d’oferir permanentment l’atenció personalitzada a l’alumne acaben per ”infantilitzar la secundària” o cremar-se.
En el que sí van coincidir tots dos és en la necessitat de reformar o millorar el model educatiu, -si bé no és el motiu exclusiu del fracàs escolar sí que n’és un dels principals motius- millorant també la formació especialitzada dels mestres i els professors, i destinar més recursos als cicles infantil i de primària, la base més important en la formació de les noves generacions.