 |
| |
| |
Bulletin 115
May 06, 2008
|
|
Subscripció al butlletí
|
|
|
|
The indispensable ethical cornerstone of Catalan nationalism
|
|
|
Proposals for debate are emerging from all sides concerning Catalonia’s present and future. A sign that something has not worked well in our society and in our country. That there is uncertainty about the challenges we have set for ourselves, about the possibilities we have to a change our course, and about how we Catalans want to direct our collective action.
Read more
|
Author: Jordi Pujol
Reading time: 4 min.
Send us your comments |
|
 |
|
|
Risc i responsabilitat
|
|
|
Fa uns anys, un adolescent holandès va aconseguir accedir als sistemes de control d’un satèl•lit militar amb el simple ajut d’un mòdem i un ordinador, i va provar de modificar-ne la trajectòria. Molts van constatar, atònits, que l’aleshores encara nou món digitalitzat i interconnectat reticularment plantejava riscs inèdits, sense precedents. La manifestació d’aquests nous riscs duia aparellada, per força, l’aparició de noves responsabilitats. El mateix passa, naturalment, amb totes les altres tecnologies. Les més eficients acostumen a ser també les més complexes, i les que comporten més risc.
Read more
|
Author: Ferran Sáez
Reading time: 3 min.
Send us your comments |
|
La crisi alimentària: un repte per a les noves democràcies
|
|
|
Durant el darrer any el preu d’aliments tan bàsics com l’arròs i el gra de blat pràcticament s’ha doblat. Els experts es debaten sobre quines són les causes d’aquesta crisi alimentària que fa que les famílies dels països més pobres, aquelles que gasten la totalitat o una part molt important del seu pressupost en aliments, simplement no puguin sustentar els seus fills.
Read more
|
Author: Marta Reynal-Querol
Reading time: 2 min.
Send us your comments |
|
Els drets d’autor/drets d’usuari
|
|
|
La meva filla va haver de fer un treball sobre Terra Baixa, d’Àngel Guimerà. En ajudar-la, li vaig fer veure com n’era d’important comparar la primera edició de l’obra amb les altres més modernes, sobretot perquè amb els comentaris que s’han introduït al text, podem constatar quins canvis de mentalitat hi ha hagut a la societat, transformacions que han obligat els diferents editors a incloure notes d’aclariment per poder comprendre el text.
Read more
|
Author: Natàlia Molero
Reading time: 2 min.
Send us your comments |
|
|
|
|
Salvador Giner: “El país se la juga en els propers quinze anys”
|
|
|
El president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Salvador Giner, ha expressat avui la seva preocupació sobre el futur del país en el decurs d’una trobada amb periodistes organitzada pel Centre d’Estudis Jordi Pujol, que també ha comptat amb la participació del seu president.
Read more
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:
L’Estatut al Tribunal Constitucional L’Estatut de Catalunya va ser aprovat pel Parlament català, per referèndum pels ciutadans, i també pel Parlament espanyol. Desprès de tot això, resulta que ho ha de ser pel Tribunal Constitucional, que pot interpretar-lo i suprimir els textos que estimi convenients. El Tribunal Constitucional s’ha desacreditat per la seva forta politització i per les recusacions i exclusions de magistrats per les seves implicacions polítiques. Caldrà, si es produeix qualsevol modificació de l’articulat o una interpretació restrictiva del text aprovat, una resposta contundent per part dels polítics i de la ciutadania catalana.
Ampliar el termini de les hipoteques
El Govern central ha signat un conveni amb els bancs, els registradors de la propietat i els notaris per facilitar, de forma gratuïta –és a dir, sense costos ni comissions–, l’ampliació de les hipoteques durant dos anys. L’ampliació dels terminis proporciona un cert alleujament als clients, però en el cas d’una hipoteca de 149.000 euros, per exemple, per mantenir la quota de fa un any, caldria un allargament de quatre, la qual cosa també suposaria el pagament d’un 19% més d’interessos.
L’ONU demana ajut urgent
L’encariment dels aliments ha provocat la reunió a Berna dels responsables de vint-i-set agències internacionals, entre les quals hi ha les de les Nacions Unides i del Banc Mundial. Segons l’ONU, l’increment dels preus del blat de moro, l’arròs, el blat i l’oli de palma “condemnaria a la fam a més de 100 milions de persones de tots els continents”. El secretari general de l’ONU va demanar a la comunitat internacional 2.500 milions de dòlars, 765 per als fons d’emergència més imprescindibles i la resta per a la FAO. “La prioritat és que cal alimentar els famolencs” són les paraules de Ban Ki Mun.
La contractació en origen
La regulació de la immigració és una de les qüestions més importants que es plantegen els països europeus, i la contractació en origen, una de les formulacions més eficaces. Unió de Pagesos ha seleccionat, a Mauritània, quaranta agricultors per treballar a Lleida durant tres mesos amb la garantia de tornada, en un programa pilot que ha rebut la conformitat de les persones i de les autoritats mauritanes. Un dels seleccionats explicava que vol treballar i desprès tornar a casa, i fer-ho així cada any.
Les ciències de la vida a Catalunya
A Catalunya hi treballen 800 especialistes en l’àmbit biotecnològic, i 20.000 al sector farmacèutic, i és molt important el creixement anual del nombre d’empreses que es dediquen a la biotecnologia. Aquesta setmana se celebra a Barcelona l’Euro-biotech Forum, que els últims catorze anys s’havia celebrat a París i que demostra que Catalunya ja és present en el cercle mundial de la biotecnologia. La iniciativa es deu a Biocat, responsable de la presència internacional de Catalunya a les principals reunions del sector. Biocat té com a objectiu la potenciació de la recerca, la innovació tecnològica i el desenvolupament empresarial en el sector de la biotecnologia i les ciències de la salut a Catalunya.
Un centre de referència de càncer de mama a la Vall d’Hebron
El Dr. Josep Baselga dirigirà el centre integral d’atenció al càncer de mama que porta el nom “Endavant i de cara”. Es proposa oferir 4.500 tractaments i més de 12.000 visites anuals. El Dr. Baselga és el cap d’oncologia de la Vall d’Hebron, i ha aconseguit compaginar la tasca assistencial amb la recerca, especialment de noves tecnologies. La creació del centre ha estat, també, possible, per la col•laboració de la societat civil. Els patrons de la Fundació d’Estudis i Recerca Oncològica van agafar el model del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York, per tal de donar suport i fer possible la iniciativa del Dr. Baselga.
|
|
|
|
|
|
|
On bullshit. Sobre la manipulación de la verdad
|
|
|
Aquest assaig del filòsof Harry G. Frankfurt és complementari del que es recomanava al Butlletí núm. 113. Es titula “On bullshit”, i es pot traduir com “Sobre la xerrameca”. L’autor es proposa elaborar una teoria sobre un fet que, segons ell, caracteritza la cultura actual. Lúcid, irònic i profund, Frankfurt va definint i matisant el concepte de xerrameca, amb referències a Sant Agustí, Wittgenstein i Ezra Pound. La xerrameca és parlar per parlar, retòrica sense contingut i, sobretot, sense cap preocupació per la veritat. Al xarlatà tant se li’n dóna dir veritat o mentida, no és un mentider, només tergiversa i manipula els fets en benefici propi per a allò que li interessa aparentar o aconseguir. Frankfurt creu que la xerrameca és pitjor que la mentida o l’engany. I que és inevitable quan algú parla d’algun tema que desconeix. Aleshores, renuncia a l’ideal de correcció i de racionalitat –ser fidel a la veritat– i el substitueix per l’ideal de sinceritat –ser fidel a si mateix. El filòsof pensa que, aleshores, la sinceritat és també xerrameca, perquè és més fàcil abastar la veritat de la realitat exterior que la veritat en un mateix. En el món mediàtic, de les relacions públiques i de la política és on abunden els exemples més paradigmàtics de xerrameca. Els tenim ben a prop. Aquest llibret pot ajudar a pevenir-nos contra els seus efectes manipuladors i entabanadors.
|
Author: Harry G. Frankfurt. Ed. Paidós
Send us your comments |
|
|
|
|
Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes
|
|
|
Aquesta associació sense ànim de lucre va néixer el 5 de maig de 1998, ara tot just fa 10 anys, amb l’objectiu d’aconseguir el reconeixement internacional de les seleccions esportives de Catalunya. El president de la Plataforma, Xavier Vinyals, i una junta directiva formada per professionals de molts àmbits compromesos amb l’esport català pretenen formar part de l’escena pública per mobilitzar governs i federacions esportives en favor d’aquesta reivindicació. Des de la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes s’han desenvolupat diverses activitats encaminades a la normalització en el dret de competir internacionalment sota els colors de la bandera pròpia dels esportistes catalans. La pròxima gran trobada reivindicativa de l’esport català serà el proper 24 de maig amb el partit amistós que ha d’enfrontar Catalunya i l’Argentina al Camp Nou.
|
Open link
|
|
|
| |
|
Subscribe to bulletin
|
| |
© 2012 Centre d'Estudis Jordi Pujol
|
| |
|