We are currently immersed in a rather unoptimistic climate. Not exactly from the standpoints of the economy, consumer optimism or the benefits of the May Day bank holiday. Even though not everyone has is fortunate enough to enjoy them, there is even a hint of general euphoria.

Read more

El modern nacionalisme japonès es recolza en la seva noció d'imperi –d'imperialisme, caldria dir–, sobretot arran de les invasions de Corea i Taiwan al segle XIX, però va créixer i es va consolidar amb l'establiment del règim militar dels anys trenta del segle XX. A banda de les persecucions polítiques, especialment contra els comunistes, l'agressivitat expansionista japonesa va quedar prou ben reflectida amb motiu de la invasió de la rica regió minera xinesa de Manxúria l'any 1931.

Read more

Si hom segueix els debats als Estats Units sobre els videojocs, s’ha de demanar si els interlocutors parlen del mateix tema: uns parlen d’un mitjà per educar els infants i els joves, per resoldre problemes psicològics i d’integració social, i desenvolupar la intel•ligència; d’altres només adverteixen dels perills d’aïllament i d’afavorir el desenvolupament d’instints criminals.

Read more

La veritat és que al juliol de 1936 molta gent no va tenir en compte el magnífic sermó del poeta metafísic John Donne (1572-1631), de qui es diu –i els catalans, que jo sàpiga, ho reivindiquem poc– que va tenir una gran influència del nostre valencià Ausiàs March. Em refereixo a aquella peça literària dita “sermó”, que ens parla del fet que quan les campanes sonen a mort, també anuncien la nostra pròpia mort. D’aquí que Hemingway n’extragués una frase per a la seva novel•la Per qui sonen les campanes?, precisament inspirada per la infausta Guerra Civil –hi ha qui li diu “Incivil”– espanyola.

Us presentem el tercer exemplar de la revista VIA. En aquest número podreu trobar interessants articles de C. Taylor sobre la integritat personal, V. Puig sobre el relativisme i la llibertat, S. Florensa sobre Turquia i la UE, A. Bosch sobre els valors del vot, V. Pérez-Díaz sobre l’envelliment de la població, G. Grunberg sobre Ségolène Royal i una resenya de Dionisio Ridruejo escrita per J. Amat. També trobareu un dossier central sobre “la religió en democràcia”. Podeu consultar aquest número on-line.

Si voleu rebre’l en paper, us convidem a subscriure-us-hi.

El CEJP ha publicat aquesta setmana la transcripció íntegre de les conferències, taules rodones i intervencions que van tenir lloc durant el seminari sobre el canvi demogràfic i l'estat del benestar, que es va celebrar el passat 14 de desembre a Barcelona. El seminari va servir per analitzar les causes de la caiguda de la natalitat i de l'envelliment de la població a les societats més avançades i analitzar-ne les conseqüències. Si voleu rebre aquesta publicació podeu sol·licitar-la per correu a info@jordipujol.cat.

De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les notícies següents:

La investigació biomèdica

A Irlanda, una inversió de 32 milions d’euros aportats pel Govern, en el període 2001-2005, al sector de la biotecnologia, va suposar un augment de 125 milions d’euros al PIB d’Irlanda. A Escòcia, 32 milions d’inversions van produir 383 milions d’euros al PIB. A Catalunya, l’exconseller Manel Balcells, president de la Bioregió de Catalunya (BioCat), explica que “Catalunya té un gran potencial per  convertir la investigació biomèdica, un sector en què som bons científicament, en un motor de l’economia”. Avui el volum de negoci de totes les empreses catalanes al sector biotecnològic facturen entre totes entre 35 i 40 milions a l’any, amb una ocupació de 700 persones. Això és poc en comparació amb bioregions europees que fa més anys que estan presents al sector, com Rhone-Alps, Suïssa i, sobretot, Oxford i Cambridge, aquestes dues últimes tenen 200 fàrmacs en fase de desenvolupament. Les previsions a Catalunya han empitjorat segons les últimes dades pressupostàries, la qual cosa ha provocat l’alarma dels científics i del sector.

Paralitzat a Catalunya un programa de tecnoavals

Al mes de març del 2006, la Generalitat va crear un programa d’ajuts per incentivar l’execució de projectes empresarials d’investigació, desenvolupament i innovació tecnològica. Es tractava d’una convocatòria de subvencions de 33,3 milions d’ euros, i de tecnoavals d’1,2 milions d’euros. El Govern calculava que amb una inversió d’1,2 milions les empreses aconseguirien préstecs a llarg termini per valor de 12 milions pels seus projectes tecnològics. El tecnoaval és un aval financer per accedir a un préstec a llarg termini sense necessitat d’hipotecar les propietats o presentar garanties personals. Cinquanta PIMES catalanes van respondre a la convocatòria i, en algun cas, van iniciar inversions. En aquests moments se’ls ha comunicat, per part del Govern, que, per problemes tècnics, no es poden formalitzar els ajuts en forma d’aval.

L’economia americana a ralentí

El creixement de l’economia americana, al primer trimestre d’aquest any, ha caigut al nivell més baix dels últims quatre anys. La previsió era d’un creixement de l’ordre de l’1,8%, però ha estat de l’1,3%. El primer motiu és el sector de la construcció d’habitatges, que ha fet caure el creixement un 1% entre gener i març. Es calcula que caldran més de set mesos per disminuir els estocs actuals. També les exportacions han baixat un 1,2%, per primera vegada des de 2003. El consum encara està salvant la conjuntura, i representa dos terços del PIB, tot i que és inferior en 4 dècimes al trimestre precedent. També la inflació, 2,2%, supera el 2% desitjable. En canvi, les despeses d’inversió de les empreses estan remuntant a un ritme del 2%, i superen l’últim trimestre del 2006.

Catalunya viu l’augment demogràfic més gran de la seva història

La població va augmentar, entre el 2001 i el 2006, en gairebé 800.000 habitants, i va superar els 700.000 dels anys 1966-1970. Aquest increment és degut, quasi exclusivament, a la immigració. Els augments de la natalitat corresponen, sobretot, als estrangers. A l’Hospital Clínic de Barcelona, el 40% dels parts són de mare estrangera, un 4,5% més que l’any passat i un 10,9% més que fa quatre anys. La població actual de Catalunya és de 7,2 milions d’habitants, 13,8% són immigrants, el 20% dels quals són marroquins.

Els espanyols volen tenir més temps lliure

Segons l’“Estudio Anual de Satisfacción Laboral y Calidad de Vida 2007”, elaborat per Cátenon, el 75% dels espanyols cobrarien menys per tal de tenir més temps lliure, i un 58% dels treballadors estan, en general, satisfets o molt satisfets amb la seva feina. Els aspectes més valorats per fer un canvi de feina són la retribució econòmica, les possibilitats de promoció i realització professional, la responsabilitat i entorn dels llocs de treball, l’equip humà i la flexibilitat de l’horari, per aquest ordre. El 67% dels enquestats anirien a viure a fora d’Espanya a canvi d’unes bones condicions, però desitjarien tornar després de tres anys.

L’atur a Catalunya

L’evolució del primer trimestre és negativa, però menys que el 2006. Les dades interanuals suposen una evolució positiva, la taxa d’atur torna als nivells de finals del 2006, amb un 6,7%. La reducció en xifres absolutes es deu a les dones, amb dos terços del total. A finals del primer trimestre hi havia un 4,4% menys de dones aturades, i la taxa d’atur femení ha caigut fins al 8,2%. El masculí és del 5,6%.

El periodista i escriptor Agustí Pons tenia 17 anys quan, el 1963, va entrar a El Noticiero Universal. Aquest és el punt de partida de les seves memòries. Primer, com a jove observador atent de la vida social i cultural catalana i, a mesura que passa el temps, també com a protagonista o testimoni de primera línia dels esdeveniments que marcaren el final del franquisme i el començament de la democràcia: la Caputxinada, la influència del marxisme en la vida cultural i política, el periodisme i els mitjans de comunicació –com Destino o l’Avui, que conegué des de dins–, l’execució de Puig Antich, l’anarquisme –amb el qual simpatitzà un temps–, la mort del dictador, el retorn de Tarradellas, el restabliment de la Generalitat i el primer Govern Pujol –de 1981 a 1984 fou cap de gabinet del conseller de Cultura Cahner. L’interès d’aquestes memòries rau, sobretot, en l’amenitat narrativa de l’autor i en l’habilitat per combinar la seva biografia personal amb una capacitat notable per captar els trets més significatius dels fets que narra i dels seus protagonistes. Moltes vegades, en té prou amb poques paraules per definir un personatge o una situació, amb precisió i encert. Un llibre honest i intel•ligent que ajuda la memòria d’un temps proper que encara no és història passada.

El Comitè Internacional de la Creu Roja és una organització neutral que, des de fa més de 140 anys, i amb un equip de més de 1.400 persones en tot el territori i de 12.000 col•laboradors locals, presta protecció i assistència humanitària imparcial, en virtut del dret internacional, a les víctimes de la guerra i de la violència armada. És promotora dels convenis del Dret Internacional Humanitari de Ginebra, on té la seu, i disposa de delegacions en uns 80 països. Es finança amb contribucions dels estats membres del Conveni de Ginebra, les Societats Nacionals de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja, organitzacions supranacionals com la Comissió Europea i fonts públiques i privades. També administra fons i premis que promouen la publicació de treballs sobre el Dret Internacional Humanitari i brinden assistència a les persones i familiars dels qui han patit un accident durant la seva missió al servei d'aquest moviment.

Open link