|
|
De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:
L’economia espanyola, sense prestigi internacional
No fa gaires mesos que el president del Govern central deia que l’economia espanyola ja era millor que la italiana i que aviat superaria França. Ara, president europeu, ha rebut les crítiques de gairebé tothom, dels editorials dels diaris italians, anglesos i nord-americans, de molts economistes prestigiosos i, fins i tot, del comissari europeu d’economia, que és espanyol. Set trimestres consecutius de recessió i una caiguda del PIB del 3,6% al 2009, s’ha generat un dèficit extraordinari i es desploma la borsa, indicant que els inversors fugen d’apostar per Espanya. Ja s’afirma que Espanya és el principal perill de l’eurozona i supera per la seva magnitud i importància Grècia i Portugal. El Govern central finalment ha anunciat que retallaria 5.000 milions de pressupost d’enguany. Foment rep el principal càstig, amb una retallada que representa el 50% de tots els ministeris, seguit de Medi Ambient. El Govern ha perdut un temps preciós, més preocupat per les reaccions dels sindicats que per governar. Ara ja gairebé no se’l creu ningú. L’atur supera totes les previsions
El mes de gener hi va haver a Espanya 125.000 aturats més i es van superar els 4.000.000 milions. A Catalunya, 22.122 més, la comunitat que ha destruït més llocs de treball, ara ja són 584.000 persones. L’any passat, al conjunt de l’Estat, van ser 720.629 els nous aturats. Les prestacions per desocupació ja superen els 31.000 milions. La Secretaria General de Treball del Govern central va explicar que “encara no s’ha arribat a un punt d’inflexió” i el ministre del ram, el català exalcalde de l’Hospitalet, sentenciava que en el primer trimestre encara es produirà més atur. Davant aquest panorama i les insistents reclamacions, tant d’autoritats econòmiques europees com de les patronals espanyoles, d’emprendre una veritable reforma laboral, el govern ha presentat un document ben imprecís, qualificat de tou i que demostra la preocupació del president Zapatero de no molestar els sindicats, evitant així una vaga general. I la inflexió no arribarà. Les pensions, una qüestió pendent
El Govern diu i es desdiu, anuncia l’allargament de la jubilació fins als 67 anys i quan protesten els sindicats, explica que no és seriosament. Envia un document a Brussel•les que elevaria de 15 a 25 anys el càlcul de les pensions i hores després demana que modifiquin el document entregat. És un espectacle ridícul, qualificat pel mateix portantveu de treball del PSOE de “crear alarma social”. El Govern sap que aquesta qüestió està pendent de resolució i que el marc adequat són els pactes de Toledo. Sap també que cal una reforma i una actualització del sistema, però és un govern sense brúixola i sense seny. El lideratge europeu
Malgrat la triple presidència europea de la Comissió de Van Rampuy i de Zapatero, s’està demostrant una vegada més que el veritable impulsor d’Europa és l’eix francoalemany. Així, Angela Merkel i Sarkozy s’han reunit i han decidit reforçar l’aliança entre ambdós països, en benefici del lideratge europeu. S’han reunit a París en un consell conjunt de ministres, els d’Exteriors, Interior, Justícia, Economia, Ensenyament, Salut, Treball, Ecologia, Immigració i Cultura i han aprovat 80 mesures concretes de diferents àmbits, des del llançament d’un satèl•lit fins a l’homogeneïtzació dels règims matrimonials. Sarkozy podia afirmar que “no hi ha dos països al món amb capacitat de presentar i aprovar tants projectes conjunts”. Algunes iniciatives afecten també el G-20 i l’Orient Mitjà. És molt important aquesta embranzida europea que representa un pas essencial, tant des del punt de vista intereuropeu com de les relacions internacionals. La reconstrucció d’Haití
És un gran problema invertir dotzenes de milions de dòlars en un país considerat un dels més incapacitats per la gestió i pels negocis, i a més, un dels més corruptes del món. Hi ha hagut 170.000 morts i centenars de milers viuen en condicions molt precàries; des de fa temps, un 78% de la població vivia amb menys de dos dòlars per dia. Bill Clinton és el comissionat de l’ONU per a Haití i va reclamar als empresaris, a Davos, d’exercir “un partenariat global”. Les inversions a Haití, segons Clinton, s’han d’interpretar com una oportunitat de fer negoci i no com una forma d’assistència. Aquest objectiu és ben difícil quan el Banc Mundial, que estudia la reglamentació dels negocis a 183 països, diu que Haití ocupa el lloc 151. Sílvia Solf, una de les redactores del document explica que “és molt difícil fer transaccions amb Haití; el dret de propietat està mal protegit i, a més, cal obtenir el vistiplau de moltes agències i de moltes autoritats per iniciar qualsevol activitat, i això suposa uns 195 dies de mitjana”. L’ajut es fa també difícil pel temor que la corrupció faci que els beneficiaris no siguin exactament els més necessitats, com denuncien persones d’institucions que coneixen bé el panorama del país, com Marilyn Allier, president de la Fundació Heritage pour Haití. Viure amb salut
El director del Pla d’oncologia de Catalunya, Josep M. Borràs, i altres experts expliquen que al voltant del 40% dels cassos de càncer es podrien evitar amb un canvi d’estil de vida. Sobretot deixar de fumar, però també seguir una dieta saludable, fer exercici moderat cada dia, reduir el consum d’alcohol, evitar l’excés de radiació solar i tenir un pes adequat. Calculen que aquest any es diagnosticaran a Catalunya 40.000 nous casos de càncer.
|
