 |
| |
| |
Bulletin 62
March 06, 2007
|
|
Subscripció al butlletí
|
|
|
|
Cost evaluation
|
|
|
What does cost evaluation consist of? It consists of calculating the cost of a product in order to be able to obtain a selling price that, apart from yielding a profit, will ensure the continuity of the business’s activity.
Let’s give an example. In order to evaluate the cost of a table, a factory producing wooden furniture needs to calculate the amount of wood and of varnish or paint needed, the time needed for its manufacture (that is, what proportion of the employee’s salary needs to be applied to that table) and their corresponding costs, and so forth. It would also have to work out how much stock of tables it would need, neither too many nor too few. It also needs to know how much this represents in terms of fixed assets and, if the company uses loans, what interest this represents. It would also have to calculate the cost of transport. And there may be other factors to take into account. For example, if the company exports tables outside the euro zone, it will need to estimate the exchange rate of the euro against other currencies.
Read more
|
Author: Jordi Pujol
Reading time: 3 min.
Send us your comments |
|
 |
|
|
És possible el diàleg?
|
|
|
La lectura del llibre de Jordi Amat Las voces del diálogo m’ha produït un sentiment de desassossec. No pas pel que s’hi diu, explicat d’una manera clara, brillant i documentada, sinó pel que s’hi endevina. Las voces del diálogo són les veus dels poetes castellans i catalans que van dialogar al llarg de la primera meitat dels anys cinquanta en els congressos de Salamanca, Segòvia i Santiago, i a través, també, de múltiples cartes i articles. El diàleg pretenia donar veu pública a l’existència de la llengua i la cultura catalanes i, a la vegada, aprofitar el –diguem-me– esperit de Catalunya per europeïtzar Espanya.
Read more
|
Author: Agustí Pons
Reading time: 3 min.
Send us your comments |
|
Després de 1989
|
|
|
No hi ha dubte que davant del volum de Nick Cohen, What’s Left?
How liberals lost their way (Londres: Fourth State, 2007), de recent aparició, del periodista Nick Cohen (The Observer, The New Statesman) ningú –i no tan sols britànic– no es pot quedar indiferent. Segurament perquè de Londres a Madrid, passant per Amsterdam, hi ha un agermanament de sang o, ras i curt, de terrorisme islàmic (i, que sàpiga, Holanda no es va alinear amb Bush-Blair per declarar la guerra d’Iraq).
Read more
|
Author: Marta Pessarrodona
Reading time: 3 min.
Send us your comments |
|
El catalanisme és antisistema
|
|
|
Dir-se avui antisistema té mala premsa. No és estrany: en una societat que tendeix a simplificar al màxim les etiquetes, aquesta ha estat adjudicada en exclusiva a certs moviments alternatius que se situen a la perifèria del pensament majoritari. A més a més, des d'aquesta posició, solen criticar i menysprear les actituds "gregàries" i "submisses" dels seus conciutadans –sense renunciar, és clar, als beneficis que els proporciona una societat tan pèrfida com la que els ha tocat patir.
Read more
|
Author: Pere Torres
Reading time: 3 min.
Send us your comments |
|
|
|
|
EL CEJP organitza un seminari sobre "Els drets dels p"obles: drets individuals i drets col·lectius
|
|
|
Hi ha dos tipus d’arguments a favor de l’autogovern de comunitats relativament petites i sense estat propi, com Catalunya. Un es basa en els drets històrics de la comunitat, procedents d’un període anterior a la construcció dels grans estats moderns. L’altre, es basa en els canvis econòmics i polítics recents que fan aquests estats obsolets en molts aspectes. Aquest seminari pretén recollir elements de les dues argumentacions i establir-hi un diàleg. Per als defensors de la legitimitat tradicional dels drets històrics, els canvis econòmics i polítics a nivell europeu poden ser vistos com una nova oportunitat favorable. Per als qui aprecien l’eficiència i la democràcia per damunt d’altres valors, els drets històrics poden ser un instrument útil o convenient.
El seminari se celebrarà el dijous 8 de març a partir de les 09:45 h. a la Fundació Tàpies de Barcelona. Per inscriure-us podeu linkar aquí.
|
|
|
|
|
|
|
Machiavel en démocratie. Mécanique du pouvoir
|
|
|
Édouard Balladur, polític francès de llarga trajectòria, primer ministre, de 1993 a 1995, amb Mitterrand, es pregunta en aquest llibre si els consells que Maquiavel dedicà a l’absolutista Llorenç de Mèdicis, al s. XVI, conserven encara el seu valor en democràcia. Aquell príncep s’ha convertit ara en el polític, i Balladur, que admira Maquiavel pel mèrit d’haver acabat amb la hipocresia dels bons sentiments en política, ens posa al dia tots els mètodes per arribar al poder: l’ambició política, les virtuts necessàries i els mitjans per conquerir-lo i mantenir-lo, la manera d’exercir-lo i també de perdre’l. En definitiva, Balladur creu que, si bé continua sent cert que la política és la lluita pel poder, només el delit d’arribar al poder ja no pot ser l’únic fi del polític demòcrata. Cal que, a més, el polític persegueixi un objectiu noble, que tingui una utopia que inspiri l’acció. L’autor ha escrit, amb un llenguatge planer, un llibre profund, perspicaç, de vegades un pèl impertinent, però sempre sincer. Un llibre molt recomanable per als qui es vulguin dedicar a la política –els ajudarà a aclarir la seva vocació– i als ciutadans –els il•lustrarà sobre els mecanismes necessaris de tota activitat política i els ajudarà a decidir.
|
Author: Édouard Balladur. Editorial: Fayard. París, 2006
Send us your comments |
|
|
|
|
Human Security Centre
|
|
|
Amb la fi de la guerra freda el concepte de violència ha protagonitzat una metamorfosi: de perpetrar-se de forma declarada entre els estats i de la mà dels seus exèrcits, ha passat a exercir-se de forma no declarada des dels governs vers la societat civil, raó que ha portat al Human Security Center a vetllar per la protecció dels individus i la comunitat de qualsevol forma de violència (terrorisme, guerra, violacions...) i les conseqüències que se’n deriven (fam, desastres naturals...). Les crisis del Líban, Uganda i el Congo han estat els seus darrers temes d’estudi. Treballa per encàrrec d’organismes públics i empreses i té el suport dels governs de diversos estats: Noruega, Canadà, Suècia i Suïssa.
|
Open link
|
|
|
| |
|
Subscribe to bulletin
|
| |
© 2012 Centre d'Estudis Jordi Pujol
|
| |
|