|
|
|
Editorial |
Railway planning |
|
|
 |
Collaborations |
Immigració i integració |
|
|
El nivell de la recerca |
|
|
La idealització del passat |
|
|
|
CEJP activities |
Rubert de Ventós: “l’immigrant a Europa busca protecció i a Amèrica projecció” |
|
|
|
News selection |
|
Els irlandesos, en referèndum, han dit “no” al nou tractat de la UE, el que substitueix la Constitució que van desestimar francesos i holandesos. Aquesta Europa no provoca entusiasme, l’Europa dels estats no convenç gairebé ningú, ni tan sols als irlandesos, que n’han estat uns dels grans beneficiaris. Als catalans, aquesta Europa no ens satisfà, volíem la dels pobles, i l’actual no va per cap camí, excepte la del mercat comú i la burocràcia de Brussel•les. Convé una reacció europeista i una nova Europa. La crisi econòmica espanyola La vaga del transport ha estat molt contundent, però encara ho ha estat més l’Estat, amb la situació de l’economia. No hi havia res previst, i ni Solbes, ni Sebastián ni, evidentment, Zapatero, havien pensat en res. Governants incompetents davant d’una situació realment greu. Catalunya amb poc Govern La vaga dels camioners, dels taxistes i les permanents incidències a rodalies van abocar el país al caos i a la confusió. La sensació d’estar deixats de la mà de Déu és gairebé total, i el Govern català, sense dir res, apareix de cara als ciutadans com a impotent i inexistent. Alguns creuen que algun dia la gent reaccionarà. El Llibre blanc de la Universitat de Catalunya Els rectors catalans han dibuixat un full de ruta per a la millora de la universitat. Seixanta-quatre propostes configuren un document que representa un repte per a les mateixes universitats, per a la societat i per al Govern. Els rectors tenen la valentia de reclamar una mesura tan impopular i realista com l’augment del preu de les matrícules, acompanyat per una nova política de beques i ajuts. S’insisteix amb l’exigència que la universitat ha d’atendre les demandes i necessitats socials amb un perfil més generalista d’entrada i més especialitzat de sortida. Els rectors reconeixen la necessitat d’una reforma profunda de les universitats i d’un nou model de finançament. FemCat, una esperança per a Catalunya L’associació empresarial FemCat planteja una ampliació de l’aeroport de Barcelona que li permetria guanyar 1.000 ha, amb capacitat per arribar a cent milions de passatgers l’any 2020. L’aeroport actual, segons diuen, es col•lapsarà l’any 2015. El projecte és relativament senzill, es tracta de guanyar terreny al mar amb la construcció de dues noves pistes que presenten l’avantatge suplementari que permetrien l’aterratge i la sortida d’avions les vint-i-quatre hores del dia sense problemes de sorolls per als ciutadans. Segons un dels autors del projecte, Juan Antonio de Andrés: “L’aeroport de Barcelona té potencial per créixer, però no té les instal•lacions adequades per fer-ho”. El Consell de l’Esport Escolar de Barcelona es considera discriminat El Consell denuncia una clara discriminació per part de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat. Segons Jaume Mora, president del CEEB, se’ls ha rebaixat la subvenció un 20%, mentre que s’ha augmentat a tercers entre el 10% i el 25%. Expliquen que “un nen o nena d’un consell esportiu d’una comarca central rep 59,78 €, una del sud, 60,94, una del nord 55,79, mentre que a Barcelona ciutat reben 10,04, al barcelonès nord 18,18 i al barcelonès sud 19,02 €. Els consells són entitats privades d’interès públic que coordinen activitats esportives escolars i col•laboren en l’organització dels jocs esportius escolars seguint les directrius de l’Esport. |
|
The recommended book |
Afers (no tan) estrangers. Les claus del nou mapa polític mundial |
|
|
|
The recommended website |
Pew Research Center |
|
|
|
| Subscribe to bulletin |
Renfe already offers fast trains between Lleida, Tarragona-Reus and Barcelona. These capitals are definitively covered by a good rail system. It now takes less time to reach Barcelona’s Sants station by train from La Secuita than it does from Terrassa. The marvels of technology? Only in part. 
La formació de comunitats ètniques d’origen immigrant dins de societats occidentals com la nostra planteja reptes culturals i polítics molt importants, això sense desmerèixer el repte de la integració laboral i de la garantia de mobilitat social per als nouvinguts. 
Recentment s’ha entregat al conseller Huguet el Document de Bases per a un Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació, que ha elaborat un comitè d’experts després d’uns quants mesos de treball i de nombroses consultes. El document planteja cinc claus de futur a deu anys vista per convertir Catalunya en un pol de recerca i innovació del sud d’Europa, i sis compromisos que se suposa que haurien d’assumir els signants del pacte. 
L’any 1968 va ser pròdig en esdeveniments que van mantenir el món garratibat i amb la respiració continguda: els assassinats de Robert Kennedy i Martin Luther King; la breu però esperançadora “primavera de Praga”, reprimida a sang i fetge pels tancs soviètics; la matança d’estudiants a la mexicana plaça de les Tres Culturas de Tlatelolco; la fi de la llarga era dictatorial d’Oliveira Salazar a Portugal, etc. 
De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies: 
El periodista Martí Anglada, cap d’informació internacional de TV3 i de Catalunya Ràdio, té una experiència llarga en política internacional. Ha estat corresponsal a l’Orient Mitjà, Itàlia, Gran Bretanya i Washington. Això li ha donat un coneixement profund dels mecanismes complexos que mouen les relacions de poder al món. En aquest llibre passa revista als punts geoestratègics del nou ordre mundial que s’està gestant en els inicis del segle XXI. La globalització ha fet que el que passa a països llunyans ens sigui ara proper, i Anglada ens acosta i explica, des d’una perspectiva europea i catalana, els fets i situacions que configuren la realitat internacional, amb els seus actors principals i el rerefons constant dels problemes energètics. Primer, assenyala la importància d’Europa per a Catalunya, així com el paper dels països capdavanters de la Unió Europea. Després, va dedicant l’atenció a Rússia i les repúbliques d’Asia Central, a la superpotència de la Xina, a Amèrica Llatina, al centre energètic format per l’Iraq i l’Iran, al conflicte araboisraelià, i als països del Magrib. Finalment, exposa breument les polítiques d’immigració a Europa i als Estats Units i comenta l’accelerat procés de globalització. Aquest llibre mereix ser llegit, sens dubte, perquè és clar i objectiu, i perquè l’autor ha fet una síntesi molt útil per fer-se una idea de cap a on s’encaminen les relacions internacionals. 
Aquesta entitat nord-americana prefereix substituir el clàssic qualificatiu de think-tank o laboratori d’idees, pel de fact thank o laboratori d’accions, superant els estadis de reflexió, pensament i teorització i passant directament a l’acció. Estem parlant d’una fundació independent que té la voluntat d’actuar en el sentit de generar actituds i opinions i establir llaços entre Amèrica i el món. Una de les bases per poder actuar en aquest sentit pràctic és l’observació de la realitat mitjançant l’eina de les enquestes que permeten analitzar les tendències de la societat americana i la seva relació amb el món, per després treure’n conclusions aplicables. Al portal de la pàgina web en podem trobar algunes mostres, com per exemple, sobre la imatge global dels Estats Units a l’estranger o sobre la paradoxa entre les qüestions que cobreixen els mitjans de comunicació i els temes que realment interessen als ciutadans. Però, més enllà de les enquestes d’opinió pública, la fundació també treballa en la investigació a través de vuit projectes especialitzats en temàtiques tan diverses com l’impacte públic dels mitjans de comunicació, l’excel•lència del periodisme, Internet, l’estil de vida americà, les tendències socials i demogràfiques, la religió en la vida pública, les actituds globals i el centre hispànic.