 |
| |
| |
Bulletin 100
January 22, 2008
|
|
Subscripció al butlletí
|
|
|
|
Taking stock
|
|
|
Last year we announced our intention of producing a compilation of our Foundation’s weekly editorials on a yearly basis, as well as a review highlighting the year’s most important events. This must not be done from a perspective of shortsighted controversy or in very broad, abstract or theoretical terms, but within the context of our country and our times. That is, of a consolidated and modern world.
Read more
|
Author: Jordi Pujol
Reading time: 3 min.
Send us your comments |
|
 |
|
|
Què ens espera?
|
|
|
A l’hora d’analitzar l’actual situació econòmica i pensar en el que ens espera aquest any, hem de tenir en compte dos fets: Els cicles econòmics són vigents. És possible mantenir el creixement, però no sense dents de serra, o sigui, amb retrocessos i remuntades.
Read more
|
Author: Francesc Cabana
Reading time: 2 min.
Send us your comments |
|
Lligams de partit i democràcia
|
|
|
“Més encara, els vincles de la sang eren menys forts que els lligams del partit, ja que aquest inspirava una audàcia sense reserves; perquè la finalitat d’aquestes associacions no era un benefici en conformitat amb les lleis vigents, sinó la satisfacció de la cobejança al marge d’elles”. Ho va escriure el gran historiador grec Tucídides, fa més de dos mil anys, en parlar de les conseqüències de la guerra del Peloponès.
Read more
|
Author: Agustí Pons
Reading time: 2 min.
Send us your comments |
|
La importància del croissant
|
|
|
Malgrat que la imatge de la lluna creixent s'ha convertit en el símbol de l'Islam, el seu origen és previ. Com tots els símbols senzills –formes geomètriques o representacions de la natura– han estat utilitzats per diverses cultures i estats sense aparent relació entre ells. La història de la mitja lluna a la península aràbiga es remunta a dos mil anys abans de Crist, quan els babilonis i els assiris adoraven la deessa lluna, en concret, en la seva fase creixent, i la relacionaven amb la fertilitat. A la mateixa Meca, abans de Mahoma, s'hi adorava el déu Hubal, déu de la lluna, que ocupava el primer lloc entre els més de tres-cents seixanta déus que s'hi adoraven.
Read more
|
Author: Jordi Graupera
Reading time: 5 min.
Send us your comments |
|
|
|
|
Sobre l'editorial "una història malaia"
|
|
|
El seu editorial –de la manera com l'interpreto jo– posa indirectament de manifest que a l'Estat espanyol no hi ha prou transparència. Per mi això és una mancança de la democràcia espanyola. A Austràlia, país on visc des de fa quaranta-un anys, una cosa així no s'acceptaria. Els australians sabem al cèntim la contribució que cada estat fa a la federació australiana en forma d'impostos i altres tributs, i el que percep en contrapartida de Canberra.
Read more
|
Author: Josep Viñas |
|
|
|
|
Jordi Pujol: “Continuarem treballant amb coratge per estimular la reflexió sobre els valors, les idees i les actituds”
|
|
|
Jordi Pujol va assegurar que la fundació Centre d'Estudis que presideix continuarà “treballant amb coratge, com ho ha fet fins ara” per estimular el treball intel•lectual en el camp dels “valors, les idees i les actituds”. Pujol va realitzar aquestes afirmacions en el decurs d'una trobada amb tots els col•laboradors del Centre d'Estudis Jordi Pujol amb motiu de la publicació del cinquè número de la revista VIA i del Butlletí electrònic número 100 que publica setmanalment el Centre en la seva pàgina web.
Read more
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:
Detenció d’islamistes a Barcelona
L’Estat espanyol ha estat i és un objectiu prioritari de l’islamisme radical. Cal recordar el salvatge atemptat de Madrid i constatar els centenars de detencions que s’han anat produint aquests darrers anys al conjunt de l’Estat. Barcelona i Catalunya acullen la proporció més alta de pakistanesos i marroquins d’Espanya. I ja fa temps que es va constatar la presència de cèl•lules islamistes a Catalunya, per la qual cosa, cal no minimitzar el risc de terrorisme com està fent el conseller d’Interior de la Generalitat. En el terreny de la ingenuïtat, per qualificar-ho d’alguna manera, s’ha produït el fet de la generositat de l’alcalde de Barcelona en oferir el castell de Montjuïc al president del Govern central perquè hi pugui acollir un centre d’informació de l’Aliança de Civilitzacions, l’organisme proposat internacionalment pel Sr. Zapatero per al tractament del conflicte entre el món occidental i l’àrab. Mesures antirecessió als EUA
Mentre que a Catalunya, al conjunt d’Espanya i a altres països europeus es debat si s’està en una situació de recessió, de desacceleració i de crisi econòmica, i de quina previsible durada es preveu, deixant a part les actuacions del Banc Central Europeu i de la Reserva Federal, als EUA la Casa Blanca i la Fed han preparat una sèrie de mesures antirecessió. El president Bush va anunciar incentius fiscals per valor de 99 milions d’euros per reactivar l’economia i evitar la recessió. Les mesures inclouen incentius per estimular les inversions per a negocis i petites companyies, devolució d’impostos als particulars, descomptes fiscals i fons d’ajut als aturats. El pla suposa l’u per cent del PIB i les actuacions temporals i urgents pretenen ajudar l’economia ara, quan més ho necessita, que és quan es tem un retorn al baix creixement i a la inflació com als anys setanta. Aules d’acollida per a immigrants
El Departament d’Educació de la Generalitat ha anunciat un pla pilot d’acollida de nens immigrants al sistema educatiu que consisteix en la posada en funcionament de noves aules d’acollida, que serien temporals, molt especialitzades, per aconseguir una ràpida adaptació al sistema i que servirien per evitar els problemes derivats de la incorporació de nouvinguts a les classes quan el curs ja està iniciat, que provoquen sempre un problema, tant per als alumnes ja presents com per als nouvinguts. Vic i Reus, ciutats amb un alt percentatge d’immigrants, són les previstes per funcionar com a camp de proves. Tots dos alcaldes accepten la iniciativa i estan convençuts i treballaran perquè aquest pla pilot disposi de les millors condicions d’implantació. Alguns pedagogs són crítics amb el projecte, que veuen com una segregació que propicia la fractura social, però molts altres el valoren positivament, atès el perjudici que provoca a tota la classe, i una vegada iniciat el curs, l’arribada d’alumnes de fora. Tothom insisteix, també al Departament, amb la temporalitat de la mesura. Menys negocis per no saber idiomes
La Unió Europea ha elaborat l’informe Efectes en l’economia europea de la manca d’habilitats lingüístiques a l’empresa, en què s’han enquestat més de 2.000 pimes europees. La conclusió és que un 11% de les empreses petites i mitjanes estan perdent oportunitats de negoci per problemes de comunicació. Segons l’estudi, la pèrdua mitjana anual per motiu del dèficit de coneixements d’idiomes seria de 325.000 euros. Els idiomes més necessaris són l’anglès, seguit de l’alemany i el francès. Segons l’estudi, per fer bons negocis no n’hi ha prou de parlar una llengua, cal comprendre les característiques de la cultura i els condicionaments de l’interlocutor. Creix el programa Voluntarietat per la Llengua
L’any passat van ser 6.304 parelles lingüístiques, 6.304 persones que es van trobar amb una altra per parlar català un mínim de deu hores. El sistema permet entendre, guanyar fluïdesa i vocabulari i ajuda a un millor coneixement de la manera de ser i de la cultura de Catalunya. El secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, va explicar que s’ha produït un creixement d’un 40% respecte al nombre de parelles de l’any anterior. El programa no és només per a immigrants, un 47% són llatinoamericans ja residents que s’interessen pel català. Es recomana participar en el programa a tothom que tingui una hora a la setmana per dedicar-hi. L’expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha estat un dels participants a l’esmentat programa. Bread & Butter a Barcelona
S’ha celebrat a Barcelona la sisena edició de Bread & Butter, la fira dedicada a la moda urbana i informal. És la més gran en nombre d’expositors, 954, i en metres quadrats, 160.000, l’ idioma és l’anglès, l’estil volgudament descuidat i el to festiu. El president, l’alemany Karl-Heinz Müller, explica que aquesta fira, que va néixer a Berlín l’any 2001, té com a objectiu augmentar cada any el nombre d’espectadors, superfície i visitants, i per això, ha apostat per Barcelona, amb gran èxit. Les novetats d’enguany: al pavelló Mies van de Rohe, reservat a les marques afins a l’art, es va estrenar la col•lecció Andy Warhol by Pepe Jeans, amb obres de l’artista nord-americà. Molts pavellons estan dedicats a la roba informal i compleixen l’objectiu de la fira de pretendre ser un instrument de la moda inspirada al carrer.
|
|
|
|
|
|
|
Fet a casa. La innovació a les empreses catalanes
|
|
|
El periodista Ramon Aymerich ens narra, amb estil àgil i amè, l’aventura d’empreses del sector industrial, immers en una profunda transformació. Basat en l’anàlisi de casos reals, es van desvetllant els problemes i les oportunitats amb què es troba la iniciativa empresarial en l’economia globalitzada. A les empreses catalanes hi ha afany d’innovació, enginy, coneixements i tecnologia, però també s’hi detecten defectes i carències: individualisme, manca de valentia per a la cooperació, endeutament i expansió, dimensió petita, poc suport públic. Malgrat això, els exemples d’empreses que s’han situat en llocs destacats dels mercats internacionals són significatius i admirables. Així, s’analitza l’activitat innovadora en la indústria de tècniques de la construcció; d’empreses capdavanteres en el camp de la biotecnologia i de serveis i tecnologies mèdiques, del sector aeronàutic, aeroespacial, audiovisual i de telecomunicacions; d’empreses cooperatives, de disseny o d’indústries del porc. En resum, Aymerich ens ve a dir que, si bé no hi ha receptes màgiques per arribar a l’èxit empresarial, sí que hi ha consens en els requisits indispensables per intentar-ho: un empresari, una oportunitat i perdre la por d’equivocar-se. Un índex d’empreses i empresaris fa molt útil el llibre.
|
Author: Ramon Aymerich. Editorial: Viena, 2007.
Send us your comments |
|
|
|
|
FUNDACC
|
|
|
Aquesta fundació, creada el 2005 per encàrrec de la fundació Espai Català de Cultura i Comunicació (ESCACC) i del sociòleg Salvador Cardús, és la impulsora del baròmetre de la comunicació i la cultura, que estudia els 1.500 mitjans de comunicació existents en llengua catalana i els usos que s’hi realitzen en el mercat de més de 13 milions de consumidors que abasta. Aquest baròmetre està entre els deu estudis d’audiències més grans del món i a partir de les 40.000 entrevistes anuals realitzades, el mes de novembre passat, va poder presentar els primers resultats, que van confirmar, per exemple, l’ínfim ús del català en el consum musical, cinematogràfic i en telefonia mòbil en proporció amb el castellà, i que la ràdio és el mitjà amb més audiència en la nostra llengua –el 45% respecte al castellà–, seguida de les revistes i els diaris amb un 32% i 26% respectivament.
|
Open link
|
|
|
| |
|
Subscribe to bulletin
|
| |
© 2012 Centre d'Estudis Jordi Pujol
|
| |
|