 |
| |
| |
Bulletin 118
May 26, 2008
|
|
Subscripció al butlletí
|
|
|
|
The Caste
|
|
|
Eight days ago, in the last editorial −“Two (bad) ways of practising politics”− we said that health of a country’s politics is contingent on the ethics of its politicians. We made special reference to the youth who are discovering and embarking on their political vocation. Here we wish to stress a further sickness of politics, capable of stifling and degenerating society, what the Italians refer to as “the caste”. Today we recommended a book with this very title in the bulletin.
Read more
|
Author: Jordi Pujol
Reading time: 3 min.
Send us your comments |
|
 |
|
|
Sud-àfrica: catorze anys després
|
|
|
Els nivells de violència que Sud-àfrica està vivint aquests dies no s’havien vist des de les eleccions de 1994. Acusen els estrangers, els immigrants, de prendre la feina als locals, als qui ells anomenen True South African. Les imatges de violència extrema han estat un xoc per a tothom, i la policia, incapaç de fer front a aquests brots indiscriminats de violència, ha demanat ajuda a l’exèrcit. Les conseqüències per a Sud-àfrica van molt més enllà de les pèrdues humanes i el desplaçament massiu dels immigrants. La percepció d’inseguretat per a tot aquell que sigui estranger pot perjudicar seriosament l’economia d’aquest país.
Read more
|
Author: Marta Reynal-Querol
Reading time: 2 min.
Send us your comments |
|
Quantificar per finançar
|
|
|
Una de les característiques que ha possibilitat el lideratge d’Occident ha estat la quantificació de les activitats: de la bona marxa d’un negoci, de la natura, etc. Fins i tot, la intensitat dels terratrèmols es quantifica. La cultura àrab –les orientals, en general– tendeix a la poesia inflamada, que si bé fa de bon veure –“aquesta nit és fresca com l’aigua que baixa de les muntanyes”–, impossibilita l’acció humana que ha permès a Occident millorar els estàndards de vida, propis i d’altres –“aquesta nit fa 12°C”.
Read more
|
Author: Xavier Roig
Reading time: 2 min.
Send us your comments |
|
Obama-Clinton: “dream ticket” o malson?
|
|
|
Només un veritable cataclisme podria evitar que Barack Obama fos el candidat demòcrata a les eleccions presidencials de novembre als Estats Units. A falta de tres primàries, i fins i tot si els vots de Florida i Michigan arribessin a comptar-se, l’avantatge d’Obama en delegats sembla a hores d’ara més que suficient. L’última arma que es reservava Hillary Clinton, el suport dels superdelegats a la convenció de finals d’agost, també li ha fallat: recentment, el senador per Illinois ha aconseguit superar-la en el nombre de superdelegats que ja han fet públic el seu suport.
Read more
|
Author: Oriol Vidal-Aparicio
Reading time: 2 min.
Send us your comments |
|
|
|
|
Sobre l'editorial "Dues maneres (dolentes) de fer política"
|
|
|
En la pràctica d'un polític hi ha dos escenaris. Un, quan governa, des del qual ha de treballar amb l'objectiu de consolidar la seva posició per a poder desenvolupar el seu projecte, i a la vegada gestionar amb la màxima eficàcia els recursos de què disposa amb l'objectiu de fer créixer el país, talment com l'equip directiu d'una empresa. L'altre, quan és a l'oposició, des d'on ha de ser capaç de proposar una alternativa de govern que engresqui a la gent, amb l'objectiu d'obtenir la majoria necessària que li permeti portar-la a la pràctica. En ambdós casos, es requereix imaginació, compromís, dedicació i esforç. I també ambició, no tant personal, que també, com de projecte de futur de país.
Crec que la gent té la impressió que els nostres polítics estan mancats d'aquestes qualitats i d'aquests objectius, o si més no, no ens ho saben transmetre. La sensació és que hi ha una gran mediocritat en la classe política, i que les estratègies de poder ocupen el dia a dia, com si fos el seu objectiu últim. Ens agradaria tenir uns polítics que ens sabessin transmetre la il•lusió per un projecte de país, que ens moguessin a participar en la construcció d'aquest projecte, i que ens donessin comptes dels resultats de la seva gestió en la direcció del govern del nostre present per a la millora del nostre futur.
|
Author: Felip Barba |
|
|
|
|
V Tribuna d’Edu21: Propostes per a la direcció dels centres educatius
|
|
|
Cotxeres del Palau Robert (Passeig de Gràcia 107, Barcelona) per debatre les diferents propostes per a la direcció dels centres educatius, amb una taula rodona formada per Joaquin Gairín (catedràtic de didàctica i organització escolar de la UAB), Montserrat Ros i Alsina, (secretària general de la Federació d'ensenyament de CCOO de Catalunya), Carles Mata (president d'AXIA) i Josep Menéndez (director general de la Fundació Joan XXIII).
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:
|
|
|
|
|
|
|
La casta. Così i politici italiani sono diventati intoccabili.
|
|
|
Els periodistes S.Rizzo i G.A. Stella han escrit el llibre de denúncia política més venut i llegit mai a Itàlia. Descriuen les corrupcions, privilegis, malbarataments i abusos dels polítics italians, de totes les filiacions. Una classe política que s’ha convertit en una autèntica casta capritxosa, inútil, i deslleial amb l’Estat i amb el ciutadà que la manté amb impostos creixents. Els autors es guanyen la credibilitat del lector perquè ho exposen tot amb naturalitat, fredament, sense opinions, només amb fets i dades fiables, investigades, documentades i contrastades. I el que expliquen és, certament, molt greu. Per això, el llibre ha tingut un ressò extraordinari i ha suscitat nombrosos debats apassionats a tots els mitjans de comunicació i a l’opinió pública. Sergio Rizzo comenta en una entrevista que potser l’èxit del llibre rau en què posa el dit a la nafra perquè hi ha una gran onada de desafecció envers la política, fins i tot d’indignació popular, i que s’ha arribat a un punt sense retorn, en què cal fer alguna cosa. També diu el periodista que la única solució per canviar la política en una democràcia malalta, és fer política bona i participar. La responsabilitat no és només dels polítics sinó també dels qui els elegeixen. La solució rarament ve per pròpia iniciativa de dalt.
|
Author: Sergio Rizzo i Gian Antonio Stella. Ed. Rizzoli
Send us your comments |
|
|
|
|
Cercle d’Economia
|
|
|
Aquest fòrum d'opinió empresarial fundat l’any 1958 per un club de joves universitaris i empresaris barcelonins encapçalats pel professor i historiador Jaume Vicens Vives, celebra enguany el seu Cinquantenari. El Cercle d’Economia va néixer amb la voluntat de modernitzar la vida econòmica i social espanyola, fomentant els desitjos de liberalització i obertura i afavorint la integració a Europa. En aquests 50 anys, ha anat adquirint prestigi i presència, convertint-se en un referent per a moltes organitzacions, al mateix temps que ha anat creixent pel que fa al nombre de persones i empreses que en formen part, amb un cens actual de 1.300 socis i un centenar d’entitats col•laboradores amb les activitats del Cercle. La seva funció social i dinamitzadora s’ha caracteritzat per promoure iniciatives d’interès general, alhora que ha posat en marxa projectes per fomentar el progrés polític, econòmic, social i cultural. Així, des dels seus inicis, han passat per la tribuna del Cercle més de 500 personalitats nacionals i internacionals. Actualment, el conseller delegat d’Abertis, Salvador Alemany, ha assumit la presidència del Cercle d’Economia substituint a José Manuel Lara.
|
Open link
|
|
|
| |
|
Subscribe to bulletin
|
| |
© 2012 Centre d'Estudis Jordi Pujol
|
| |
|