 |
| |
| |
Bulletin 72
May 22, 2007
|
|
Subscripció al butlletí
|
|
|
|
The value of people
|
|
|
Election dates test a democracy’s strength, the voter’s level of civic and political awareness and the soundness of the political parties’ election manifestoes. With good reason election campaigns normally conclude with a day for reflection, given over to personal introspection in order that, on Election Day, we may feel a certain pleasure in exercising our right to play our part in deciding our immediate future
Read more
|
Author: Centre d'Estudis Jordi Pujol
Reading time: 2 min.
Send us your comments |
|
 |
|
|
El fiscal fiscalitzat
|
|
|
A Catalunya ja fa uns quants anys que ens acompanya un nou element descriptiu del paisatge electoral: l’enfrontament explícit, davant les càmeres, entre els partits polítics i els mitjans de comunicació públics. Als cartells dels candidats, als mítings i al merxandatge partidista s’hi ha sumat un nou element que ens adverteix que estem en temps d’eleccions. Ja és recurrent, doncs, la imatge de conductors de telenotícies que obren pas a la informació de campanya amb la prèvia del seu rebuig a uns blocs electorals “imposats pels partits” i que “marginen el criteri professional dels periodistes dels mitjans públics”. Però, això s’entén?
Read more
|
Author: Toni Aira
Reading time: 3 min.
Send us your comments |
|
Eleccions municipals, participació i mitjans de comunicació
|
|
|
La campanya de les eleccions municipals del proper diumenge 27 de maig ha arribat just després de les eleccions presidencials franceses, que han estat marcades per una altíssima participació ciutadana a les urnes (el 85% dels electors han anat a votar), i que han representat el retorn d’una primavera política en el país veí. Després d’uns anys de crisi de confiança dels ciutadans en la política, d’una sensació de desànim en el futur del propi país, que es reflectia en unes altes taxes d’abstenció, i de vot als partits antisistema, aquesta vegada els ciutadans han tornat a votar, i a votar als partits del sistema.
Read more
|
Author: Joaquim Colominas
Reading time: 3 min.
Send us your comments |
|
Innovar és comunicar
|
|
|
A finals d’abril, enmig de la controvèrsia sobre la política universitària i de recerca de l’actual govern de la Generalitat, el professor Andreu Mas-Colell féu algunes reflexions de calat sobre aquesta qüestió aprofitant un esmorzar organitzat pel Centre d’Estudis Jordi Pujol. Vet aquí algunes frases seves que recollien els diaris: “Els centres de recerca de Catalunya encara són fràgils i necessiten senyals d’estabilitat i suport”. “Potser no tinguem prou coneixement per a transferir”. “Les empreses han de ser receptives i capaces d’atreure el coneixement”.
Read more
|
Author: Pere Torres
Reading time: 2 min.
Send us your comments |
|
|
|
|
Sobre l'editorial "El Centre"
|
|
|
Els partits no sé si hi són, però El Centre sí existeix. Hi ha molta gent que no combrega amb els extrems: ni amb el neoconservadurisme econòmic de "campi qui pugui" ni tampoc amb el determinisme de l'esquerra carrinclona que vol canviar la societat per llei o decret i reinventar la història a cop de reelaboració de la memòria, en molts cops, veritablement amnèsica. A Europa els partits que ocupen el centre social i polític tenen una trajectòria més arrelada perquè acostuma a haver-hi governs de coalició on sumen tres o quatre forces polítiques que enlloc de destruir a l'adversari es posen d'acord en el programa de govern, com hem vist darrerament a Finlàndia.
|
Author: Rafael de Yzaguirre |
|
|
|
|
|
|
|
De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:
Els problemes de la democràcia a Rússia
La cimera anual entre la Unió Europea i Rússia va acabar amb un fracàs. El president de la Comissió Europea va recordar que “la importància de la democràcia, la llibertat de premsa, d’associació, de manifestació, són valors que ens uneixen, que no ens divideixen. És molt important que tots els països europeus, i Rússia és un país europeu, assegurin el total respecte d’aquests principis i valors. La presidenta de la UE, Angela Merkel, es va queixar de la detenció d’opositors que pretenien arribar a Samarra, la ciutat on se celebrava la cimera, per participar en la Marxa dels Disconformes, una protesta contra el Govern rus per les restriccions a l’exercici de l’oposició i pels dèficits en el respecte dels drets humans i democràtics. Entre els detinguts hi havia Garry Kasparov, campió mundial d’escacs i líder del partit Front Ciutadà Unit. El president Barroso també va advertir que els problemes de Polònia, Estònia i Lituània amb Rússia són de tots. L’oci juvenil. Comportaments de risc
Es va presentar l’estudi “Estils de vida i comportament de risc: viure perillosament?”, realitzat per l’Institut d’Infància i Mon Urbà (CIIMU). Tres mil entrevistes fetes a adolescents de 12 a 16 anys. Àngel Martínez, investigador del CIIMU va destacar que “la violència, l’incivisme i l’ansietat són tres elements de la realitat diària dels adolescents en una societat en contínua transformació. Els nois condueixen ciclomotors sense permís (32%) i sense casc (31%), i les noies fan botellón (27%) i s’emborratxen (15%). Un 16% de nois i noies han fet robatoris a centres comercials. Els comportaments incívics no tenen relació amb el nivell econòmic de les famílies, i està demostrat que la permissivitat dels pares a l’hora d’educar els fills és un factor determinant, com també ho és que són més propicis a aquest tipus de comportaments els qui es deixen portar pels amics. L’estudi estableix que les desigualtats de renda entre les famílies es tradueixen en expectatives educatives diferenciades, però que el seguiment familiar de l’activitat escolar pot reduir l’efecte de la renda en els rendiments educatius. L’FMI preveu un creixement econòmic més moderat a Espanya
L’FMI, que dirigeix Rodrigo Rato, va advertir de la possibilitat d’un creixement lent a l’Estat espanyol, motivat per l’elevat endeutament, al mateix temps que alerta del pes de les hipoteques. Insisteix en la necessitat d’augmentar la competitivitat a través de l’increment de la productivitat i creu que és imprescindible reduir el diferencial d’inflació respecte a la UE, i també preservar l’estabilitat del sector financer. Els economistes de l’FMI insisteixen en què cal reforçar la competència i desregular les tarifes elèctriques. Èxit de Construmat El Saló Construmat es va clausurar amb una afluència de 286.000 visitants professionals, un 8% més que l’edició anterior. Hi van participar 4.500 empreses de 50 països, que han ofert 50.000 productes i s’han dut a terme més d’1.100.000 contactes empresarials per a negoci. Segons el seu president, Bruno Figueras, la construcció sostenible és una via imprescindible i urgent, i aquest Saló ha permès que es produïssin debats i reflexions entre arquitectes i empreses de diferents països. L’Associació Nacional per a la Vivenda del Futur (ANAVIF) va organitzar un congrés sobre arquitectura sostenible, i es van presentar 37 premisses a seguir per edificar respectant l’entorn natural. Noves idees en relació amb la democràcia tradicional El sociòleg Michel Wieviorka va presentar el seu llibre La primavera de la política, idees per acabar amb el declivi de la democràcia tradicional. El sociòleg i João Caraça, de la Fundació Gulbekian, van reunir una colla d’intel•lectuals per debatre el problema de la crisi de la representació política, de la desconfiança en els partits, l’abstencionisme electoral, l’ascens dels extremismes, l’increment de l’individualisme... La trobada dels intel•lectuals va durar tres dies, amb el resultat de més de mil pàgines, sobre les quals va treballar Wieviorka. En el llibre s’aporten idees i l’autor explica que la realitat present a França pot representar una nova primavera política, ja que ha significat un major interès dels ciutadans per la democràcia representativa, com s’ha demostrat en l’alta participació electoral i l’afluència de moltes persones a la convocatòria dels polítics. El llibre es publicarà en català i castellà tres mesos desprès de l’edició francesa. Els perills de la cocaïna Un estudi dut a terme per científics de la Universitat Pompeu Fabra i del Consejo Superior de Investigaciones Científicas ha determinat que el consum habitual de cocaïna altera l’estructura de les neurones de l’escorça cerebral. De l’escorça depenen la majoria de les capacitats pròpiament humanes, com escriure un llibre, compondre una simfonia o inventar un aparell. I aquestes pertorbacions es mantenen durant un llarg temps. Els resultats s’han publicat a la revista Neuroscience.
|
|
|
|
|
|
|
Relacions particulars
|
|
|
Tal com ens diu el mateix Espinàs en el pròleg, aquest llibre conté aproximacions personals a uns escriptors que ha tractat una mica durant la seva vida. No ha pretès escriure biografies breus ni fer crítica literària, sinó plasmar els seus records dels personatges. I Espinàs ho aconsegueix, perquè sap explicar tan ajustadament i precisament les experiències, anècdotes i observacions, que cada escriptor reviu amb tota la seva personalitat humana i literària. D’altra banda, com que creu en l’interès de la diversitat –també ens ho confessa–, els escriptors triats són una mostra de diferents àmbits lingüístics i cercles literaris: Espriu, Foix, Delibes, Pla, Cela i Segarra. Juntament amb els personatges va sorgint també la figura de l’observador, que en la “Nota final”, breu, s’autoretrata, amb el distanciament irònic que li proporcionen els seus 80 anys. Declara respecte pels col•legues i indiferència per la societat literària, i creu que, amb aquest llibre, la saludable dosi d’independència de les seves passes ha quedat salvada. Com sempre, és un gran plaer llegir Espinàs.
|
Author: Josep M. Espinàs. Editorial: La Campana. Barcelona, 2007.
Send us your comments |
|
|
|
|
Intermón Oxfam
|
|
|
El nom d’"Oxfam" prové del Comitè d’Oxford d'Ajuda contra la Fam, fundat a la Gran Bretanya durant la Segona Guerra Mundial, al 1942. Aquest grup de ciutadans d’Oxford va treballar en campanyes perquè els vaixells del bloc aliat duguessin cereals i ajuda alimentària a les dones i nens de Grècia, ocupada pel bloc enemic. Inspirant-se en el seu exemple, al 1995, una confederació internacional de 13 entitats va batejar amb aquest terme una ONG nascuda amb la mateixa missió: pal•liar la pobresa i injustícia en el món promovent els valors de la ciutadania global i el desenvolupament sostenible. Actualment, Oxfam ja té presència a més de 100 països i treballa amb 3.000 organitzacions locals des de diversos àmbits: educació, ajuda d'emergència, campanyes públiques de sensibilització, investigació i projectes de desenvolupament a llarg termini. A l'Estat espanyol, la ONG opera a través d'Intermón Oxfam i té set seus, una de les quals és a Barcelona.
|
Open link
|
|
|
| |
|
Subscribe to bulletin
|
| |
© 2012 Centre d'Estudis Jordi Pujol
|
| |
|