 |
| |
| |
Bulletin 61
February 27, 2007
|
|
Subscripció al butlletí
|
|
|
|
Barcelona airport and civil society
|
|
|
Catalonia is experiencing a time of confusion and in certain aspects of frustration. Furthermore there is a heightened hostility towards Catalonia from politicians, the media, and public opinion in Spain in general. And all this is being further aggravated because the Catalan political forces and institutions do not appear to share a concerted desire to defend our system of self-government and our economic and social initiatives. But there is a sign of hope in this context: key sectors of our civil society are mobilising to defend concrete aspects of our economy and our influence as a country in Spain itself and around the world. Specifically, the role that Barcelona’s airport in El Prat should have as an economic driving-force of Barcelona and Catalonia as well as a general development factor for Spain.
Read more
|
Author: Jordi Pujol
Reading time: 3 min.
Send us your comments |
|
 |
|
|
Rússia: pel petroli cap a l’hegemonia
|
|
|
El fet que la política actual russa vagi pel camí de les pretensions hegemòniques (encara que no siguin més que les pretensions d'una hegemonia regional) és més que evident. De la mà de Vladímir Putin, el país està reeditant les aspiracions de superpotència que ja van tenir la Rússia dels tsars i la Unió Soviètica del segle XX. El primer conat rus d'encimbellar-se al protagonisme de la història europea –el dels tsars– estava basat abans de res en els avantatges demogràfics de l'extens país a cavall sobre dos continents.
Read more
|
Author: Valentí Popescu
Reading time: 3 min.
Send us your comments |
|
El catalanisme social del segle XX, motor de la Catalunya d’avui
|
|
|
He de confessar, abans de començar, que vaig anar a sentir les conferències del CEJP amb un prejudici, o, si es vol, amb un interès particular per dos moments de la història del segle XX a Catalunya. El primer moment és la mort, vull dir, l’assassinat, del Noi del Sucre i d’en Layret, i el segon és el 6 d’octubre. I no es pensin, n’he llegit força coses i he assistit a prou conferències sobre el tema per estar-ne embafat, però no m’ha rendit. Del primer sempre n’he sentit laments tràgics, un punt grec, com el so d’una revolta contra el destí: Ai! Què hagués passat si no haguessin mort! I d’altres ucronies.
Read more
|
Author: Jordi Graupera
Reading time: 4 min.
Send us your comments |
|
Economia, cultura i política
|
|
|
El mestre Josep Termes ha explicat diverses vegades que la supervivència de Catalunya com a nació és un miracle. Que Catalunya hagi tornat després d’anys, de dècades, de segles de repressió, de persecució de la llengua, de l’intent de genocidi cultural, de l’abolició de les institucions polítiques, de la prohibició de qualsevol dels elements que ajudi a conformar la identitat nacional, és un fet extraordinari. Arreu d’Europa, altres entitats territorials amb personalitat pròpia, que han sofert repressió per part de la nació majoritària de l’estat del que formen part, han desaparegut. Catalunya va acabar el segle XX amb un balanç positiu.
Read more
|
Author: Joaquim Colominas
Reading time: 3 min.
Send us your comments |
|
|
|
|
Sobre l'editorial "La Autonomia por arrastre"
|
|
|
En relació a l'editorial "La Autonomia por arrastre", si ja als anys vuitanta, quan no existia "consciència regional" ni descentralització administrativa a territoris sense himne ni bandera que van decidir constituir-se, es van redactar els seus estatuts amb la còpia de l'Estatut de Catalunya ("Tú cópialo, que esto también lo tienen los catalanes"), ara ho copien amb molta més raó. D'altra banda, i des d'una perspectiva històrica, caldria pensar que als catalans ens ha tocat el paper que els anglosaxons anomenen de trailblazers, és a dir, d'aquells pioners que amb el matxet es van endinsant en la selva del marasme administratiu de l'estat més centralista desprès del francès i van avançant amb l'únic suport de la seva determinació i de l'estima pel seu país. I això no ha estat gens fàcil, si examinem els tres darrers segles.
|
Author: Rafael de Yzaguirre |
|
|
|
|
EL CEJP organitza un seminari sobre "Els drets dels p"obles: drets individuals i drets col·lectius
|
|
|
Hi ha dos tipus d’arguments a favor de l’autogovern de comunitats relativament petites i sense estat propi, com Catalunya. Un es basa en els drets històrics de la comunitat, procedents d’un període anterior a la construcció dels grans estats moderns. L’altre, es basa en els canvis econòmics i polítics recents que fan aquests estats obsolets en molts aspectes. Aquest seminari pretén recollir elements de les dues argumentacions i establir-hi un diàleg. Per als defensors de la legitimitat tradicional dels drets històrics, els canvis econòmics i polítics a nivell europeu poden ser vistos com una nova oportunitat favorable. Per als qui aprecien l’eficiència i la democràcia per damunt d’altres valors, els drets històrics poden ser un instrument útil o convenient.
El seminari se celebrarà el dijous 8 de març a partir de les 09:45 h. a la Fundació Tàpies de Barcelona. Per inscriure-us podeu linkar aquí.
|
|
|
|
|
|
|
Pompeu Fabra a l’exili. 1939-1948
|
|
|
L’any 1939, Pompeu Fabra, com tants catalans, sortia de Catalunya cap a l’exili. Tenia 71 anys. El 1948, moria a Prada. Hi ha moltes biografies de Fabra, però cap no explica amb amplitud i detall els anys que passà a l’exili. El jove filòleg Jordi Manent s’ha centrat, precisament, en la vida del mestre durant el darrer període de la seva vida, transcorregut a diverses poblacions de França. L’autor ha hagut de realitzar una gran tasca d’investigació i ordenació de materials –escassos, dispersos i, de vegades, confusos– i ha recollit també el testimoni de persones que compartiren l’exili amb Fabra. El resultat és un llibre molt interessant, ben documentat i rigorós, que ens descriu les peripècies vitals i familiars, així com l’activitat que Fabra, malgrat tot, s’esforçà a continuar com a lingüista i participant a la Generalitat i el govern català a l’exili. Al final, un apèndix documental, una cronologia del període de l’exili, un quadre dels consells i governs de la Generalitat de 1939 a 1975, una bibliografia i un índex onomàstic donen encara més valor a un llibre que mereix ser llegit. És una aportació important al coneixement del significat i l’abast de l’exili de tants intel•lectuals, artistes, científics i professionals de prestigi, forçats a fugir de Catalunya, que convé que no caigui en l’oblit.
|
Author: Jordi Manent. Editorial Proa, 2005
Send us your comments |
|
|
|
|
Strategic Foresight Group
|
|
|
Coincidint amb la voluntat d’apropament diplomàtic entre l’Índia i el Pakistan, actualment qüestionat arran de l’atemptat, la setmana passada, del tren de l’amistat, es va crear un grup de previsió estratègica per avaluar el cost real del conflicte entre ambdós països i trobar la manera de donar resposta a la demanda de pau del continent. L’èxit de l’informe, que va servir de full de ruta al govern indi, va portar els autors a repetir-lo amb el conflicte de Sri Lanka, el 2005. Progressivament, l’Strategic Foresight Group ha centrat el seu àmbit d’estudi en l’Orient Mitjà i el xoc de civilitzacions entre occident i l’Islam, la negociació de conflictes prolongats i les possibilitats d’expansió global de les empreses dels països emergents. Disposa d’una àmplia xarxa de partnership amb entitats com la prestigiosa biblioteca d’Alexandria, el World Econòmic Fòrum i l’aliança de liberals i demòcrates per Europa al Parlament Europeu.
|
Open link
|
|
|
| |
|
Subscribe to bulletin
|
| |
© 2012 Centre d'Estudis Jordi Pujol
|
| |
|