Tria de notícies

Immigració i xenofòbia a Alemanya
A molts països europeus, també a Espanya, s’han accentuat els problemes derivats de la xenofòbia paral•lelament a la crisi econòmica. A Alemanya, la fundació Friedrich – Ebert propera al partit socialdemòcrata ha fet públic un treball d’investigació basat en una enquesta a 2.400 persones. Segons l’estudi, s’ha estès la xenofòbia. L’any 2008, es podia considerar que un 25% de la població tenia posicions xenòfobes; actualment, més del 30% pensen que els estrangers es volen aprofitar de l’estat social i que davant la falta de treball se’ls hauria de repatriar. Especialment, l’Islam provoca el major rebuig. Un 58,4% dels alemanys creuen que haurien de tenir restringida, a Alemanya, la pràctica de la seva religió. És també significatiu que, recentment, el govern turc, presidit per Erdogan, islamista moderat, va instar els immigrats a adaptar-se a la llengua i als costums alemanys. A Alemanya viuen 2,6 milions de ciutadans d’origen turc.

Les manifestacions a França
Han estat les més nombroses dels últims quinze anys. S’ha dit que han mobilitzat 3,5 milions de persones, a més de 200 ciutats de França. Les manifestacions han anat acompanyades de vagues molt generalitzades, que han afectat també els trens i els vols de Catalunya i han esgotat la benzina a molts indrets de França. El pols és entre el govern i els sindicats, especialment per la reforma de les pensions, ja que Sarkozy vol que l’edat de jubilació passi dels 60 als 62 anys. S’ha destacat, especialment, que els estudiants s’han incorporat a les manifestacions, motiu pel qual membres destacats del partit del govern han expressat el seu disgust per la «manipulació dels joves». Es dóna per segur que les manifestacions i les vagues no impediran l’acompliment dels objectius del govern.

Menys recerca a Catalunya
Els governs central i català s’han omplert la boca explicant que per sortir de la crisi cal un gran esforç en formació i en recerca. El projecte de pressupostos de l’Estat preveu una retallada del 28% per a les inversions d’investigació als seus centres a Catalunya i d’altres consorciats amb la Generalitat i universitats catalanes. El 2.011, podrien quedar sense aportacions de l’Estat centres com l’Institut de Biologia Evolutiva, l’Institut de Biologia Estructural, l’Institut d’Investigacions Biomèdiques, l’Institut de Medicina Predictiva, l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera i l’Institut de Ciències de Materials. El conseller Huguet, a qui corresponen les Universitats, ha acusat l’Administració central «de matar la gallina dels ous d’or».

Més avaries als trens de Rodalies
Les avaries a la xarxa ferroviària estatal, que ADIF gestiona i RENFE opera, es produeixen massa sovint i tenen l’efecte de paralitzar els trens de Rodalies, utilitzats per milers de persones. La més recent, dimarts 12 d’octubre, va aturar durant quatre hores tots els trens de Catalunya dependents d’ADIF, els de Rodalies, els Regionals i els de Llarga Distància. El motiu, una fallada al CTC (Control de Trànsit Centralitzat). Totes les alternatives d’alimentació elèctrica central passen per un únic transformador, que es va avariar. Cal explicar que aquest fet no hauria paralitzat ni el Metro ni els Ferrocarrils de la Generalitat, que disposen de dos centres de control.

Robatoris a turistes de Barcelona
El turisme és fonamental per contribuir a superar la crisi econòmica. També, per aquest motiu és especialment greu la problemàtica de la seguretat a la ciutat de Barcelona. S’ha denunciat que un 30% dels turistes japonesos són víctimes de robatoris al Metro. El cònsol dels EUA ha hagut de reposar 785 passaports, entre gener i agost, per part de ciutadans que han estat objecte de sostraccions. Al consolat de França també han rebut un miler de denúncies entre juliol i agost i el d’Alemanya va proporcionar 1.200 passaports nous. Segons els consolats, aquestes xifres només representen un percentatge petit dels robatoris. La conclusió és que així no es pot anar.

El Pacte del Matarranya
El conseller de Presidència del govern d’Aragó i el conseller de Cultura de la Generalitat van fer oficial l’acord que permetrà als ciutadans de les comarques de la Franja rebre els canals de TV3, mentre Aragón TV arribarà a les comarques del Pla de Lleida, les Terres de l’Ebre i al Camp de Tarragona. Caldrà instal•lar una xarxa de 30 repetidors, que garantiran les connexions, el cost de les quals repercutirà entre les dues administracions. Aquest acord s’afegeix als que ja permeten veure la TV de Catalunya a la Catalunya Nord, Andorra i les Illes Balears, només manca l’acord amb el govern valencià, que precisament lluita per impedir l’existència de repetidors ja instal•lats per entitats civils.