 |
| |
| |
Bulletin 54
January 09, 2007
|
|
Subscripció al butlletí
|
|
|
|
Sow, toil, harvest
|
|
|
Certainly one of the best-recalled sayings around this time of the year is “new year, new life”. It is a combination of desire and will, of hope and commitment. In fact, these festivities originate from pre-Christian traditions that celebrated the agrarian cycle. This process of sowing, toiling and harvesting – to summarise it in a few words – has been the cornerstone of the human economy over millennia. It has also represented an ideological referent, the perspective from which society and its functioning were regarded.
Read more
|
Author: Centre d'Estudis Jordi Pujol
Reading time: 3 min.
Send us your comments |
|
 |
|
|
La història nacional i els cànons
|
|
|
Fa pocs dies la ministra holandesa d’Educació, Maria van der Hoeven, va presentar els resultats d’una comissió a la qual havia encarregat l’elaboració d’un cànon d’història nacional amb l’objectiu “d’estimular a compartir coneixements que s’està d’acord que són el fonament de la història i la cultura holandeses”. Em puc imaginar el rebombori, perquè quan hom vol abordar la qüestió de la identitat nacional des de la perspectiva de la història, de seguida hi ha qui posa el crit al cel, s’escandalitza i hi vol veure la mà de la manipulació política per “inventar” una història patriòtica.
Read more
|
Author: Agustí Colomines
Reading time: 2 min.
Send us your comments |
|
Barcelona cívica?
|
|
|
Barcelona ha esdevingut un centre d’atracció turística consolidat i en creixement, amb tot el que això comporta a nivell econòmic, social i d’imatge pròpia de la ciutat. Dins d’aquest concepte d’imatge pròpia, hi ha l’aspecte àmpliament debatut del civisme (o de l’incivisme) i l’assoliment del respecte a unes mínimes pautes de comportament ciutadà dins el municipi.
Read more
|
Author: Jordi Cabré
Reading time: 2 min.
Send us your comments |
|
La Llei de dependència: símptoma o diagnòstic?
|
|
|
O totes dues coses. L’aprovació de la denominada Llei de dependència posa sobre la taula l’endèmica correlació de forces polítiques al tauler estatal. El PSOE i el PP, amb el suport de les seves sucursals territorials arreu de l’Estat, i el de les forces polítiques que, gràcies a la conjuntura i l’oportunitat política, hi sumen els vots, i els partits d’àmbit nacional. En el cas d’aquesta llei, CiU i PNB s’han posicionat clarament a les antípodes dels partits de vocació jacobina.
Read more
|
Author: Vinyet Panyella
Reading time: 2 min.
Send us your comments |
|
|
|
|
Sobre l'article "El quest per la religiositat"
|
|
|
Primer comentari sobre l'article El quest per la religiositat. Sobre la conversió de la "nostra" religió a una altra. Tesi: la "nostra" religió ha estat mal explicada i està mal compresa per nosaltres mateixos. Prova: qui sabria explicar en què consisteix realment la "nostra" religió?
Segon comentari. Sobre la societat laica. Tesi: el Déu i l'Evangeli de Jesús potser poden ser millor entesos i viscuts des d'una mentalitat laica que des d'una mentalitat religiosa. Jesús neix i mor a la marginalitat, viu entre la gent del carrer. Neix, viu i mor fora del Temple.
|
Author: Oriol Domingo |
|
|
|
|
|
|
|
De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:
Els EUA dediquen més diners a la cultura que la UE
El sociòleg francès Frédéric Martel, professor de l’Institut d’Estudis Polítics de París, ha publicat el llibre De la Culture en America, que és el resultat de les seves investigacions. Segons l’exministre francès Claude Allégre, la lectura d’aquest llibre resulta essencial per comprendre els mecanismes del magisteri creixent que exerceix la cultura nord-americana al món. Martel afirma que els EUA produeixen més cultura que Europa, i no només per motius comercials. Existeix una continuïtat entre l’activitat cultural de les universitats, de les institucions sense finalitat de lucre i el sector comercial. Als EUA hi ha una biblioteca per cada 2.500 persones, a França, una per cada 14.586; als EUA, un museu per cada 17.622 persones, a França, per cada 52.500. Com diu Martel, el Ministeri de Cultura no existeix, no és enlloc, i en canvi la cultura és pertot arreu. A França, amb una cultura molt subvencionada, hi ha censats 180.000 artistes; als EUA dos milions. Una referència important és que les donacions individuals ascendeixen a 13.500 milions de dòlars anuals, gairebé quatre vegades el pressupost del Ministeri de Cultura francès. Als EUA existeixen 62.000 fundacions, que representen el 8,5% del PIB. Com resumeix Martel, els EUA amb les seves immenses minories s’han convertit en un món en miniatura. Es fa gran la Viquipèdia en català
La Viquipèdia és una enciclopèdia d’accés lliure a Internet, escrita per moltes persones que hi realitzen les seves pròpies aportacions. El projecte Wikipedia sorgeix al gener de 2001, obra de Jimmy Wales i Larry Sanger, i s’ha convertit en un projecte internacional i multilingüe, 195 llengües, la catalana va néixer dos mesos desprès de l’anglesa i va ser la primera no anglosaxona. Actualment ja té 50.000 articles i hi ha registrats a Catalunya tretze administradors que vigilen el contingut dels articles. A Catalunya s’han comptabilitzat 150 wikipedistes que desinteressadament col•laboren cada mes redactant articles per donar contingut i actualitat a aquesta enciclopèdia catalana. L’activitat emprenedora de Catalunya
Segons l’informe europeu “Global Entrepreneurship Monitor” (GEM), l’activitat emprenedora a Catalunya és la més alta de la UE-15, només superada per Irlanda. L’any 2005 hi havia un 6,8% de catalans d’entre 18 i 65 anys que en els tres últims anys havien participat en la creació d’un projecte empresarial. Les activitats principals són les comercials i els serveis a les empreses i a les persones. La motivació, en un 84,3%, és la detecció d’una oportunitat de negoci, i només un 9% és la necessitat. Els principals problemes per emprendre un negoci, segons diuen, és el finançament i la falta de prestigi social. Brussel•les proposa l’energia nuclear
La Comissió Europea no té competències en matèria d’energia, però proposa que es consideri seriosament discutir l’energia nuclear com a una alternativa vàlida per aconseguir el doble objectiu de reduir el consum energètic i complir el protocol de Kyoto, disminuint les emissions contaminants. Segons un informe de la Comissió, l’energia nuclear representa una contribució important per mitigar el canvi climàtic provocat per les emissions de CO2. Brussel•les aposta per les energies renovables i per impulsar les interconnexions elèctriques. S’incrementa la morositat per tot Espanya
Segons la Confederación Española de Cajas de Ahorros, un 70% de les caixes preveu que s’incrementarà la morositat dels préstecs en els propers mesos i cap preveu que en disminueixi. Això afecta tant les famílies com les empreses, i també les hipoteques. A les famílies espanyoles, la morositat en els crèdits al consum s’ha incrementat un 15,5% en els últims dotze mesos, i un 40% des del primer trimestre del 2005. Segons el Banc d’Espanya, els crèdits impagats per les empreses han augmentat un 7%. La situació no es considera encara preocupant per les entitats financeres, però reclama una atenció més gran a la concessió de crèdits a les empreses i a les persones, i també a les polítiques hipotecàries. Els sindicats i la moderació salarial
Els sindicats UGT i CCOO demanaran augments retributius per sobre de la inflació en els convenis que es negociaran enguany per tal “d’establir un nou equilibri en matèria salarial, que permeti una millora clara del poder adquisitiu dels salaris i un canvi de model econòmic que ens porti a una millora de la productivitat”, segons ha dit durant les últimes setmanes Joan Coscubiela, secretari general de CCOO de Catalunya. Per a UGT es pretén arribar a un salari de mil euros pel que fa als trams inferiors, això suposaria uns increments de més del 6% anual en els propers quatre anys. Actualment el salari mínim interprofessional és de 570 euros bruts al mes. L’Estat s’ha compromès a arribar a 600 l’any que ve.
|
|
|
|
|
|
|
Crònica d’un metge al Marroc (1954-1958)
|
|
|
El metge català Pere Miret es traslladà al Protectorat espanyol del Marroc, en els inicis de la seva vida professional, aprovades les oposicions al Cos dels Serveis Sanitaris Colonials, l’any 1954. A més d’explicar les seves experiències personals, les memòries del Dr. Miret són un testimoni fidedigne del sistema colonial espanyol, de les condicions de vida al Protectorat, així com dels costums, de la vida qüotidiana, del sistema social i polític, i de la situació sanitària de la població de les kabiles del Rif. D’altra banda, els anys en què el Dr. Miret exercí al Marroc coincidiren, precisament, amb els últims de la presència espanyola i amb el naixement del Marroc independent de Mohammed V, el 1956. El Dr. Miret es quedà encara fins al 1958, col•laborant amb els serveis sanitàris marroquins, i visqué el descontrol causat pel desmantellament precipitat de l’administració civil i militar espanyola i per les mancances del nou govern. L’autor és un narrador amè i un bon observador, i fa una aportació interessant a la més aviat escassa bibliografia sobre la pobra colonització espanyola que, sens dubte, ha marcat les relacions hispanomarroquines.
|
Author: Pere Miret i Cuadras. Editorial: Bellaterra, 2006
Send us your comments |
|
|
|
|
Centre for Cultural renewal
|
|
|
Des del CEJP aplaudim que existeixin centres com aquest, molt en la línia de l’“IVA” que proclama Jordi Pujol: idees, valors i actituds. Així, aquest centre, malauradament l’únic en la seva especialitat al Canadà, mira d’explicar quelcom tan a l’ordre del dia a nivell mundial com és la importància que tenen les religions en la configuració de la cultura, i viceversa. Per crear aquest pensament renovador el Centre for Cultural Renewal defuig de les postures reactives i aposta per inculcar a la societat el que ha batejat amb el nom de “llenguatge de compromís”. Un llenguatge que comprèn els mots més essencials: tradició, creences, pluralisme, multiculturalisme, moral, convicció, autoestima, llibertat, virtuosisme, valors, drets i responsabilitats.
|
Open link
|
|
|
| |
|
Subscribe to bulletin
|
| |
© 2012 Centre d'Estudis Jordi Pujol
|
| |
|