|
|
De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:
Setmana Santa, 2008
Mentre s’esgoten els bitllets d’avió a Nova York, els hotels de la Cerdanya estan plens, milers de persones passen aquests dies com a dies de descans, les celebracions religioses augmenten i adquireixen característiques pròpies d’uns temps nous, en una barreja de tradició i religió. Moltes poblacions de Catalunya mantenen les processons, amb un caràcter renovat. La més important és la del Sant Enterrament de Tarragona, declarada festa d’interès nacional, tres mil confrares la protagonitzen i milers de persones la segueixen. També, les de Barcelona, la de Girona amb dotze confraries, la de Verges i tantes altres. A Catalunya l’assistència a processons és superior ara que fa quaranta anys. També val la pena explicar que a París se celebren dinou processons, i una de les més importants és la del barri de Champs Elysées. Són les contradiccions d’una societat cada vegada més laica, però amb una revivificació de les antigues tradicions i, al mateix temps, una religiositat creixent. El discurs d’Obama sobre la raça
El discurs del candidat demòcrata sobre la raça (vegeu el document adjunt al final del recull de notícies), segons els comentaristes americans, té la importància dels discursos inaugurals d’Abraham Lincoln i Franklin D. Roosevelt i el de John Kennedy, l’any 1960, sobre religió, amb la seva perdurable visió de la separació entre església i estat. Obama reconeix la seva implicació amb el pastor Jeremiah A. Wright Jr., i avala el seu discurs de reconeixement de la lletja història racial dels EUA i, encara, de la persistència del racisme, no reconegut directament a les expressions de les persones i els polítics com a tal, però utilitzat políticament. Al mateix temps, Obama expressa la seva total confiança en el seu país, i en la noblesa dels sentiments de la gran majoria dels americans. Es reconeix, ell mateix, com un veritable símbol dels EUA. La memòria de Josep Benet
La notícia del traspàs de Josep Benet coincideix amb la publicació del primer volum de les seves memòries, on repassa els esdeveniments de Catalunya dels últims setanta-cinc anys. Benet, educat a l’Escolania de Montserrat, soldat a la guerra civil, advocat, destacat activista antifranquista, historiador, intel•lectual i polític en l’òrbita del PSUC, tot i que recentment va donar suport a la candidatura de Duran i Lleida. La lectura de Benet sembla imprescindible per entendre la Catalunya d’avui. Desercions en els estudis universitaris
Segons dades d’abandonament dels estudis, recollides pel Comissionat d’Universitats i Recerca, un 33,6% dels estudiants no acaben els estudis, percentatge que es redueix al 20% si es descompten els qui opten per una altra carrera. El percentatge més alt d’abandonament correspon a les humanitats, amb un 41,6%, seguit dels tècnics, amb un 38,3%. Només un 13,1% dels estudiants d’humanitats segueix una altra carrera, i ho fa un 19% dels tècnics. La fidelitat més gran es dóna en els estudis de salut, finalitzen les seves carreres el 65% dels qui les comencen. També és important assenyalar que els estudiants triguen més temps a graduar-se que la durada teòrica dels seus estudis. Com a causes de l’abandonament i de la durada excessiva, s’atribueix la dificultat dels estudis, especialment els tècnics, i la sensació de “no haver-ho encertat” entre els estudiants d’humanitats. El Prat i el fracàs de la societat civil
Cap novetat en relació amb la gestió de l’aeroport, un any després de la trobada que la societat civil i el món empresarial van fer a l’escola de negocis IESE de Barcelona. Cap novetat en relació amb el desgavell de les infrastructures catalanes. Ara s’anuncia la supressió dels vols d’Iberia a Brussel•les i Frankfurt, on s’hi podrà arribar mitjançant companyies de low cost. Només dos nous vols, a Montreal i Mèxic, per les companyies Air Transit i Aeroméxico. L’Estat espanyol continua amb un model centralitzat de gestió dels aeroports, a contracorrent de la Unió Europea. Els empresaris parlen d’una nova reunió a finals d’any si no s’obtenen resultats. Bona gent. Tres-cents vuitanta mil fidels musulmans a Catalunya
L’estudi demogràfic sobre conciutadans musulmans, realitzat per la Unió de Comunitats Islàmiques d’Espanya (UCIDE), fixa en un nombre de 380.000 les persones que practiquen a Catalunya la religió musulmana, la comunitat amb el nombre més elevat de ciutadans fidels a aquesta religió de tot l’Estat, seguida de Madrid, Andalusia i València. El nombre d’alumnes a les escoles catalanes és de 30.000. La majoria de ciutadans procedeixen del Marroc, i també d’Algèria, Mauritània i el Senegal. El president de la UCIDE, Riay Tatary, assegura que s’ha donat, a Espanya, una bona integració de les comunitats islàmiques, afavorida especialment, en el cas dels joves, pels programes de formació que impulsa la comunitat musulmana, amb col•laboració amb el ministeri d’Afers Socials.
|
