Today’s editorial is a clandestine article I wrote in October 1964. It originally formed part a project to foster a revitalisation of Catalan thinking:

Read more

Hem de considerar que l’últim document de la Conferència Episcopal Espanyola –Orientaciones morales ante la situación actual de España– se situa en una posició positiva en allò que toca als nacionalismes en l’àmbit espanyol. Després de l’emissió d’aquest document, el 30 de novembre de 2006, ha quedat enrere aquella definició de la unitat d’Espanya com a bé moral, sostinguda durant anys pels cardenals Rouco i Cañizares, que condemnava implícitament qualsevol aspiració nacionalista.

Read more

És cert que, des d’alguns sectors socials, s’ha expressat la sorpresa pel creixent ambient de crispació política que s’ha instal•lat a Espanya entre el PSOE i el PP. Però el cas d’Espanya no és res més que el paradigma d’un país socialment polaritzat, on l’existència de dos grans partits, amb igual probabilitat d’arribar al poder, fa que aquests lluitin aferrissadament per aconseguir els vots marginals.

Read more

Darrerament, les editorials s’han llançat a publicar memòries de persones més o menys conegudes pel públic. Aquesta febre memorialística coincideix amb la moda o l’absurd conceptual i intel•lectual de convertir la memòria històrica en llei. Cosa curiosa, impossible i pretensiosa, puix que la memòria és de natural subjectiva i traïdora, ja que és, precisament, l’encarregada de filtrar els records, d’esborrar-ne els dolents i de conservar-ne els bons. I és que, en cas contrari, els mecanismes de supervivència psicològica s’esfondrarien, i la vida seria massa insuportable per a la levitat de l’ésser.

Read more

Segons penso sobre l’editorial “Encara hi som a temps”, per arribar a temps hem de passar a l’acció, en el sentit de crear noves alternatives polítiques –el cercle ja és tancat– i canviar, innovar –no tan sols la societat civil, sinó també la societat política. S’ha fet i molt, però crec que és hora de canviar el discurs, editar nous programes, explicar i explicar les noves realitats, en lloc de repartir i repartir temes que el món ja no és capaç d’entendre, per una qüestió de dinàmiques. És necessari sentir més veus, no podem quedar-nos impassibles davant de tanta bejenada.Diumenge passat vaig llegir un article de La Vanguardia, titulat “Nace una nueva ruta de la seda”. Potser que ens posem a pensar en veu alta, no? Què mou el món? L’economia. Els sentiments, també el mouen, però està prohibit que condicionin res.

El problema de la crispació actual només té una solució, al meu entendre, crear una alternativa al PP, un centre autèntic, amb un o una líder, que aglutini la majoria equilibrada. Amb això deixaríem al descobert i en minoria el pensament dominant del PP, i el PSOE també aprimaria una mica la seva hipocresia. Per acabar, crec que seria bo que aquelles persones que van liderar el canvi –transició–, que tenen el prestigi per la feina feta, prestigi que el temps ha fet més gran i que reconeixem tots, surtin una altra vegada a l’escenari. Necessitem sentir opinions creïbles i no electoralistes. Això ajudaria a motivar la gran majoria que, en definitiva, som els qui sempre traiem les castanyes del foc. Sense vots la democràcia no funciona. Toca tornar a ser valents i imaginatius, dues virtuts que ara no tenim.

El proper dijous 22 de març se celebrarà una nova edició dels esmorzars per premsa amb Jordi Pujol que organitza el CEJP. En aquesta ocasió, el convidat serà Luís de Sebastián, reconegut professor d'ESADE especialista en la situació d'Àfrica. Durant l'esmorzar, es posarà especial ènfasi en la històrica intervenció dels països europeus al continent africà, que ha provocat que actualment aquest pateixi el que De Sebastián anomena les 10 plagues: desenvolupament, enfermetat, guerres, fam, maltractament de dones, falta de democràcia i corrupció, explotació dels recursos naturals, deute extern, i marginació i indiferència.

La traducció dels clàssics diu molt a favor de la vitalitat i qualitat d’una cultura. Aquesta primera traducció íntegra dels Assaigs de Montaigne al català –matisat de valencià–, de Vicent Alonso, n’és un bon exemple. Perquè, a més de l’excel•lent versió d’un text gens fàcil, Alonso ha fet l’esforç de cercar les traduccions existents de la multitud de cites llatines i gregues que Montaigne prodiga en els Assaigs. Llegir els clàssics és un exercici estimulant: ens acosta al passat i ens mostra les formes diferents en què s’expressa la condició humana. Per això recomanem la lectura d’aquest llibre de l’humanista Montaigne, publicat el 1580, i admirat per d’Ors, Pla, i Fuster. Les seves disquisicions, divagacions i reflexions, ben personals, lliures i plenes de curiositat sobre les grans qüestions de la naturalesa humana, es recolzen sobre el seu coneixement vastíssim i profund dels clàssics grecs i llatins. S’ha dit que Montaigne obre el pensament a la modernitat. El text requereix una lectura atenta i reposada; el seu estil, gens pedant, té un to col•loquial i amable, i se’ns fa entenedor ben aviat. L’esforç haurà valgut molt la pena.

Continuant amb la proliferació de think tanks al sud d’Àsia, a la qual ens vam referir la setmana passada, avui els recomanem una petita fundació de Sri Lanka que, des dels anys 80, analitza els conflictes violents internacionals i les relacions interculturals des d’una vessant ètica i social. Per fer-ho, se centra en sis grans àrees: resolució de conflictes, corrupció i governança, justícia social i drets humans, desenvolupament sostenible, cooperació internacional i rol de la dona a la societat. L’equip de treball el componen joves investigadors, activistes i acadèmics de races diverses.

Open link