|
|
Editorial |
Knowledge and experience |
|
|
Collaborations |
Billary i el blanc de color negre |
|
|
L'alumnat nouvingut i les aules d'acollida |
|
|
Un cert desconcert |
|
|
News selection |
|
El frau de la Société Générale Un comunicat de la Société Générale de dijous passat a les vuit hores del matí explicava que el tercer banc de França presentava pèrdues per un valor de 7.000 milions d’euros, 4,9 dels quals eren atribuïbles a les gestions fraudulentes d’un trader. Un trader, de trenta-un anys, que segons el banc havia actuat en solitari. És el frau més gran que mai s’ha dut a terme, i que implica un dels bancs considerats més seriosos. El fet ha trastornat l’economia, se li atribueix una gran responsabilitat de la caiguda borsària de dilluns passat, i ha mobilitzat l’opinió dels gestors financers fins al punt que a Davos es va arribar a proposar la creació d’un sheriff que es responsabilitzés del control de les institucions financeres al món, proposta que va ser rebutjada amb l’explicació que generaria més burocràcia. És general la convicció que cal garantir el màxim control de les institucions i persones que gestionen l’estalvi al món. Mesures per rellançar l’economia El president Bush va acordar amb els demòcrates, majoritaris al Congrés, un pla de rellançament de l’economia per un import de 150.000 milions de dòlars. Es pretén que les reduccions d’impostos arribin també als més pobres, en compensació de les cotitzacions socials de jubilació i de malaltia. Les mesures anteriors afectaven especialment a les empreses i a les persones que paguen més impostos. Ara es tracta de donar diner calent a 117 milions més d’americans per facilitar un consum més elevat. Aquesta segona mesura del president Bush il•lustra el clima de neguit que hi ha a Washington. Fi del diner fàcil Durant quinze anys, el món ha gaudit d’un excés sense precedents de crèdit i de diners de fàcil adquisició. Bona prova n’és l’escàndol, desvetllat ara als EUA, de les hipoteques anomenades subprime, préstecs sense prou garanties que asseguressin la seva devolució. Actualment, l’increment de la inflació i també les dificultats de disposició d’efectiu d’algunes institucions financeres han provocat la convicció que el món s’ha d’ajustar a unes noves circumstàncies econòmiques. Fins avui, la facilitat de la Xina d’exportar a baix preu ha provocat una millora de la productivitat als països occidentals, i la globalització ha creat més estímuls a la competitivitat. Com a conseqüència d’això els preus es mantenien i la inflació estava controlada a molts països. Actualment, les circumstàncies han canviat, l’economia presenta signes d’incertesa i es tem una recessió als EUA que podria, també, arrossegar Europa. Progressos amb biologia sintètica Investigadors americans, dirigits per Craig Venter, el científic que va crear l’empresa Celera per seqüenciar el genoma humà, i el premi Nobel Hamilton Smith, han sintetitzat per primera vegada un genoma d’un ésser viu al laboratori, han manufacturat el genoma complet d’un bacteri ajuntant els seus components químics, en total 580.000 lletres genètiques. És el bacteri Mycoplasma genitalium, un dels éssers vius amb el genoma més petit. Es considera un progrés per crear vida artificial i una possibilitat de dissenyar bacteris que vagin per la sang i detectin i reparin artèries danyades. Al mateix temps que els científics i moltes persones celebren els progressos en biologia sintètica i el que pot suposar d’efectes positius per a la medicina i també modificant organismes vius, aquests elements sintètics podrien arribar a produir biofuel a partir de residus vegetals i també energia procedent de la llum solar. Altres grups tenen por que Venter vagi massa lluny i massa de pressa, ja que creuen que la biologia sintètica exigeix molta regulació per evitar la introducció d’organismes perillosos, ja sigui amb finalitats terroristes o accidentalment. Les eleccions espanyoles És dubtós que dignifiquin la política i els polítics els enunciats dels dos líders dels principals partits espanyols en el sentit de prometre beneficis econòmics als ciutadans, propostes que no s’han aplicat ni reclamat en el decurs de tota la legislatura. Així, el PP promet baixar l’IRPF una mitjana del 16% a divuit milions de contribuents i el Partit Socialista parla de tornar 400 euros a tots els treballadors i pensionistes que paguen IRPF. S’assegura la creació de milions de llocs de treball, pujades salarials i milers de places a guarderies, i anuncien també un creixement de l’economia. Les promeses electorals incomplertes tantes vegades després i la demagògia signifiquen un gran perjudici per a la responsabilitat i rigor de la societat que considera que la classe política no fonamenta els seus enunciats i que se separa de la realitat quotidiana de les persones. L’estendard dels Segadors Catalunya ha recuperat un símbol que es considera un dels més rellevants de la seva història, un estendard que pertanyia a una unitat militar que va participar a la Guerra dels Segadors i també a la defensa de Barcelona durant la Guerra de Successió. És un objecte singular i únic quant a l’època de la seva procedència. El pendó representa la Mare de Déu del Roser i Sant Pere per un costat, i per l’altre Sant Llorenç i Sant Antoni, juntament amb la falç i el soquet. S’havia mantingut amagat durant tres segles, per evitar-ne la destrucció. Segons els experts del Museu d’Història de Catalunya i del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa, es tracta d’una peça d’origen gremial, pertanyent a una confraria agrícola que l’hauria utilitzat com a estendard de guerra. |
The recommended book |
Catalunya serà logística o no serà |
|
|
The recommended website |
Fundació Ginesta |
|
|
| Subscribe to bulletin |