 |
| |
| |
Bulletin 114
April 29, 2008
|
|
Subscripció al butlletí
|
|
|
|
Institution’s prestige
|
|
|
This is not the first time we refer to this. And, sadly it will not be the last. In times of crisis and confusion many things can lose their essential meaning, their raison d’être. A few days ago the former Speaker of the Congress Manuel Marín, in a talk given at the ESADE business school, warned of the loss prestige and respect of which the key institutions of the Spanish state are victims.
Read more
|
Author: Centre d'Estudis Jordi Pujol (CEJP)
Reading time: 2 min.
Send us your comments |
|
 |
|
|
Teologia, humanisme i ciència
|
|
|
Fa unes setmanes, alguns membres de la jerarquia de l’Església catòlica espanyola van fer unes declaracions especialment dures. A ningú no li va passar per alt que aquelles paraules tenien com a teló de fons el ressò de la mort, ara fa un mes, de la dona francesa a qui els tribunals havien denegat la petició perquè li fos aplicada l’eutanàsia activa.
Read more
|
Author: Miquel Calsina
Reading time: 4 min.
Send us your comments |
|
Consum alentit
|
|
|
El consum absorbeix entre el 66% del PIB a la UE i el 75% del PIB als EUA. El consum és, amb gran diferència, l’autèntic suport de la creació de riquesa d’un país i per això, fins i tot la Reserva Federal nord-americana, amb les dràstiques reduccions del tipus d’interès de les darreres setmanes, del 5,25% al 2,25%, ha tirat per la borda fins i tot el dòlar per mirar d’evitar la recessió econòmica al seu país: tal com va fer Alan Greenspan després dels atemptats de 2001, la política monetària de tipus d’interès baixos pretén mantenir el consum al preu que sigui, encara que això estimuli les hipoteques als segments de població amb menys poder adquisitiu, per mantenir així els nivells d’activitat econòmica i evitar la recessió.
Read more
|
Author: Ramon Tremosa
Reading time: 2 min.
Send us your comments |
|
Com fer-se respectar
|
|
|
Fa poc un important empresari de Catalunya declarava als mitjans de comunicació que volguessin recollir-ho que, de la crisi econòmica actual, d'aquí a quinze anys només en tindrem un record petit: com si fos un refredat. Però que del que segur que ens recordarem d'aquí a quinze anys a Catalunya, perquè el trauma encara ens durà conseqüències per aquells temps, és el dèficit d'infraestructures que pateix el país.
Read more
|
Author: Jordi Cabré
Reading time: 2 min.
Send us your comments |
|
|
|
|
VI Jornada d’Edu21 sobre els problemes de comportament a l’escola: de la indisciplina a la convivència
|
|
|
Francesc Xavier Moreno, expert en psicopatologia infantil i juvenil, va coordinar a Calafell, una conferència-col•loqui en el marc de la VI Jornada d’Edu 21, sota el títol “Els problemes de comportament a l’escola: de la indisciplina a la convivència”. Els 30 assistents, professionals de l’ensenyament, van treballar en grups per debatre i reflexionar sobre com es pot fer el pas de la indisciplina a la convivència, per després posar-ho en comú amb la resta. La sorpresa del dia la van protagonitzar dos adolescents conductuals que van assistir a la Jornada per fer aportacions des de l’experiència.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
De l’actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:
L’economia espanyola Malgrat que el president del Govern central, en la seva campanya electoral, havia anunciat que Espanya estava en una bona situació per afrontar la crisi econòmica, al mateix temps que insistia que es compliria l’Estatut de Catalunya, ara resulta que l’atur és el més elevat dels últims quatre anys i que les previsions de creixement són més baixes que les anunciades. I que Catalunya pagarà els plats trencats, perquè l’Estat no té prou diners per injectar a la hisenda catalana, tal com preveu l’Estatut, i que no s’admetrà cap retallada al fons de solidaritat entre territoris. Conclusió, els catalans pagarem la crisi més que ningú.
Retorns per la crisi
La crisi, i especialment l’atur, afecten els immigrants en una major proporció que la resta de la població. Hi ha un programa, El Retorno Voluntario –que gestiona la Secretaria per a la Immigració, amb l’Organització Internacional per a les Migracions–, l’any passat s’hi van acollir més de dues-centes persones i en el que portem d’any ja se n’han rebut cent sis, i es preveu una tendència a l’alça. Així ho confirma el president de la Federació d’Entitats de Llatinoamericans a Catalunya.
Les infraestructures de Catalunya
Dues noticies bones i una de dolenta. El Tren d’Alta Velocitat (TAV) connectarà Barcelona amb Tarragona i Lleida amb dotze llançadores diàries que podran arribar als 250 Km/h, cosa que permetrà fer el recorregut Barcelona-Tarragona en 36 minuts, i Barcelona-Lleida en 70 minuts.
Es van inaugurar els vols diaris d’American Airlines Barcelona-Nova York amb avions plens i el 90% de reserves per als propers sis mesos. També volen a Nova York Delta Airlines i Continental Airlines. S’espera una extensió de vols de Barcelona amb Chicago i Miami.
Les cambres de comerç i els governs català i valencià reclamen el TAV Barcelona- València. El Ministeri de Foment no demostra cap pressa i no preveu acabar el tram València-Castelló fins al 2012. El tram Castelló-Tarragona no està ni planificat. El TAV per a Catalunya segueix essent un gran fracàs pel que fa a les connexions amb Europa i amb l’eix mediterrani.
El valencià i el català
La secció lexicogràfica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua va aprovar una definició de valencià per al Diccionari Normatiu Valencià, que referma que es tracta d’una llengua que té dues denominacions: valencià i català. El nom valencià és el que s’ha usat històricament per designar la llengua catalana en el territori de l’actual Comunitat Valenciana, i el nom català és utilitzat a Catalunya i Balears.
Montserrat a Roma
Una delegació del monestir, encapçalada per l’abat Josep M. Soler, estarà present una setmana a Roma amb el triple objectiu de formalitzar ponts entre Església i poder polític, consolidar les relacions entre Roma i el monestir i presentar una Església que vol ser oberta i conciliar i no autoritària ni nacionalcatòlica. L’abat Soler pronunciarà, en aquest sentit, una conferència a l’ambaixada espanyola davant la Santa Seu, on serà presentat pel director de l’Osservatore Romano, Giovanni Maria Vian.
L’ Editorial Planeta, entre les deu més grans del món
S’estan enllestint les negociacions per comprar l’editorial francesa Editis, la segona més gran de França, amb disset segells reconeguts. Això permetrà a Planeta doblar, gairebé, el seu negoci editorial, actualment factura 1.000 milions, i amb l’adquisició d’Editis la facturació s’incrementaria en 760 milions. Es convertirà en una de les deu més importants, per facturació, del món editorial. Aigua per a Barcelona En el primer Consell de Ministres de la nova legislatura, el Govern central ha decidit que la solució perquè Barcelona i el seu entorn no passin set és el transvasament de l’aigua de l’Ebre, a través d’una conducció de seixanta quilòmetres, que costarà 190 milions d’euros –més de 30.000 milions de les antigues pessetes. Segons els governs central i català, la solució adoptada serà provisional, d’uns pocs mesos, fins que es finalitzi una dessaladora que resoldrà definitivament el problema, sense necessitat de cap transvasament. Algunes observacions: els transvasaments havien estat totalment rebutjats pels partits de l’actual Govern de la Generalitat. El cost de l’obra el pagaran exclusivament els catalans, ja que es durà a terme amb diners previstos a l’Estatut per a la recuperació dels dèficits i les deficiències de les infrastructures de Catalunya. La decisió del Govern de la Generalitat era el transvasament del Segre, prohibida pel Govern central. La dessaladora ja hauria d’estar acabada, però es va retardar. Aquest retard de l’obra, responsabilitat del Govern català, costarà 30.000 milions de pessetes. Segons el Govern Montilla, la solució és provisional, però el preu serà irreversible. En relació a la qüestió de l’aigua, recomanem un article molt interessant de “Le Monde” L’eau en Espagne, c’est chacun pour soi. Així mateix, Jordi Pujol farà una conferència sobre la gestió de l'aigua al Col•legi d’Enginyers de Catalunya, dimarts 6 de maig a les 19h.
|
|
|
|
|
|
|
Avaluació de la sostenibilitat de l’estat del benestar a Espanya
|
|
|
Es fa cada cop més urgent emprendre mesures que garanteixin el futur de les prestacions socials que els ciutadans reben en el camp de la sanitat, les pensions, l’educació, la família o l’atur. Els autors de l’estudi, l’economista Concepció Patxot i el professor Ramón Farré, han fet un treball rigorós referit a Espanya. El mètode emprat els ha permès demostrar la situació crítica del sistema del benestar a Espanya. Les causes que amenacen el seu futur són: l’envelliment de la població i la baixa natalitat –que ni la immigració aconseguirà equilibrar– a més d’unes perspectives de creixement econòmic i de productivitat insuficients per fer front a l’increment de les despeses en polítiques socials. Els autors proposen algunes mesures, com elevar l’edat de jubilació, incrementar l’ajut a les famílies, augmentar fortament les inversions en educació, concedir beneficis fiscals importants als plans de pensions privats, així com garantir els fons de reserva estatals de pensions i prohibir destinar-los a altres finalitats. Josep Miró i Ardèvol, president de la Fundació per al Desenvolupament Humà i Social, patrocinadora de l’estudi, escriu unes reflexions finals. Si no canvien algunes polítiques sobre la família, l’estat del benestar a Espanya, com demostra l’estudi, és insostenible.
|
Author: PATXOT, Concepció i FARRÉ, Ramon. Ed. 2010/FundSocial
Send us your comments |
|
|
|
|
Baker Institute
|
|
|
Fundada l’any 1993 pel qui fou diplomàtic nordamericà a Israel, Síria i al Pròxim Orient, Edward P. Djereijan, aquesta fundació depèn de la Universitat texana de Rice i té per objectiu investigar sobre el futur de les polítiques públiques. Per fer-ho, disposa de més de vint programes en col•laboració amb experts del món acadèmic, el Govern, els mitjans de comunicació, l’empresariat i les organitzacions no governamentals i també privades. Al seu consell assessor hi figuren personalitats com Collin Powel i Madeleine Albright. A més, el Baker Institute organitza conferències amb experts i líders nacionals i estrangers que presenten les seves opinions i idees sobre qüestions claus de les polítiques públiques.
|
Open link
|
|
|
| |
|
Subscribe to bulletin
|
| |
© 2012 Centre d'Estudis Jordi Pujol
|
| |
|