|
|
France: national anthem and flag
|
|
|
There is no need today to write an editorial to say what we want to say. Specifically, the current value of the sense of identity. An ever more timely issue. With increasing globalisation there are ever more countries, big or small, rich or poor, with or without their own state, that have a dual need: to form part of the global village and to consolidate their identity. Around the world.
Read more
|
Author: Jordi Pujol
Reading time: 3 min.
Send us your comments |
|
 |
|
|
Élan Bayrou
|
|
|
El 9 de març passat el diari Le Monde, en un dels seus titulars, consagrava François Bayrou com a membre del club dels «grans» candidats a la presidència de la República Francesa, del qual n’havien format part exclusivament, fins aleshores, Nicolas Sarkozy i Ségolène Royal. Era el dia en què es feia pública una enquesta en la que, per primera vegada, el dirigent de la UDF equiparava, amb un 24% de la intenció de vot, les perspectives de la candidata socialista (25%) i del candidat de la UMP (26%). I era el dia, també, que Bayrou va ser a Perpinyà per realitzar el que molt probablement serà el seu únic acte polític a la capital del Rosselló en aquesta llarga precampanya i campanya, que ha de culminar amb una primera volta el 22 d’abril i una segona entre els dos candidats més votats, quinze dies després.
Read more
|
Author: Miquel Calsina
Reading time: 4 min.
Send us your comments |
|
La política de l'habitatge als països nòrdics
|
|
|
La present nota vol ser una breu aproximació a la situació de l’habitatge als països nòrdics, que és ben diferent de la de Catalunya per diferents factors. En primer lloc, pel seu desenvolupament poblacional inferior al nostre. En els vint-i-dos anys compresos entre 1980 i 2002 la població danesa va créixer un 4,8%; la sueca, un 7,5%; la finlandesa, un 8,7% i l’espanyola, un 11,2%.
Read more
|
Author: Josep M. Servitje
Reading time: 4 min.
Send us your comments |
|
Gratis
|
|
|
Els mitjans marquen l’agenda. La marquen als polítics i al públic en general. De fet, són especialistes a generar debats, fins i tot, quan aquests no tenen una relació directa amb la realitat. Els mitjans de comunicació són, en gran part, els responsables de crear estats d’opinió i són el gran megàfon des d’on es propaguen debats com l’incivisme o la inseguretat ciutadana. I és que no és casualitat que la informació de successos sigui, en els darrers temps, la gran protagonista a la televisió, a la ràdio i a la premsa. I no és innocu que aquest tipus d’informacions siguin hegemòniques en l’únic sector de la premsa que creix: la gratuïta.
Read more
|
Author: Toni Aira
Reading time: 3 min.
Send us your comments |
|
|
|
|
Sobre l'editorial "Catalunya té dret"
|
|
|
No puc estar més que d'acord amb el seu editorial. Permeti'm que li assenyali alguns aspectes d'allò que ha escrit que a les generacions posteriors a la seva crec, sincerament, que ens obren uns imprescindibles i nous espais de reflexió. En vull concretar tres:
Read more
|
Author: Albert Pons
Reading time: 2 min. |
|
Sobre l'editorial "Catalunya té dret"
|
|
|
L’editorial “Catalunya té dret” pot considerar-se com un avís de navegants, com un oportú avís de navegants. En un moment en què la política catalana sembla dominada pels jocs de tàctiques, algú havia de recordar que les tàctiques no són substitutes de les idees; que, en realitat, les tàctiques només són útils quan serveixen idees clares i fortes. Quan passa al revés, quan les tàctiques condicionen les idees, no ens trobem davant un joc polític, sinó davant un joc antipolític. Sempre hi ha hagut un cert distanciament entre la gent i els polítics, però potser avui té un tint més descarnat, que es tradueix en això que s’ha anomenat la desafecció democràtica. Crec que és un efecte directe de la substitució de la política de les idees per la “política” –si es pot anomenar així– de les tàctiques, dels titulars, dels impactes mediàtics. És el marc general en què avui sembla inscriure’s bona part de l’activitat política. Afortunadament, encara hi ha excepcions, però és un fenomen massa extens i massa intens, que no passa desapercebut als ciutadans. Per això, és bo que es reivindiquin les premisses bàsiques, com fa aquest editorial. Sense elles, no és que la política no valgui la pena; és que, simplement, no hi ha política.
|
Author: Pere Torres |
|
|
|
|
L’exili manllevat
|
|
|
Núria Pi-Sunyer pertany a una coneguda i extensa família, que ha estat present en primera línia de la política catalana republicana. El pare, Carles Pi i Sunyer, fou conseller de la Generalitat, alcalde de Barcelona i ministre de la República. Ella tenia 14 anys quan va marxar a l’exili, l’any 1938, abans de l’acabament de la guerra civil. Aquestes memòries són, doncs, la crònica de tota una vida passada fora de Catalunya, la de l’autora, la dels membres de la seva família directa i indirecta, a més, amb moltes refrències a personalitats polítiques i intel•lectuals de l’exili català. El llibre inclou també un llarg capítol dedicat a la seva infantesa, on explica les seves arrels catalanes, que mai no va perdre. L’autora va començar el seu exili a França; l’any 1939 es traslladà a Anglaterra, on estudià i passà la Segona Guerra Mundial, fins al 1952, any en què s’instal•là a Veneçuela, on es casà amb el metge Rossend Carrasco i Formiguera. A més, va fer estades a Mèxic i als Estats Units. L’autora sap, en cada moment, copsar i explicar les circumstàncies històriques en què va viure, juntament amb les seves vivències personals i familiars, de manera que la lectura del llibre es fa molt interessant, i ens dóna un bon panorama de l’exili català.
|
Author: Núria Pi Sunyer. Editorial: Proa, 2006
Send us your comments |
|
|
|
|
Apadrina una paraula
|
|
|
L'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès i l’Escuela de Escritores proposen una tasca d'amor a la llengua per celebrar la Diada de Sant Jordi d’aquest any: apadrinar paraules en vies d'extinció o, per predicar amb l'exemple i rescatar del desús el terme exacte que les designa, paraules obsolescents. L’objectiu és recuperar, amb l’ajut dels ciutadans, el major nombre possible de paraules amenaçades, o d'accepcions de paraules, que mereixen ser rescatades de l'oblit. La tasca és ben senzilla. Només cal recordar alguna paraula que, per diverses raons, tinguem associada al cor o adscrita a la memòria i que ja no s’utilitzi, però que volem que perduri per tot el que ens comporta el seu significat i enviar un formulari via web. Aimia, zing-zing, gambirot, chiquilicuatre, locatigüisquis, pintiparado, tufejar, tau-tau, xibiu, abarloar, organdí, zarzaparrilla... El proper dia 23 d'abril, amb totes les paraules apadrinades amb aquesta iniciativa, es crearà el web www.reservadeparaules.org, un espai on romandran per sempre perquè les consultem sense haver d'assenyalar amb el dit allò que designen.
|
Open link
|
|
|
