|
|
De l'actualitat de la darrera setmana, hem sel·leccionat les següents notícies:
La immigració il•legal El divendres passat es va celebrar a Madrid la primera cimera dels vuit països mediterranis amb l’assistència dels ministres d’Interior i d’Afers Estrangers per tractar la problemàtica de la immigració il•legal. Es va acordar donar-li una resposta europea, reforçant la col•laboració entre els països de la mediterrània i la resta de la UE, creant una policia de fronteres, acollint els que arriben a les costes del sud fins que siguin deportats i comprometent-se a no realitzar cap legalització massiva dels sense papers. Amb aquests plantejaments es va donar també per tancada la polèmica entre Zapatero i Sarkozy.
L’expresident Pujol va tornar a advertir, en declaracions a Catalunya Ràdio, de la necessitat que els immigrants assumeixin la catalanitat, “si la integració no es fa de manera correcta, la catalanitat pot convertir-se en un fet marginal a Catalunya”.
Els immigrants ajuden a desenvolupar l’economia productiva, però també cal calibrar com afecta a la societat del benestar la incorporació massiva de tants nous arribats al món laboral, va declarar el president de La Caixa, Ricard Fornesa, en la Cinquena Jornada Gresol que es va celebrar a Valls amb la presència de més de 300 empresaris, de Jordi Pujol i del ministre d’Indústria, Turisme i Comerç.
Debat universitari
Els rectors de les universitats catalanes insisteixen en la necessitat de poder decidir la durada de les llicenciatures. La ministra proposa que totes les carreres es realitzin en quatre anys i un més pel màster. Els rectors catalans opten per la fórmula de tres anys pel grau, i dos més per postgrau i màster. Aquesta proposta coincideix amb la majoria dels països europeus, on les carreres són de tres anys, cosa que ja permet la incorporació al món laboral. El postgrau el realitzen els alumnes que cerquen una especialització o dedicar-se a l’ensenyament, i finalment dos anys més per fer el doctorat els qui vulguin dedicar-se a la recerca o a la docència universitària.
Òmnium Cultural
El president d’Òmnium, Jordi Porta, va presentar la segona edició del projecte “Quedem?”, que ofereix gratuïtament una gran varietat d’activitats per a totes les persones de la societat catalana. Porta va insistir que no es tracta d’un programa destinat a immigrants, sinó que pretén promoure la cohesió social més enllà de l’exclusiva integració lingüística. En el primer programa hi van participar 2.500 persones, el 47,4% provenien de Catalunya, el 25,5% d’Amèrica Llatina, el 15,8% d’Espanya i el 9,1% de la resta d’Europa. En un altre ordre de coses, Òmnium insta la Generalitat a potenciar els escriptors en català a la Fira del Llibre de Frankfurt, i a portar-hi la cultura catalana que es reconeix com a tal. L’associació ja entén que les editorials catalanes promocionaran els seus autors a Frankfurt 2007 sigui quina sigui la llengua que utilitzin. Però també entén que la invitació a la cultura catalana s’explica per l’existència d’una realitat específica, diferent de l’espanyola. Per això demana a la Generalitat que només convidi aquells creadors que s’autodefineixen i són percebuts com a part de la cultura catalana.
Barcelona, ciutat per fer negocis
Segons l’estudi European Cities Monitor 2006 que anualment presenta la consultora Cushman & Wakefield, Barcelona és la quarta ciutat europea més atractiva per ubicar-hi seus empresarials, per darrere de Londres, París i Frankfurt, i per davant de Brussel•les, Amsterdam, Madrid i Berlín. Oriol Barrachina, el soci director de la consultora, va detallar que el que més valoren els executius europeus de Barcelona és l’esforç que fa per millorar i la qualitat de vida dels seus professionals, dues classificacions on la capital catalana ocupa el primer lloc d’Europa. També té una bona classificació en la relació qualitat-preu de les oficines, el transport urbà i el bon accés als mercats.
La cultura catalana a València
Eliseu Climent, president d’Acció Cultural del País Valencià, va presentar l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC) i el va definir com un punt de trobada al País Valencià i potent centre internacional de debat i difusió de cultura, molt especialment la catalana. El Centre és el resultat de la rehabilitació dels magatzems El Siglo per part d’ACPV i la institució cívica i de pensament Joan Fuster. Les obres s’han realitzat sota la direcció de Carles Dolç i també han col•laborat Oriol Bohigas, Frederic Climent, Emilio Jiménez, Alfred Payá i l’equip Boppa, que s’ha responsabilitzat de l’interiorisme. L’escultor Andreu Alfaro ha realitzat una vela de 20 metres d’alçada que ha regalat al Centre, i Javier Mariscal ha fet una intervenció a la planta baixa.
Distincions per a Rodés, Valero, Modolell i Mas-Colell
El premis d’investigació concedits pel ministeri d’Educació d’enguany han distingit quatre catalans dels cinc que van atorgar: Joan Rodés, premi Gregorio Marañón de Medicina, Joan Modolell, premi Santiago Ramón y Cajal de Biologia, Mateo Valero, premi Torres Quevedo d’Enginyeria, i Andreu Mas-Colell, premi Pascual Madoz en Ciències Econòmiques i Socials. El professor José Antonio Pascual, Catedràtic de la Universitat Carlos III de Madrid, va rebre el premi Menéndez Pidal d’Humanitats.
|
