From next Wednesday, January 24, and over the next four weeks, the Fundació Centre d’Estudis Jordi Pujol is holding four conferences under this title. In the first, Francesc Cabana speaks about Catalanism and the economy. The second, to be delivered by Josep Termes, examines it from a social perspective, analysing both society as a whole and its social movements.

Read more

La victòria demòcrata en les eleccions legislatives americanes no generarà grans canvis. La derrota republicana es podria dir que és “molt americana”, en el sentit de molt espectacular, però gens revolucionària. De fet, ni tan sols promet grans canvis en la política –interior i exterior– dels Estats Units.

Read more

La cohesió social és la qualitat d’una comunitat de mantenir units els seus individus; aquesta qualitat suposa la capacitat de fer-los sentir membres, partícips d’un tot. Tota cohesió suposa, per tant, individus i col•lectius, parts diferenciades, i un tot, una unitat. El grau de cohesió social no surt de la mera coexistència física. El nucli d’aquesta unió passa per la consistència, la coherència, la densitat, la solidesa que els aglutina, i no és una qüestió d’espai, ni de totus revolutum: és una qüestió de conservació, regeneració i innovació de la moral cívica i la identitat d’una societat que permet alhora la convivència pacífica de morals plurals. I tot plegat requereix projecte, lideratge, voluntat política i engrescament ciutadà.

Read more

Els sistemes de prevenció tampoc no s’han ajustat a altres canvis com, per exemple, la potent presència de bandes de crim organitzat amb ramificacions internacionals. Se’ns va dir que la policia es reorganitzaria per a fer front a aquesta nova realitat, però pel que fa als resultats sembla que el més calent és a l’aigüera.

Read more

L’editorial publicada la setmana passada en el Butlletí número 55 ha estat objecte d’un gran ressó en els mitjans de comunicació, així com d’un elevat nombre de comentaris de lectors enviats a través de la xarxa. L’editorial “Rectificació no només politica” feia referència al contingut del llibre col.lectiu “La rectificació”. En aquest editorial Jordi Pujol analitza elements com l’ironia, la fatxanderia, els discursos florits o l’enganxina de l’ase català com conformadors d’actituds que en el fons són de resignació.
Al llarg de la setmana les visites a la pàgina web del Centre d’Estudis Jordi Pujol s’han multiplicat per quatre en relació a la setmana precedent.

Amb motiu del centenari de "La nacionalitat catalana" de Prat de la Riba el CEJP ha organitzat un cicle de quatre conferències per repassar l'origen i l'evolució del catalanisme durant els darrers cent anys, conèixer en quin punt es troba i albirar cap on ha d'anar. La primera de les quatre conferències la impartirà demà, dimecres dia 24 de gener, Francesc Cabana. Partint del naixement del catalanisme i la posterior desfeta a la Guerra Civil, passant per l'opressió Franquista i la Transició democràtica fins arribar al personalisme catalanista amb el qual Pujol inicià la reconstrucció de Catalunya, Cabana parlarà del catalanisme des d’una perspectiva econòmica. Josep Termes, Vicenç Villatoro i Jordi Pujol seran els encarregats d’analitzar aquest moviment des del vessant social, cultural i polític.

La conferència de F. Cabana tindrà lloc demà, dimecres dia 24 de gener, a les 19.30 h.a la sala cotxeres del Palau Robert.

De l'actualitat de la darrera setmana, hem sel·leccionat les notícies següents:

Creix la producció industrial a Catalunya
Segons dades de la Cambra de Comerç, la producció del sector industrial català va créixer a un ritme del 3,5% els deu primers mesos de l’any passat, el millor des de l’any 1998. Les exportacions també van créixer un 11,5%, el més intens dels últims cinc anys. Les previsions de les exportacions per a aquest any són encara més favorables que el 2006. L’economia catalana creixerà un 3,2% el 2007, segons va pronosticar el conseller d’Economia de la Generalitat.

Baixa la renda per càpita a Espanya
El fort augment de la població espanyola i catalana provoca un descens de la renda per càpita que, al conjunt espanyol, ha baixat dels 22.000 € l’any 2005 als 21.800 l’any 2006. Els responsables en són el fort envelliment de la població i el boom de la immigració. Espanya ha passat de 44.103.000 habitants a 44.708.964, 600.000 més en onze mesos, sense comptar el col•lectiu sense papers que es calcula que passa del milió. Pel que fa a la renda, el resultat és clar: el volum total del PIB es reparteix amb més gent. La renda per càpita seguirà baixant si es manté el ritme d’augment per immigració –persones que treballen en sectors de baixa qualificació–, cosa que també provoca el descens dels índexs de productivitat. Així, encara que Espanya superi la mitjana europea en creixement del PIB, retrocedeix en termes de creixement per habitant, i la població espanyola és de les més baixes en poder adquisitiu dels salaris.

S’incrementa el nombre d’estudiants que deixen els estudis
L’oferta de llocs de treball de baixa qualificació atrau joves de Catalunya i de l’Estat que abandonen els estudis i s’incorporen al món laboral a partir dels setze anys. Són majoritàriament els joves immigrants. El professor Josep Oliver de la UAB explica que avui hi ha 650.000 joves immigrants més que fa deu anys que han vingut a buscar feina i als quals, explica el professor, caldrà proporcionar una formació continuada per evitar la seva marginalitat del coneixement. En canvi, els joves nadius de 16 a 25 anys que segueixen estudiant han crescut en el conjunt de l’Estat del 46,9% al 48,9%, però és important indicar que a Catalunya les taxes d’escolarització se situen, a totes aquestes edats, per sota de la mitjana espanyola. Dels 16 als 18 anys, 71,7% envers al 76%; dels 19 als 21, 45,3% envers al 49,4%, i els joves de 22 a 25 anys a Catalunya estudien el 24,9%, i a l’Estat, el 25,3%.

“Ni a Espanya ni a Catalunya els progressos científics es tradueixen en PIB”
Antoni Garrell, president del Cercle del Coneixement, una associació que aplega 230 directius, professionals i professors, va fer l’afirmació que encapçala aquesta notícia a la jornada-debat que va tenir lloc a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona i a la qual van assistir quatre rectors d’universitats públiques catalanes. Segons Garrell “els països amb un alt nivell de riquesa han de transformar el seu model productiu, basat en l’ús intensiu de mà d’obra, en un altre en què l’eix vertebrador de la generació de valor sigui l’aplicació del coneixement”, va afegir que la dinàmica del mercat hi va en contra, degut als alts rendiments en sectors de baix nivell d’innovació i de professionals poc qualificats. El professor Jaume Bertranpetit de la UPF va criticar la retòrica dels polítics i va dir que enyoraven les èpoques de Rojo, secretari d’Estat d’Universitats i d’Innovació, i els anys de Mas Cullell, com a conseller d’Universitats, i va insistir en la importància de crear centres d’excel•lència. És destacable l’afirmació d’un professor que compatibilitza la seva docència als EUA i a Barcelona i que va explicar que, en una enquesta que va dur a terme, el 65% dels estudiants dels EUA aspirava a crear una empresa i que a Barcelona, també un 65% volia un treball segur a l’Administració, és a dir, ser funcionaris.

Neix la Fundació Suñol
La col•lecció Suñol, l’obra d’art contemporani més completa de Catalunya, s’instal•la a l’Eixample, al passeig de Gràcia. La col•lecció és el resultat de l’interès, l’afecció i la intel•ligència de Josep Suñol, que ha aconseguit reunir més de 1.200 obres, fruit d’una selecció rigorosa i tenaç que proporciona un panorama de l’art del segle XX. És una de les millors notícies que es podien desitjar. La Fundació Suñol, gràcies al seu fundador, proporciona un enriquiment molt significatiu del panorama cultural català.

Catalunya, reptes ètics
Es va presentar el llibre Catalunya reptes ètics, editat per Proa, que és el resultat de la convocatòria que va fer la Fundació Trias Fargas a una dotzena d’intel•lectuals de diverses disciplines per tal que fessin propostes ètiques per al país amb l’objectiu, com exposa el director de la Fundació, Antoni Vives, de lluitar contra la barbàrie tot parlant d’ètica. Aquesta convocatòria es va fer l’any passat, cent anys després que Prat de la Riba escrivís La Nació Catalana i que el Noucentisme es consolidés com el moviment que havia de fer l’esforç més gran de política cultural del país, un moviment que ho encomanava tot a l’educació i al civisme, com va destacar Isidor Consul, l’editor del llibre.

Lipovetsky es defineix ell mateix com un filòsof atípic, analista de les realitats sociohistòriques (del món occidental), més que no com un constructor de sistemes. El filòsof francès estudia i interpreta l’evolució dels fenòmens més quotidians: la moda, el culte al cos, la publicitat, el consum, la comercialització de la cultura i del patrimoni cultural. Segons ell, hem entrat en uns temps hipermoderns, on tot el que caracteritzava la postmodernitat s’ha disparat, exagerat i desmesurat: la individualització, les llibertats, el consum, l’hedonisme, la desregulació. Però aquesta constatació no el porta a conclusions pessimistes. Creu que els valors segueixen existint: els drets humans, l’afectivitat, la responsabilitat social, el voluntariat o el ressorgiment de les identitats col•letives. Confia que l’home té, encara, capacitat d’autocrítica i de rectificació; potser perquè, amb les extralimitacions, sorgeixen les pors i la desestabilització emocional. Malgrat que Lipovetsky afirma que la filosofia ja no és determinant al món, i que ara el seu lloc l’ocupen les ciències i la tecnologia, sembla que només un filòsof pot donar interpretacions lúcides i coherents del món i pistes per al futur. Aquest és un bon llibre per conèixer la seva trajectòria, perquè inclou, a més, un resum del seu pensament i una entrevista a càrrec del professor canadenc S. Charles.

Des de fa 40 anys, aquest institut suec promou la recerca científica en temes de conflicte i cooperació que afectin la pau i la seguretat internacional. L’objectiu és contribuir a l’estabilitat i governabilitat mundials. Entre els projectes amb què treballa actualment, destaquen l’aplicació de les armes biològiques i químiques per part del terrorisme global, l’anàlisi d’una extensa base de dades sobre el comerç armamentístic dels darrers temps i les polítiques de seguretat de la zona euro-atlàntica. Avalen la seva tasca les més de 150 publicacions distribuïdes arreu del món amb el segell de la Oxford University Press, algunes de les quals han esdevingut part del full de ruta de la ONU.

Open link