 |
| |
| |
Bulletin 66
April 10, 2007
|
|
Subscripció al butlletí
|
|
|
|
Catalonia has rights
|
|
|
Over recent years in Catalonia there has been a muddle of ideas and terms regarding what Catalonia’s national objectives should be. And the way the debate surrounding the new Statute has been conducted has contributed to it. There is talk of independence, of sovereignty, of symmetrical federalism and asymmetrical federalism, of autonomy in various forms. And on the other hand, there are those who – acknowledging it or not- try to reduce all this to little or nothing.
Read more
|
Author: Jordi Pujol
Reading time: 4 min.
Send us your comments |
|
 |
|
|
Emocions dislocades
|
|
|
És ja un entranyable lloc comú afirmar tot just en aquestes dates, o bé per Nadal, que les festivitats religioses ja no són el que eren, que tot s’ha banalitzat i mercantilitzat, etc. Com que tot això ja ho saben, no els ho tornaré a repetir. Sí que m’agradaria, però, aprofundir en un fet probablement més important: el de les noves ubicacions de l’espiritualitat (que no vol dir el mateix que “religiositat”, encara que sovint ambdós termes s’utilitzin com a sinònims). Aquí el problema no rau tant en la prou coneguda descontextualització, banalització o mercantilització de determinats sentiments com en un canvi de paradigma cultural que encara només podem intuir, però que de ben segur s’acabarà consolidant.
Read more
|
Author: Ferran Sáez
Reading time: 3 min.
Send us your comments |
|
Més coneixement d’anglès no ens fa menys catalans
|
|
|
Només un 21,7% dels catalans s’autodeclaren capaços de comunicar-se en anglès amb fluïdesa, segons l’Estadística d’usos lingüístics a Catalunya 2003, realitzada per la Generalitat de Catalunya. Un percentatge ben diferent del de països petits com Finlàndia (63%), Holanda (87%) o Suècia (89%), i curiosament més acostat al de països amb una llengua forta com França, Portugal o Itàlia (36%). En tot cas, si la mitjana europea, segons l’Eurobaròmetre 2005 Els europeus i les llengües, és del 47%, Catalunya és a la cua i queda molt tram per recórrer en matèria lingüística, i no només per al català, que també.
Read more
|
Author: Ester Franquesa
Reading time: 3 min.
Send us your comments |
|
Sabem administrar el nostre benestar?
|
|
|
És un fet sabut a bastament que els matemàtics d’arreu i de tots els temps utilitzen una metodologia basada en l’observació i l’estudi de situacions concretes que els han de permetre formular resultats més generals i, eventualment, demostrar-los. És el que pretenc fer en aquesta reflexió: analitzar una situació concreta que es dóna en la recerca matemàtica a Catalunya, i també en altres branques, que em portarà a una insinuació de tipus general sobre uns aspectes no sempre positius del benestar, d’un benestar complaent. En una altra ocasió, m’agradarà fer el salt del cas concret a la teoria general.
Read more
|
Author: Manuel Castellet
Reading time: 3 min.
Send us your comments |
|
|
|
|
Sobre l'editorial "potinejar"
|
|
|
Tal com ve a dir l’editorial Potinejar, la solidesa d'una obra és aquella que mira més enllà del present i pensa en les generacions futures. Avui el problema rau en què ens mirem massa el melic, quan hauríem de mirar la lluna. Quan Coromines va començar a elaborar el seu diccionari o Gaudí planejava les seves formes probablement no sabien ni com ni quan acabarien les seves respectives obres, però ambdós tenien la ferma determinació de treballar amb esforç per una obra ben feta i amb bons fonaments. Ara, malauradament en molts àmbits, sobra frivolitat i ens manca solidesa.
|
Author: Rafael de Yzaguirre |
|
|
|
|
|
|
|
De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les notícies següents:
Benet XVI critica el colonialisme i el neocapitalisme
El Papa ha escrit un llibre de 400 pàgines, Jesús de Natzaret, que en el seu prefaci afirma que “no és un document de magisteri, és una obra personal”. Benet XVI explica que les poblacions d’Àfrica es veuen robades i saquejades pels països occidentals, “el nostre estil de vida, la història que hem desenvolupat, els hem explotat i ho continuem fent, i això tant en l’àmbit material com espiritual. Patriotisme a la campanya francesa
Els diferents candidats i els líders dels partits francesos han accentuat la defensa de la identitat del seu país i dels valors que la constitueixen. Sarkozy insisteix en la creació d’un ministeri de la immigració i la identitat nacional, i va arribar a dir: “França, estima-la o marxa”, la qual cosa va provocar controvertits comentaris en l’opinió pública. Royal proposa que “tots els francesos haurien de tenir una bandera a casa seva” i finalitza els seus mítings amb el cant de La Marsellesa. Le Pen segueix insistint en combatre els problemes de la immigració sobre la base d’oferir una sortida fàcil del país, i Hollande, el secretari general dels socialistes, reivindica el patriotisme, i afirma: “Podem estar orgullosos de ser francesos”. Se suprimiran les llicències municipals i altres entrebancs per l’obertura d’abocadors
El Govern de la Generalitat prepara una nova llei de residus que, en el redactat inicial, preveu que els ajuntaments no podran vetar la instal•lació d’abocadors de residus, incineradores, ecoparcs o deixalleries, denegant la llicència municipal o modificant el pla urbanístic o al•legant que les instal•lacions es troben en terrenys no urbanitzables. La Llei ha estat presentada pel Departament de Medi Ambient, i el cap dels serveis jurídics de l’Agència de Residus de Catalunya explica que l’objectiu és optimitzar la planificació respecte a la gestió dels residus. En aquest sentit cal recordar l’oposició que els partits que actualment governen a Catalunya van realitzar del Pla de residus que fa vint anys va presentar el Govern de la Generalitat. El president de Pimec alerta la societat catalana
El president de la patronal Pimec, Josep González, adverteix que la societat catalana està massa tranquil•la davant la possible retallada de l’Estatut, i reclama una reacció responsable i no crispada, “estan passant massa coses i ens les estem empassant de manera increïble, estem adormits”. En unes declaracions a TV3 va advertir que poden ser importants les conseqüències del desencís de la societat catalana. També va insistir a reclamar que la gestió de l’aeroport es faci des de Catalunya i va denunciar el mal funcionament de Renfe. Espanya rep el 45% dels immigrants d’Europa
Eurostat, l’Oficina Estadística de la Comissió Europea, en el seu informe anual detalla que la població d’Espanya va passar en un any, el 2006, de 43.751.000 habitants a 44.484.300; d’aquest increment de 726.000 persones, n’hi ha 636.000 que són estrangeres. El 44,7% dels immigrants als 27 països membres de la UE van anar a Espanya, la proporció és més alta que a qualsevol altre Estat; li segueix França, amb 160.000 i Gran Bretanya, amb 159.000. La conclusió és el descontrol i la gran permissibilitat amb què l’Estat espanyol tolera l’ entrada de persones immigrades. Poques beques per als universitaris catalans
Les beques universitàries no estan transferides a Catalunya ni a cap altra autonomia, amb l’excepció del País Basc. La conseqüència és que Catalunya ocupa el dotzè lloc de l’Estat en percentatge d’universitaris que tenen accés a algun ajut econòmic. Només un 10,5% dels universitaris catalans tenen beques, enfront del 27,6% d’Extremadura i el 20,3% d’Andalusia. També la discriminació es produeix en els imports de les subvencions, les més altes al País Basc, amb un import mitjà de 3.638 €, seguit d’Extremadura, amb 3.302 €. Catalunya ocupa també la dotzena posició.
|
|
|
|
|
|
|
Nobleza de espíritu. Tres ensayos sobre una idea olvidada
|
|
|
Rob Riemen (1962), fundador i director del Nexus Instituut de Tilburg (Holanda), dedica aquest primer llibre seu a la defensa d’una idea que avui és inoportuna, no ven. Es tracta de la noblesa d’esperit: el pensament lliure, independent, desinteressat i exigent, en cerca de la sabiduria, la bellesa i la veritat. No és la posició de l’intel•lectual tancat a la torre d’ivori, sinó del qui viu la realitat, sense supeditar la distinció entre el bé i el mal als dogmes d’una doctrina, ni substituir la veritat per la pròpia ideologia, o la mentida. Serà, potser, una posició elitista, d’aristocràcia d’esperit, però gens fàcil ni còmoda de seguir i mantenir, i que ha costat la vida a molts. Riemen desenvolupa aquesta idea, brillantment, en tres assaigs. El primer el dedica a la trajectòria vital i intel•lectual de Thomas Mann, amb el rerefons del nazisme i de la Segona Guerra Mundial. En el segon, el pensament de diferents filòsofs li serveix per reflexionar sobre el poder i el concepte de civilització. En el tercer exemplifica en les morts de Sèneca, a Atenes, i de Leone Ginzburg, a la Itàlia feixisita, l’ideal de la noblesa d’esperit portat a les últimes conseqüències. Un llibre i una idea per tenir molt en compte, especialment en temps convulsos i confusos.
|
Author: Rob Riemen. Editorial: Arcadia, 2006
Send us your comments |
|
|
|
|
CARIM
|
|
|
El Consorci Euromediterrani per la Recerca en Migracions Internacionals (CARIM) va fundar-se fruit del programa MEDA, celebrat fa cinc anys a València, en què es va debatre sobre els moviments migratoris i els afers de cooperació i integració social dels immigrants. Aquest consorci està dedicat a l’estudi de tot el que fa referència a la immigració –conseqüències, formes de gestionar-la i preveure-la...– en els països concrets de la riba Mediterrània. En definitiva, els que van integrar el Procés de Barcelona: Marroc, Algèria, Tunísia, Egipte, Israel, Líban, els territoris palestins, Síria i Turquia. Està finançat per la Unió Europea i actua sota la tutela del Centre Robert Schuman de l’European University Institute de Florència, on hi té la seu.
|
Open link
|
|
|
| |
|
Subscribe to bulletin
|
| |
© 2012 Centre d'Estudis Jordi Pujol
|
| |
|