 |
| |
| |
Bulletin 53
January 02, 2007
|
|
Subscripció al butlletí
|
|
|
|
Mutual Respect
|
|
|
Immigration is a recurrent theme across Europe. And after years of relative neglect by a large part of the Spanish political spectrum and the media, it has also become a top priority in Spain and especially in Catalonia.
Read more
|
Author: Jordi Pujol
Reading time: 5 min.
Send us your comments |
|
 |
|
|
Sense renunciar a la reivindicació nacional
|
|
|
Les nacions sense estat com Catalunya, el País Basc, Quebec, Escòcia o Flandes, treballen per aconseguir un reconeixement de la seva identitat nacional dins del respectiu estat, i per augmentar el seu poder polític i financer de forma que els permeti avançar cap a quotes més altes de llibertat nacional. En definitiva, es proposen recuperar la seva plena identitat nacional.
Read more
|
Author: Joaquim Colominas
Reading time: 3 min.
Send us your comments |
|
La política informativa en situacions de crisi
|
|
|
Entenem per situacions de crisi aquells esdeveniments fortuïts o accidentals que afecten de manera greu el desenvolupament normal de l’activitat social o econòmica i que, fins i tot, poden constituir un risc per a la població. Ens referim, per exemple, a situacions com les provocades per l’enfonsament del Prestige o del túnel del Carmel, o per les malalties de les vaques boges o de la grip aviària. Situacions amb un gran impacte social i mediàtic, en les quals indefectiblement es veu implicada l’Administració com a responsable directa o subsidiària de la solució final del problema.
Read more
|
Author: Joan Albaigés
Reading time: 3 min.
Send us your comments |
|
El quest per la religiositat
|
|
|
Sembla ser que, entre nosaltres, si un mercat està en alça és el del que en podríem dir les “altres” creences. Immediatament, m’adono de la perillositat del que acabo d’escriure, que es podria compendiar amb l’acudit aquell en el qual una persona diu al seu interlocutor que s’ha convertit al budisme, posem per cas, i l’altre li respon sorprès que no ho comprèn: si la “nostra” (la religió catòlica) és la veritable! En clau totalment laica, Sartre ja ho va deixar clar: l’infern no sempre són els altres.
Read more
|
Author: Marta Pessarrodona
Reading time: 2 min.
Send us your comments |
|
|
|
|
|
|
|
De l'actualitat de la darrera setmana hem sel·leccionat les següents notícies:
ETA trenca la treva
Una bomba de molta potència col•locada i reivindicada per ETA a la nova terminal de l’aeroport de Madrid representa el trencament del procés de pau. Quan fa mesos es va anunciar la treva, el president Pujol ja va assenyalar la necessitat que hi hagués generositat per totes les parts implicades. La ingenuïtat i la inacció del president del Govern central i la nul•la sensibilitat d’ETA per atendre la sol•licitud unànime de la societat basca han conduït a una ruptura previsible, per manca de generositat i decisió. Catalunya, 7.134.697 habitants
El Consell de Ministres va aprovar la xifra oficial de la població espanyola amb data 1 de gener del 2006, 44.708.964 habitants, així com les corresponents a Catalunya i les altres comunitats. Al conjunt de l’Estat i en relació amb l’any anterior, hi han 601.000 persones més, i només des del passat mes de juliol, a Catalunya, se’n comptabilitzen 51.000 més. Cal tenir present que no hi estan inclosos els estrangers sense papers i els qui no han regularitzat la seva situació en els corresponents padrons. Romania i Bulgària, dos nous membres de la Unió Europea
Aquest primer d’any es produeix l’ingrés a la UE de dos nous membres: Romania i Bulgària, incorporació motivada per raons polítiques, d’estabilitat continental, encara que políticament complicada, i econòmicament costosa. El PIB per càpita d’ambdós països està molt per sota de la mitjana europea, i és superior la taxa d’inflació i, especialment en el cas de Bulgària, la d’atur. La complicació és més gran tenint en compte que la UE no resol els seus problemes constitucionals que impedeixen gestionar amb més eficàcia una Europa de 26 membres. També aquest primer d’any, Alemanya assumeix les responsabilitats de la presidència europea. L’euro compleix cinc anys
Dotze països europeus van adoptar l’euro com a moneda oficial. Un 68% dels ciutadans valoren positivament el canvi de moneda, tot i que el 93% consideren que ha produït un increment dels preus. El ministre de Comerç i Turisme espanyol així ho confirma, els productes alimentaris han augmentat més que l’IPC, que ha crescut un 17% en aquests anys, i alguns han arribat a multiplicar per quatre els preus, com és el cas del iogurt i el pollastre congelat. També el director de l’Institut d’Estudis Econòmics afirma que la base monetària dels béns i els serveis de baix cost van passar, ara fa cinc anys, de 100 a 160 pessetes. La Comissió Europea, en canvi, atribueix aquests increments a “abusos concrets” i assenyala que la inflació només ha estat lleugerament superior al 2%. En aquest mateix sentit, el director de l’IEE explica els avantatges i inconvenients de l’euro, i assegura que la seva adopció és una de les claus del creixement espanyol. Un estudi sobre la memòria, un dels deu descobriments més importants de l’any
La revista Science, en el número de 22 de desembre de 2006, ha seleccionat com un dels descobriments més importants de l’any el treball dut a terme a la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla, pels investigadors José M. Delgado García, Hans Gruart i la doctora Dolores Muñoz, de l’Hospital Ramón y Cajal de Madrid. Han demostrat, per primera vegada en éssers vius que les sinapsis (llocs on es realitzen els contactes d’unes cèl•lules nervioses amb les altres) potencien la intensitat dels seus contactes elèctrics durant el procés d’aprenentatge. Altres descobriments relacionats amb aquest permeten un coneixement més precís del procés d’aprenentatge i memòria, i obren el camí a futurs treballs que proporcionaran un millor coneixement dels canvis estructurals que es produeixen en el cervell en el procés d’aprenentatge. Una opinió sobre la universitat
Aquests dies moltes persones, a requeriment dels periodistes, opinen sobre el present i el futur d’institucions i esdeveniments. Olaya Fernández és la noia asturiana que el passat mes de juliol va obtenir les notes de selectivitat i de batxillerat més altes de Catalunya, només un any després de la seva residència al país. Actualment cursa el primer any de Biologia. Explica que molts dies li sembla que encara és a l’Institut, troba a faltar ambient d’estudi a la universitat i demana més pràctiques i més treball de grup, i li sorprèn la poca participació dels alumnes a les classes. Sol•licita als professors que mantinguin el nivell dels estudis
|
|
|
|
|
|
|
(Quatre) barres i estrelles. Memòries d’un ambaixador nord-americà a Catalunya.
|
|
|
A vegades, persones estrangeres que són a Catalunya, arriben a comprendre el país amb més objectivitat i a estimar-lo amb més generositat que els mateixos catalans. Aquest és el cas del diplomàtic i professor universitari nord-americà, Ambler Moss, el qual ens presenta els seus records i reflexions sobre la Catalunya que va conèixer. Destinat com a vicecònsul al Consolat General de Barcelona, del 1964 al 1966 –un període ben significatiu durant el franquisme–, el seu interès pel país el portà a establir uns lligams sòlids i duradors amb Catalunya i d’amistat amb molts catalans. El seu coneixement de la realitat catalana, durant els anys de presa de consciència col•lectiva i de lluita per a les llibertats i la democràcia, és profund i sensible al fet nacional. La cultura, la llengua –que aprengué a fons–, els símbols nacionals, la història, els moviments polítics i d’estudiants, el paper de l’església, la immigració; cap esdeveniment no escapa al seu interès. No hi falta l’anàlisi de la política espanyola, ni de les relacions amb els EUA, fins arribar a avui, que s’interessa per la situació i les perspectives de futur de Catalunya. Com diu el president Pujol al pròleg, “veient el que Moss diu, va fer i fa, molts catalans hem de sentir-nos avergonyits. Perquè ell coneix, comprèn i estima Catalunya més que molts catalans. I hi creu més”.
|
Author: Ambler Moss. Editorial: símbol, 2006
Send us your comments |
|
|
|
|
Europe 2020
|
|
|
Des de fa una dècada, la fundació privada Europa 2020 assessora diverses institucions, ministeris i centres de recerca europeus en tot el que fa referència a l’evolució política, democratització, reformes institucionals i perspectives de futur per al vell continent. Autoproclama la voluntat de sacsejar la consciència dels nous ciutadans europeus nascuts després del Tractat de Roma per implicar-los en el procés de construcció de la UE. Té la seu a París i entre la temàtica que analitza sobre el futur d’Europa destaquen Internet i les noves tecnologies, política espacial, educació, joventut i justícia.
|
Open link
|
|
|
| |
|
Subscribe to bulletin
|
| |
© 2012 Centre d'Estudis Jordi Pujol
|
| |
|