 |
| |
| |
Bulletin 113
April 22, 2008
|
|
Subscripció al butlletí
|
|
|
|
On the meaning and value of words. And on their degeneration
|
|
|
Words are important. Some words are very important. Because they define a demand. Because they define what personal and collective action must be. Because they define a commitment.
These kinds of words are fundamental –indispensable– to make a society function properly. To make it run properly with regards to its tangible functionality, its specificity. But also, and above all – provided they are sincere – to make its civic and social side run properly.
Read more
|
Author: Jordi Pujol Reading time: 4 min. Send us your comments |
|
 |
|
|
La neollengua d’Orwell
|
|
|
George Orwell –que no es deia George ni es deia Orwell– va plantejar a la seva novel•la 1984 un univers de dominació on s’ha imposat un canvi tal de sentit de les paraules que allò que ara els mots volen dir no és el que volien dir abans, sinó el que imposa un sinistrament totalitari Ministeri de la Veritat.
Read more
|
Author: Oriol Pi de Cabanyes Reading time: 4 min. Send us your comments |
|
La falta d'enginyers
|
|
|
Darrerament ha estat notícia l'absència d'estudiants a les carreres d'enginyeries i, per extensió, d’altres carreres més minoritàries de les anomenades “ciències dures”, com poden ser matemàtiques o física. Pels que fa anys que ens hem dedicat a la formació en aquestes carreres universitàries, això no ha estat cap novetat: fa anys que el nombre d’aspirants més aviat decreix, i les anomenades “notes de tall” per entrar als estudis, que són un indicador de la preparació dels aspirants, són de les més baixes.
Read more
|
Author: Ramon Pascual Reading time: 3 min. Send us your comments |
|
“Slow politics”
|
|
|
Des de l’any 1989 existeix el moviment slow food. Segons defineix el mateix moviment, el seu objectiu és donar la deguda importància al plaer vinculat als aliments, aprenent a gaudir de la diversitat de receptes i dels sabors, a reconèixer la varietat dels llocs de producció, a respectar el ritme de les estacions i dels àpats. Resumint, aprendre a gaudir del matís, del detall, de la diversitat...
Read more
|
Author: Joan Vidal Reading time: 2 min. Send us your comments |
|
 |
|
|
Sobre l’editorial “Dues anècdotes, una pregunta i un epíleg”
|
|
|
Respecte a l’editorial “Dues anècdotes, una pregunta i un epíleg”, difícilment els mestres podran ensenyar emprenedoria als seus alumnes. La majoria han triat ser mestres, i molts ni tan sols en tenen vocació; ho han triat per tenir una feina segura.
Abans –fins als anys setanta–, hi havia aprenents a quasi tots els negocis i fàbriques. A part d'aprendre d'arrel l'ofici, l'aprenent veia des de petit que hi havia l'amo –l'emprenedor–, els oficials i la resta de treballadors. Mentalment ja es feia una composició de l'escala productiva i també triava què voldria ser de gran.
Ara, la canalla no rep aquest alè. L'escola no l’hi pot donar; en tot cas li pot donar informació, però per trasmetre l'esperit emprenedor cal tenir-lo. S'han de cercar nous canals per il•lusionar des de petits; quan són més grans, és molt difícil.
Hi ha, però, persones que són emprenedores i malden per comunicar els valors de l’emprenedoria. Però el missatge no arriba als més petits i, per tant, arriba massa tard.
|
Author: Josep Tintó i Espelt |
|
 |
|
|
|
|
|
De l’actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:
Aigua per a Barcelona En el primer Consell de Ministres de la nova legislatura, el Govern central ha decidit que la solució perquè Barcelona i el seu entorn no passin set és el transvasament de l’aigua de l’Ebre, a través d’una conducció de seixanta quilòmetres, que costarà 190 milions d’euros –més de 30.000 milions de les antigues pessetes. Segons els governs central i català, la solució adoptada serà provisional, d’uns pocs mesos, fins que es finalitzi una dessaladora que resoldrà definitivament el problema, sense necessitat de cap transvasament. Algunes observacions: els transvasaments havien estat totalment rebutjats pels partits de l’actual Govern de la Generalitat. El cost de l’obra el pagaran exclusivament els catalans, ja que es durà a terme amb diners previstos a l’Estatut per a la recuperació dels dèficits i les deficiències de les infrastructures de Catalunya. La decisió del Govern de la Generalitat era el transvasament del Segre, prohibida pel Govern central. La dessaladora ja hauria d’estar acabada, però es va retardar. Aquest retard de l’obra, responsabilitat del Govern català, costarà 30.000 milions de pessetes. Segons el Govern Montilla, la solució és provisional, però el preu serà irreversible. L’aigua del Roine Segons els experts, la solució definitiva del problema de l’aigua per a Catalunya –i no només per a Catalunya– és el Roine. El Govern català no la vol. Segons el seu president, en declaracions a RAC 1: “A mi no m’agrada que l’aigua de l’aixeta vingui d’un altre país”, coincideix amb l’exministre Borrell, que a començaments dels noranta explicava que les solucions als problemes hídrics havien de ser estrictament espanyoles, el mateix argument del senyor Aznar, que proclamava l’espanyolitat de l’aigua. Spain is different. L’Ajuntament de Barcelona i la democràcia El govern de l’Ajuntament de Barcelona és minoritari. Socialistes i Iniciativa no sumen majoria, però governen de manera dèspota i menyspreen els resultats de les votacions del Ple. D’aquesta manera, no s’ha considerat la decisió aprovada que l’AVE no passés per la ruta que varen decidir i per sota de la Sagrada Família, i recentment no han respectat l’acord d’aturar la tala d’alzines centenàries al Parc del Tibidabo per fer-hi una atracció. La democràcia exigeix respectar sempre les decisions de la majoria, que representen la majoria dels ciutadans. I si no es pot fer, és millor plegar. Mesures insuficients per a la crisi econòmica El ministre Solbes va presentar al Consell de Ministres una sèrie de mesures per combatre la crisi. El Govern ho ha fet amb retard i, segons els agents socials i polítics, de manera insuficient. El pla, aprovat per decret, preveu una rebaixa de quatre-cents euros en la retenció de l’IRPF per a tothom i de manera generalitzada, amb la finalitat d’estimular el consum. També preveu millorar la liquiditat de les empreses avançant la devolució de l’IVA i també, entre altres mesures, introdueix millores fiscals en la rehabilitació d’edificis. Aquestes mesures, segons els experts, són insuficients per resoldre el principal problema que és l’increment de l’atur i la reactivació de l’economia. Hauran de ser només unes primeres mesures. El Papa a l’ONU El Papa, en el seu discurs a la seu de l’ONU, va proclamar que els drets humans procedeixen de la llei natural i no de les lleis humanes i que, conseqüentment, estan per sobre de les lleis dels estats, al mateix temps que va demanar la intervenció de les Nacions Unides en els països que els infringeixin. L’obsessió del Papa és combatre el relativisme, el sentit del qual, segons Benet XVI, és que “la interpretació dels drets podria variar i la seva universalitat ser negada en nom de diferents idees, cultures, polítiques socials i religioses”. El català a València El Diari Oficial del País Valencià (DOGV) publica un decret del Govern en què es donen per bons els estatuts de la Universitat d’Alacant, on es denomina la llengua “valencià, segons l’Estatut d’Autonomia, i, acadèmicament, català”. Així, el Govern reconeix el dret de les universitats valencianes que en els seus estatuts designin la seva llengua pròpia com a català.
|
|
|
|
 |
|
|
Sobre la verdad. Ed. Paidós
|
|
|
Harry G. Frankfurt, professor de filosofia emèrit a la Universitat de Princeton, ha escrit un assaig breu sobre el valor i la importància que té la veritat per a l’individu i la societat. Hi ha persones que creuen que la distinció entre el que és veritable i el que és fals no té rellevància, o bé que és impossible d’establir. Són, diu l’autor, els escèptics, cínics i pensadors postmoderns, entre els quals hi ha escriptors, polítics, periodistes i, fins i tot, filòsofs. Mentre que ningú no confiaria professionalment en un arquitecte, metge o enginyer que manifestés poc respecte per la veritat, som molt menys exigents en el camp de les ciències socials. Frankfurt afirma que, atès que l’ésser humà és un animal racional, no pot renunciar a establir la veritat dels fets, i que a les societats, per prosperar, els cal recolzar-se en fets verídics i no en l’engany, la manipulació o la ignorància. La veritat té una utilitat pràctica. En canvi, la mentida debilita la cohesió social, i és una ofensa per a la persona que la rep. Frankfurt reconeix la dificultat d’abastar realitats complexes, però creu que, malgrat això, hi ha uns mínims de racionalitat que cap persona hauria de menystenir. Un text curt, de lectura molt amena, i que amb la seva aparent facilitat –fins i tot obvietat– ens portarà a reflexionar i aprofundir sobre la veritat, sobre nosaltres mateixos i sobre la realitat que ens envolta.
|
Author: Harry G. Frankfurt Send us your comments |
|
 |
|
|
Overseas Development Institute (ODI)
|
|
|
Aquest centre d’investigació i d’anàlisi política està format per un conjunt d’experts britànics que tenen la missió d’assessorar a grups de poder, tant occidentals com de països en vies de desenvolupament, en l’enfocament de les seves polítiques de desenvolupament internacional. Des de l’ODI es duen a terme projectes vinculats amb l’ajuda humanitària, per superar els reptes actuals de la pobresa, el comerç exterior, la seguretat, la immigració, la sostenibilitat, el canvi climàtic, la gestió de l’aigua o la millora de la salut entre la població dels països subdesenvolupats.
|
Open link
|
|
|
| |
|
Subscribe to bulletin
|
| |
© 2012 Centre d'Estudis Jordi Pujol
|
| |
|