 |
| |
| |
Bulletin 57
January 30, 2007
|
|
Subscripció al butlletí
|
|
|
|
|
 |
|
|
UE, menys que un club?
|
|
|
La Unió Europea celebra el cinquantenari de la seva fundació amb 27 estats membres i més de 500 milions d’habitants, però també immersa en una crisi d’identitat que la presidenta de torn, la cancellera alemanya, Angela Merkel, vol neutralitzar desbloquejant la Constitució i fent aprovar una política comuna ambientalista. Això justifica, en part, que no sigui motiu de grans celebracions la incorporació de Bulgària i Romania, però hi ha altres raons directament relacionades amb els nous socis.
Read more
|
Author: Roger Jiménez
Reading time: 3 min.
Send us your comments |
|
Cos a cos
|
|
|
Hi ha un tòpic filosòfic que afirma que la nostra relació problemàtica amb el cos neix amb la mateixa tradició judeocristiana, i es consolida en l’era moderna a partir de l’estricta contraposició cartesiana entre la ment (res cogitans) i el substrat material que la conté (res extensa). Com tots els llocs comuns que es fan i es desfan, en aquest hi ha una part substancial de raó i una altra basada en una generalització esquemàtica i, al capdavall, trivial. Vull dir que la relació anòmala amb el propi cos que podia experimentar l’home de fa tres segles, posem per cas, té poc o gens a veure amb la que vivim els occidentals del segle XXI.
Read more
|
Author: Ferran Sáez
Reading time: 3 min.
Send us your comments |
|
La política i el món virtual
|
|
|
Ségolène Royal ha fet públic el valor del seu patrimoni personal. I després d’ella, s’hi han afegit els principals candidats a les presidencials franceses d’enguany. Però per què ho han fet, si fins ara aquest gest només es demanava al candidat guanyador d’aquestes eleccions? Hi havia algun indici raonable que Royal no complís amb els seus deures com a contribuent?
Read more
|
Author: Toni Aira
Reading time: 3 min.
Send us your comments |
|
|
|
|
Sobre el llibre "Los tiempos hipermodernos", de Lipovetsky
|
|
|
Aquest comentari se centra voluntàriament en la utilitat del llibre recomanat al butlletí 56, "Los tiempos hipermodernos", de Gilles Lipovetsky, respecte de la perspectiva nacionalista a Catalunya. Per tant, alhora que un comentari és una proposta.
Read more
|
Author: Ignasi Planas |
|
|
|
|
Francesc Cabana: “Els millors anys de creixement de l'economia catalana esdevenen en democràcia, quan l'empresariat accepta el catalanisme”
|
|
|
L'advocat i especialista en temes econòmics Francesc Cabana ha pronunciat la primera conferència del cicle “El catalanisme: moviment impulsor de Catalunya durant el segle XX”, que organitza el CEJP. La conferència ha tractat sobre el tema de la “Perspectiva econòmica del catalanisme” al llarg del segle passat. Durant la conferència Cabana ha destacat que “els anys de més creixement de producció i renda de la història econòmica catalana esdevenen quan la burgesia emprenedora de Catalunya accepta el catalanisme i la Generalitat”. El cicle es completarà amb tres conferències més que abordaran el catalanisme des d'altres tres angles: social, cultural i polític.
Read more
|
|
|
|
L'historiador Josep Termes analitza la vessant social del moviment catalanista
|
|
|
Amb motiu del centenari de "La nacionalitat catalana" de Prat de la Riba el CEJP ha organitzat un cicle de quatre conferències per repassar l'origen i l'evolució del catalanisme durant els darrers cent anys, conèixer en quin punt es troba i albirar cap on ha d'anar. La segona de les quatre conferències la impartirà dijous vinent, dia 1 de feber, l'historiador Josep Termes. Després que la passada setmana Cabana oferís una visió econòmica del catalanisme, Termes se centrarà en la seva vessant social i partirà del naixement del catalanisme fins arribar als nostres dies. Vicenç Villatoro i Jordi Pujol seran els encarregats d’analitzar aquest moviment des del vessant cultural i polític.
La conferència de J. Termes tindrà lloc dijous vinent, dia 1 de febrer, a les 19.30 h.a la sala cotxeres del Palau Robert.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les notícies següents:
Menys atur a Catalunya i a Espanya al 2006
Segons la Encuesta de Población Activa realitzada per l’Instituto Nacional de Estadística Española, l’any 2006 es van crear a Espanya 687.600 nous llocs de treball, la qual cosa situa la taxa d’atur de l’Estat al 8,3%, la més baixa des de 1979. A Catalunya es van generar 92.800 llocs de treball, dels quals la construcció va aportar 82.200, és a dir, nou de cada deu. La indústria, en canvi, va perdre 3.000 llocs. A Catalunya l’atur és del 6,4%. Els joves de menys de 24 anys representen el 24% dels aturats, i la temporalitat a Espanya és el doble que la mitjana europea. També és preocupant que les dones representin el 60% dels aturats. S’ incrementa l’endeutament de les famílies espanyoles
A finals de setembre del 2006 l’endeutament de les famílies es va situar en 796.420 milions d’euros, equivalent al 84,5% del PIB. L’augment de la riquesa de les famílies va ser del 5,4%, però l’augment de l’endeutament és quatre vegades superior, el 19,4%, segons dades del Banc d’Espanya. El principal augment correspon als préstecs a llarg termini que representen el 89% de l’endeutament total de les famílies i que obeeixen, en bona part, a préstecs hipotecaris per l’adquisició d’habitatge. Política comunitària en matèria d’energia
La Comissió Europea va aprovar el dia 10 de gener un document que conclou que correspon a cada estat decidir si utilitza o no l’electricitat nuclear, i afegeix que quan el nivell de l’electricitat nuclear es redueixi, es compensarà amb altres fonts no contaminants pel que fa a les emissions de CO2. Les opcions als diferents països de la UE són molt diferents. Finlàndia i França construiran noves centrals nuclears. Holanda, Polònia, Suècia, Gran Bretanya i Bulgària han reobert el debat sobre la seva conveniència. Alemanya, Espanya i Bèlgica continuen amb les polítiques d’abandonament de les nuclears. En el cas espanyol, el document explica que la posició adoptada és de reducció progressiva de la producció electronuclear, però que no existeix un compromís que asseguri l’aprovisionament elèctric en un futur. Parlar anglès és una necessitat
A Catalunya sis de cada deu persones no parlen cap idioma estranger, i els qui en parlen algun, generalment l’anglès, és a un nivell molt bàsic, segons l’informe Berlitz sobre l’ús de les llengües a l’Estat espanyol. Ramón Aspas, director de l’escola d’idiomes d’ESADE, afirma irònicament: “Si això fos una lliga, els catalans estaríem en zona de descens.” Estem a la cua de la resta de països europeus, i mentre que Barcelona és la quarta ciutat preferida pels executius europeus, el dèficit en coneixement d’idiomes impedeix l’establiment de moltes empreses i de nous negocis i fa que el nivell salarial de moltes persones sigui significativament més baix. Retard en la convergència amb l’espai universitari europeu
El rector de la Politècnica, Antoni Giró, anuncia un retard excessiu en la convergència universitària amb Europa, que ha de culminar el 2010. Explica que s’ha perdut massa temps en la definició de l’estructura de les titulacions: “Hem malgastat esforços en comptes de pensar en el canvi de metodologia de la formació, que és la gran aposta.” Segons el rector, a molts països europeus els col•legis professionals són els que s’encarreguen d’atorgar la capacitació de cada llicenciat per assolir una feina. Aquesta fórmula es podria copiar, especialment per determinades carreres tècniques. En un altre ordre de coses, al rector també li preocupa l’endarreriment en el finançament: “Som al mes de febrer i fins d’aquí a tres o quatre mesos no tindrem firmat el pla d’inversions. No pot ser. Comencem a estar més que preocupats perquè tot porta massa retard.” Cultura catalana a l’estranger
El muntatge que escenifica conjuntament el Castell de Barba blava, de Bartok, i Diari d'un Desaparegut, de Janacek, amb la Fura i Jaume Plensa, triomfa a l’Opera Garnier de París en una coproducció del Liceu. També és destacable que el Teatre Estatal Molodezhni de Sant Petersburg, que commemora els 25 anys de l’estrena a la Rússia actual d’Apreciada Helena Sergeievna (prohibida entre els anys 1983 i 1986), hagi sol•licitat la participació del muntatge català d’aquesta obra que es va estrenar al Versus Teatre el novembre de 2005, que està dirigida per Boris Rotenstein i interpretada per Mercè Managuerra, Aleix Rengel, Jordi Sánchez, Anna Ros i Guillem Gefall. En el certamen, que consisteix en sis muntatges diferents de la mateixa obra procedents de sis països diferents, hi participaran també versions del Brasil, Corea i Finlàndia.
|
|
|
|
|
|
|
Nacionalisme banal
|
|
|
Aquest llibre del catedràtic britànic de Ciències Socials, M. Billig, ha estat traduït ara al català, més de deu anys després de la seva publicació, el 1995. L’autor argumenta contra la concepció ortodoxa que associa el nacionalisme amb polítics de l’extrema dreta, o bé amb grups perifèrics que lluiten per una independència o per la seva identitat. Per a l’estat sobirà, els nacionalistes sempre són els altres, els separatistes, que han de ser combatuts i aniquilats. Aquesta concepció passa per alt el nacionalisme centralista dels estats nació, que Billig anomena nacionalisme banal –ni benigne ni inofensiu–, no reconegut, inadvertit, qualificat de vegades de patriotisme, però que constitueix una condició endèmica dels estats nació occidentals. Billig tracta de proporcionar una recerca d’aquest nacionalisme des del punt de vista doctrinal i amb exemples actuals: la bandera que oneja inadvertida als edificis públics, la premsa, la llengua, els esports, les festes. Un nacionalisme omnipresent, discret, de vegades subliminal, però a punt de ser mobilitzat en grans esdeveniments per l’estat nació, dipositari de la identitat nacional dels ciutadans. Contra el que s’afirma que l’estat nació es troba en declivi, passat de moda davant de la globalització, l’autor sosté que el nacionalisme continua sent una força ideològica fonamental al món, tant a l’interior del mateix estat, com al camp internacional.
|
Author: Michael Billig. Editorial: Afers/Universitat de València
Send us your comments |
|
|
|
|
Fondation Jean Monnet pour l’Europe
|
|
|
La setmana passada alguns líders patriotes europeus van reunir-se a Lausanna en una de les habituals sessions que organitza la Fundació Jean Monnet per debatre sobre l’actualitat europea. Monnet va ser considerat des de principis del segle XX el primer pare de la Comunitat Europea, i per assegurar-se que els seus postulats sobre la construcció d’una gran Europa perdurarien va crear i batejar amb el seu nom aquesta Fundació, l’arxiu de la qual disposa de redactats dels qui foren grans promotors de la construcció europea: Robert Schuman, François Fontaine, Konrad Adenauer, etc. La fundació s’ocupa de donar suport a les iniciatives de construcció europea, posar a l’abast de la comunitat universitària les obres de Monnet i difondre el seu pensament a través de conferències i cimeres amb líders polítics.
|
Open link
|
|
|
| |
|
Subscribe to bulletin
|
| |
© 2012 Centre d'Estudis Jordi Pujol
|
| |
|
