 |
| |
| |
Bulletin 110
April 01, 2008
|
|
Subscripció al butlletí
|
|
|
|
This is no sermon. This is a political speech
|
|
|
However one looks at it, Catalonia is enduring a highly complex and unfavourable political situation. But we do not wish to discuss the political side of the situation. And less still the different parties’ responsibility in it. Firstly, because politics is not this bulletin’s remit. And the root of what is happening is political, but not only political. In fact, Catalan politics reflects a crisis of values that is culminating in bad politics. With negative results for the country.
Read more
|
Author: Jordi Pujol
Reading time: 5 min.
Send us your comments |
|
 |
|
|
Catalunya i la seva política exterior
|
|
|
Se’m permetrà començar aquest breu article amb una reflexió més filosòfica que política. Per ésser un mateix, és important també que la resta d’individus et reconeguin com a tal. Dit d’una altra manera, la personalitat de l’individu, que és una criatura essencialment social, es fixa també a patir de la percepció que la resta de persones en tenen.
Read more
|
Author: Joaquim Llimona
Reading time: 4 min.
Send us your comments |
|
Recanvis per enlairar-se
|
|
|
Tots aquells que pretenen tirar un negoci endavant saben perfectament que no hi ha res com un contracte. Cal saludar, per tant, el contracte de 35.000 milions de dòlars que el Pentàgon nord-americà ha atorgat a Airbus. I, per la part que ens toca, també convé felicitar-se.
Read more
|
Author: Xavier Roig
Reading time: 2 min.
Send us your comments |
|
Dachau 75 anys. Nie wieder!
|
|
|
Dissabte passat, 22 de març, vaig decidir fer una cosa que des que visc i treballo a Alemanya encara no havia pogut fer; visitar el camp de concentració de Dachau. Era un matí gris i molt fred quan vaig arribar a l’entrada del camp. Uns reporters de la Bayerische Rundfunk preparaven un reportatge. Aquesta porta, conservada original, encara mantenia la seva imatge esgarrifosa. Aquells que hi entraven no sabien si en sortirien mai més, i això ja et transportava en el temps i imaginava els cossos demacrats dels presoners dirigits pel personal de les SS. Em va impressionar el silenci dels visitants mentre seguíem les explicacions dels guies i, en alguns racons, s’hi podien veure rams de flors.
Read more
|
Author: Sergi Ginebrera
Reading time: 2 min.
Send us your comments |
|
|
|
|
Sobre l'editorial "Un actiu imprescindible"
|
|
|
Llegint el vostre editorial, no em puc estar de fer un comentari a les vostres paraules. Estic d’acord que avui en la política catalana, però no tan sols la catalana, com molt bé dieu, i en molts sectors de la nostra societat abunden el tactisme, l’intent de destruir l’enemic, la cultura del no, el doble llenguatge, la superficialitat, la moral light i la pèrdua de sentit de les paraules. Podríem fins i tot dir que aquestes actituds amenacen de destruir el corpus d’una certa manera d’enfocar la vida pública que vós vàreu introduir. Estem parlant de valors. De valors que en la política haurien de ser immutables i que, al cap i a la fi, generen credibilitat i confiança entre la gent. Si no engeguem un procés de regeneració –política i ciutadana– estem abocats al fracàs com a col•lectiu i com a projecte. I regenerar vol dir repensar els valors, posar-los al dia i confrontar-los amb l’avenç general de la societat. Potser és aquesta la tasca que, per necessària, cada cop trobem més a faltar.
|
Author: Joan Sánchez i Pradell (Badalona) |
|
|
|
|
Jordi Pujol i José M. lara celebren un esmorzar per premsa per parlar sobre el futur de l'economia catalana
|
|
|
L'editor i empresari José M. Lara, president del Grup Planeta, serà el convidat del proper esmorzar amb Jordi Pujol que organitza el CEJP. El tema de reflexió en aquesta ocasió són les perspectives de futur de l'economia a casa nostra. L'acte se celebrarà el proper dijous 3 d'abril al matí i serà a porta tancada.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:
Les revoltes del Tibet
El Tibet és una nació ocupada i els tibetans se senten envaïts i colonitzats, i això malgrat que la seva economia ha crescut a un ritme del 12% anual els últims cinc anys i que és un país molt subvencionat pel Govern central xinès. Però els tibetans creuen que la modernització els és imposada i que són els xinesos els qui marquen les fórmules de desenvolupament del seu territori, i que l’obertura al món és una obertura a la Xina i que el progrés destrueix la seva cultura i dilueix la seva personalitat íntimament lligada a la religió budista. I el món occidental és sensible a la lluita per la identitat dels tibetans, però ho és encara més vers la Xina i els seus esforços per esdevenir una primera potència mundial. Els tibetans morts en la seva revolta seran ben aviat oblidats en benefici del valor estratègic i polític que té el Tibet per a la Xina. Les multes de la sequera
El conseller del ram proclama l’emergència nacional per la sequera que pateix Catalunya i prepara transvasaments sense dir-ho a ningú, ni als seus socis de govern ni al seu partit, i també preparen vaixells per portar aigua de Múrcia i del Roine. La improvisació i el desgavell real informatiu planegen sobre el país, excepte el rigor vers els administrats i la política clara i precisa sobre multes, que s’apliquen a qui renta el cotxe a la via pública, qui rega el seu jardí o omple la piscina. Les infraccions poden ser lleus, greus i molt greus. El combat contra la sequera es transforma en un nou «policiament», semblant al que ha portat que Catalunya, amb més morts a causa del trànsit per Setmana Santa que l’any passat, sigui el territori de l’Estat amb més radars, més limitacions de velocitat i més multes. Els ciutadans reclamen més eficàcia, més solucions i menys comèdia. Rectors europeus a Barcelona
S’han reunit a Barcelona rectors de 350 universitats europees, amb l’objectiu d’aconseguir una docència eficaç i adaptada als temps actuals, així com fer un seguiment del procés de Bolonya. Espanya és un dels últims països a definir el seu model i ha sorprès molt negativament als rectors europeus que hagi adaptat la fórmula 4 + 1, quatre cursos de grau i un de postgrau quan la majoria de les universitats europees apliquen el 3 + 2, que consideren més àgil i competitiu. Cal recordar que era la fórmula que volien els rectors catalans, contra la imposició del ministeri. Val a dir, que els estudiants espanyols seran acceptats en altres universitats europees, però hauran de cursar els dos màsters usuals a la majoria d’universitats. També, els rectors reunits reclamen més finançament per a les universitats, que pretenen que arribi al 3% del PIB. L’abat de Montserrat i l’emissora dels bisbes
Josep M. Soler, abat de Montserrat, ha demanat al Vaticà que els programes de la COPE deixin de ser agressius vers Catalunya i que alguns responsables de l’Església espanyola no demostrin tanta vinculació a un partit polític. Fins ara, totes les reclamacions que s’han fet, tant al Vaticà com a la Conferència Episcopal Espanyola, en relació amb les falsedats i les injúries de la COPE, no han tingut cap efecte, tampoc les que han fet successius governs de Catalunya. A les últimes eleccions, el PSC va llançar un espot prou clar: “Indecís? Escolta la COPE cada matí”. La religió a l’ensenyament secundari
Les sol•licituds de religió a l’ensenyament públic han deixat de ser majoritàries en el conjunt de l’Estat, i han baixat, pel que fa al batxillerat, fins al 36,8%. Cinc anys enrere va ser del 41%. A Catalunya només un 16% dels estudiants d’ESO a escoles públiques van demanar religió, a Andalusia el 64,6% i la mitjana espanyola és del 46,6%. Emprenedors estrangers a Barcelona
A l’any 2007 es van crear 750 empreses a Barcelona a instàncies de Barcelona Activa, l’agència de desenvolupament local de l’Ajuntament de Barcelona, un 20% de les quals ho van ser per a estrangers. Un terç d’estrangers procedents d’Europa, un altre terç d’Amèrica Llatina i la resta de diferents nacionalitats. Els joves empresaris van optar, en un 20,3%, per empreses del sector de la cultura, el turisme i l’oci, un 18,5% de serveis a les persones i un 17,4% al comerç. Segons el director general de Barcelona Activa, Mateu Hernández, al carrer Llacuna i al Parc Tecnològic Barcelona Nord, hi ha instal•lades 116 empreses que han aconseguit, en el decurs de l’any 2007, 9 milions d’euros de finançament en projectes de recerca, desenvolupament i innovació i més de 3,5 milions en crèdits tous en virtut d’un conveni establert amb Caja Navarra.
|
|
|
|
|
|
|
L’últim patriarca
|
|
|
La qualitat literària d’aquesta novel•la de l’escriptora Najat El Hachmi, nascuda al Marroc el 1979 i arrelada a Catalunya des dels vuit anys, ha estat prou reconeguda, en ser-li atorgat el Premi Ramon Llull 2008. L’autora ha manifestat, però, reiteradament, la seva perplexitat davant el ressò extraliterari que ha tingut el seu llibre, perquè ella només ha pretès escriure un relat de ficció i de creació, i no pas identitari o autobiogràfic. No obstant això, la seva novel•la mereix una atenció especial, a part del plaer de llegir-la. Perquè també és un retrat viu, profund i ple de matisos, sobre la immigració, la condició de la dona, la violència masclista, la legitimació i el manteniment del patriarcat par part d’algunes dones, i la difícil emancipació d’altres. L’autora diu: «L’única veritat que volem explicar és la d’un pare que ha d’afrontar la frustració de no veure acomplert el seu destí patriarcal, la de la filla que, sense voler-ho, va canviar la història de la família, en escollir forjar el seu propi destí.» A més, i sobretot, perquè El Hachmi empra una llengua adquirida i acceptada lliurament –el català–, amb totes les referències culturals i literàries que la fan universal. Que aquest fet encara sorprengui vol dir que no hem assolit la normalitat, o bé que ens manca la confiança en la nostra llengua i la nostra cultura que d’altres sí que tenen. Esperem que Najat El Hachmi segueixi aportant obres a la literatura catalana, i que ningú no se n’estranyi.
|
Author: Najat El Hachmi. Editorial: Planeta, 2008
Send us your comments |
|
|
|
|
European Nuclear Society
|
|
|
Estem davant d’una federació d’entitats de vint-i-quatre estats europeus que des del 1975 treballen per promocionar l’ús de l’energia nuclear amb finalitats pacífiques i civils, difondre les aplicacions que permet: energètiques, sanitàries i industrials, donar a conèixer els seus avantatges i facilitar l’intercanvi d’informació entre els científics i enginyers. Segons l’European Nuclear Society (ENS), l’energia nuclear contribueix millor al desenvolupament sostenible que les energies fòssils, perquè és més neta, més econòmica i més segura. També garanteix la independència politicoeconòmica respecte el gas rus o el petroli de l’Orient Mitjà, per la qual cosa el seu preu i distribució és menys depenent de la volatilitat dels mercats. Té la seu a Brussel•les i disposa d’una àrea específica per atraure l’interès dels joves que, al cap i a la fi, són la generació que se’n beneficiarà.
|
Open link
|
|
|
| |
|
Subscribe to bulletin
|
| |
© 2012 Centre d'Estudis Jordi Pujol
|
| |
|