|
|
|
Editorial |
A tiring sport |
|
|
 |
Collaborations |
Europa magnànima |
|
|
El catalanisme: el seu arrelament en els joves |
|
|
Amb la immigració no s’hi juga |
|
|
|
News selection |
|
La justícia als EUA Una de les peces bàsiques de la política antiterrorista del president Bush és l’existència dels detinguts en condicions molt especials a la base de Guantánamo. El Tribunal Suprem nord-americà ha desqualificat el Govern dels EUA, reconeixent als detinguts el dret a l’habeas corpus, és a dir, que qualsevol jutge federal podrà ordenar la compareixença dels detinguts per comprovar que la seva detenció s’ajusta a dret. Aquest és un dret garantit del sistema democràtic americà i, la sentència, una demostració de la independència del Tribunal Suprem. Cal recordar que els magistrats són nomenats per vida pels presidents i que una majoria ho han estat per presidents republicans, i que l’edat va dels 68 fins als 88 de John P. Stevens, nomenat pel president Ford. Guantánamo el clausurarà la justícia, el sistema democràtic dels EUA. El preu del petroli S’ha celebrat la reunió de Jeddah, ciutat de l’Aràbia Saudita a la qual han assistit els països productors, els de l’OPEP i dirigents dels països consumidors, entre d’altres, Gordon Brown, el vicepresident de la Xina i el ministre espanyol Miguel Sebastián. El preu del cru s’ha doblat en menys d’un any i això provoca un augment significatiu dels preus en general i una important contribució a la crisi dels països occidentals. Els resultats de la reunió consisteixen en l’anunci, per part de l’Aràbia Saudita, d’augmentar la producció en 550.000 barrils més des de juliol i la possibilitat de seguir-ho fent en un futur. També es va acordar a la reunió la necessitat d’impulsar l’eficiència energètica, és a dir, l’estalvi i també que seran els consumidors els que pagaran l’evolució dels costos que no es preveu que baixin. |
|
The recommended book |
El fil secret de la història |
|
|
|
The recommended website |
Robert Schuman Foundation |
|
|
|
| Subscribe to bulletin |
It is a tiring sport, and what’s more it provides an excuse not to do anything. I refer to the sport that involves speaking for hours and hours, to writing articles and more articles and above all to conducting surveys and more surveys on materialism and post-materialism, on the values of the young and of the not-so-young, or on the current state of civicism, etc. 
La Unió Europea del 2008, la d’ara, la posterior al “no” irlandès, és una Europa magnànima amb els seus familiars. Com un patriarca tolerant i ple de generositat, perdona als fills i als néts tant les entremaliadures com les perversions. 
Diu el sociòleg francès Gilles Lipovetsky en una entrevista recent: “Hem vist com la publicitat ja ha entrat en totes les esferes de la nostra vida. Qualsevol dels nostres espais vitals i d’experiència ja està absolutament mercantilitzat”. Ara més que mai vivim, i volem viure, en un canvi permanent a diferència de les societats antigues que maldaven per aconseguir l’estabilitat a tots els nivells. 
Si volem una explicació simplista que tranquil•litzi la nostra consciència, podem dir que el Govern italià de Berlusconi és un govern xenòfob i que per això ha dictat una sèrie de mesures, severíssimes, contra la immigració il•legal i els immigrants il•legals que cometin fets delictius. 
Aquest llibre de Patrícia Gabancho tracta de les diverses formes que ha adoptat la rebel•lia i la independència de pensament a Catalunya, i dels seus efectes en la societat catalana. És un relat per a lectors curiosos, i no pas per a especialistes, fet d’anècdotes i de la petita història, que l’autora emmarca molt bé dins de cada època. Hi desfilen personatges innovadors, rebels, heterodoxos o excèntrics, que trencaren motlles i foren transgressors. Alguns, genials i de projecció universal, altres, més modestos. L’autora organitza el llibre en tres parts. En la primera, dedicada a l’edat mitjana, hi figuren personatges com Ramon Llull, Arnau de Vilanova o Gerbert d’Aurillac, entre càtars, templers i cabalistes. La segona correspon a la decadència de Catalunya, mentre Europa viu el renaixement i la Reforma, i s’hi troben Turmeda, el filòsof Sibiuda, aventurers com Ali-Bey, científics com Orfila, bandolers com Serrallonga, i també bruixes. La tercera etapa va de la renaixença fins als nostres dies. Aquí hi surten personalitats com Verdaguer, Gaudí, Toda, Cerdà, Arús, Letamendi, Marià Cubí, Francesc Pujols o Dalí. L’autora ha narrat fets certs i documentats amb estil fluid i molt amè. La seva mirada al passat demostra que, a Catalunya, de creativitat i d’idees no n’han mancat mai –ni a les hores més baixes–, per tant, també ara n’haurien de sortir per encarar el futur. 
En un moment de crisi a Europa després de la negativa d'Irlanda al Tractat de Lisboa, aquesta setmana recomanem la web d’una fundació que fa gala d’europeisme i pedagogia per mantenir viu l’esperit d’un dels pares de la Unió Europea, el francès Robert Schuman. Creat l’any 1991 arran de la caiguda del mur de Berlín i de l’esfondrament de l’antiga URSS, aquest prestigiós centre d’investigació té la missió de promoure els valors i els ideals europeus tan dins com fora de les fronteres de la Unió. Per complir els seus objectius, la Fundació compta amb una política activa de publicacions i organitza nombroses activitats, conferències i altres esdeveniments. Una de les característiques específiques d’aquest think tank és l’emissió d’alguns programes de televisió com l’Europinion al canal internacional de notícies Euronews, on cada mes s’analitza l'opinió pública europea a través de l’Eurobaròmetre; o Le Journal des Européens al canal francès LCI, de caràcter bimensual i que inclou entrevistes amb alts funcionaris europeus, estudis i comparatives d’opinió.