|
|
Catalan pride
|
|
|
I feel proud to be Catalan and feel the need to say it.
I don’t believe I have ever been a show-off. Zealous, yes, of my personal dignity as a person and as a Catalan. Of the dignity of Catalonia, of the respect that it is due. At the same time I respect and admire other countries, starting with the Spanish State, its history, its culture and its own identity, as well as many other countries, European or not. And for the reasons that they all have –some superlatively – in taking pride in being what they are. It is in this sense that I now feel the urge to explain why I am proud to be Catalan.
Read more
|
Author: Jordi Pujol
Reading time: 5 min.
Send us your comments |
|
 |
|
|
Maternitat, feminisme, vida laboral
|
|
|
Una de les novetats de la darrera campanya electoral ha estat la de la paritat en les llistes electorals; és a dir, l’obligació, per llei, que a les llistes tancades que els partits polítics presenten, el nombre de dones elegibles sigui igual al dels homes. La novetat no ha estat objecte de gaires discussions entre els partits, ja que s’inscriu dins d’una dinàmica sobre la qual hi ha plena unanimitat: l’exercici, per part de la dona, dels seus drets com a persona i com a ciutadana és un camí sense retorn possible i haurà d’acabar afectant totes les organitzacions, societats i ètnies en un procés que alguns historiadors han qualificat com l’aportació realment revolucionària que ha fet el segle XX.
Read more
|
Author: Agustí Pons
Reading time: 4 min.
Send us your comments |
|
Ens miren
|
|
|
Quan faig a peu el trajecte entre el meu domicili particular, al barri barceloní de Gràcia, i el meu lloc de treball, al barri de Ciutat Vella, a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull, sóc o puc ser filmat per unes quaranta càmeres de videovigilància, aproximadament. Pertanyen a bancs, organismes oficials, comerços, etc. La majoria d’aquestes càmeres enfoquen, clarament, una part de la via pública. La prova que això és així resulta prou evident: aquest tipus de filmacions són sovint requerides per dirimir judicialment afers que han passat al carrer, no pas a l’interior d’un establiment, sigui públic o privat.
Read more
|
Author: Ferran Sáez
Reading time: 3 min.
Send us your comments |
|
Infraestructures amb control remot
|
|
|
En unes consideracions preliminars, vaig intentar posar de relleu la formidable barrera que, contra l’autogovern de Catalunya, formaven una administració central tramposa, un alt funcionariat aferrat als seus privilegis, un sistema judicial imparcial, uns poders fàctics, un món del gran diner i uns grups mediàtics jacobins. Ara m’agradaria veure el funcionament d’aquesta Brunete centralista des de la perspectiva del vergonyós dèficit de les infraestructures del nostre país. Amb aquesta òptica, crec que s’hauria d’afegir a la llista de culpables que agressivament ens tallen les ales, alguns responsables locals que, per negligència, ignorància, síndrome d’Estocolm o mentalitat de sipai o policia indígena de la colònia, han badat durant molts anys i no han estat capaços d’exigir un tracte digne, just i equitatiu.
Read more
|
Author: Francesc Sanuy
Reading time: 7 min.
Send us your comments |
|
|
|
|
Sobre l'article "Rentar-se'n les mans"
|
|
|
Estic totalment d'acord amb les observacions de l'article "Rentar-se'n les mans", que alhora són prudents i agosarades. Però ja veu que a Catalunya tenim uns dirigents polítics que anteposen l'interès ideològic i de partit a l'interès de Catalunya. Avui mateix llegeixo a La Vanguardia que els membres del tripartit volen deixar sense cap diputació CiU. I volen reeditar el tripartit allà on sigui possible. És evident que una part de l'abstenció prové d'aquest malestar: guanyen uns i governen els altres, sota el paraigua de la llei electoral i amb el motor del ressentiment històric. Avui dia em sembla que l'abstenció és un altre tipus de vot. Almenys aquesta abstenció militant fruit del descontentament. I que la situació política a Catalunya ens porta a un atzucac del qual no sé com sortirem. Si és que no presagia una crisi de la democràcia occidental. D'altra banda, la idea que l'Administració ha de ser una mena de pare que ens protegeixi, ens guiï i, fins i tot, pensi per nosaltres, la veig massa arrelada als partits que, com a mínim, es titllen ben orgullosament d'esquerres. Són els que conceben l'Administració com una empresa que no fa fallida i que serveix per laminar la iniciativa privada allà on aparegui. I jo, d'aquesta manera, em sembla que anem al col•lapse civil, polític i, el que és pitjor, econòmic. Cal fer alguna cosa aviat. Potser la primera seria canviar la llei electoral per fer que sigui la força més votada l'encarregada de governar, al Govern central, a la Generalitat o als ajuntaments. Això sí, procurant que no apugin el percentatge mínim per tenir representació.
|
Author: Marçal Subiràs |
|
|
|
|
|
|
|
De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:
L’hora de l’esperit Més de 5.000 joves, procedents dels bisbats de Catalunya, Andorra i Balears, es van aplegar a la zona del port de Tarragona, en una jornada, una festa de la fe, amb l’objectiu de comprometre’s amb l’Evangeli i el món en què vivim, i amb el significat que cal treballar per a la construcció d’una societat més justa. Les activitats que es van realitzar corresponen a quatre eixos temàtics: la persona, l’Església, l’acció social i l’evangelització. XXIII Reunió Cercle d’Economia El Cercle d’Economia es va fundar l’any 1958 amb l’objectiu que constituís un lloc de trobada i un fòrum en el qual tinguessin cabuda totes les opinions i que contribuís a consolidar una societat civil oberta i democràtica. La cimera va aplegar personalitats de l’economia, la política i la universitat, i serveix de termòmetre polític i econòmic. Aquest any ha tingut un to fonamentalment polític, marcadament electoral i orientat al debat econòmic. El president del Cercle, José Manuel Lara, va demanar consensuar polítiques a llarg termini sobre els temes essencials, i el president de la Cambra, Miquel Valls, va exigir al president del Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, que concreti les seves promeses, atesa la reiteració i escàs compliment d’aquestes. El tema de l’aeroport va quedar, una vegada més, sobre la taula. Un “land” alemany vol ingressar al Benelux Les regions alemanyes disposen d’un gran marge de maniobra en temes europeus, i són, moltes vegades, els ministres dels länder els qui negocien qüestions importants per als ciutadans alemanys. Ara, el land Renània del Nord-Westfalia, el més poblat d’Alemanya, amb ciutats com Colònia, Düsseldorf i Dortmund, considera adherir-se al tractat del Benelux que comprèn, des de 1960, Bèlgica, Holanda i Luxemburg, tres països fundadors de la UE. L’ingrés del land crearia un precedent de cooperació europea entre una regió i tres estats, i contribuiria a reforçar la construcció d’Europa i a establir noves perspectives de cooperació transfrontereres. El Benelux, així ampliat, tindria 45 milions d’habitants i es convertiria en un dels motors més innovadors de la UE. “Societat Catalana 2007” L’Associació Catalana de Sociologia (ASS), filial de l’Institut d’Estudis Catalans, va presentar el primer anuari de l’entitat, Societat Catalana 2007. El president, el sociòleg Oriol Homs, analitza els fets destacats del 2006, l’aprovació de l’Estatut i el procés d’integració dels immigrants. Pel que fa a aquest procés va recordar altres onades immigratòries a Catalunya, però la diferència és que ara arriba més gent i més sobtadament, i va assenyalar que el problema és veure com s’integren, alhora que afirmava que escola, feina i salut són els elements essencials per a una bona cohesió social i una correcta integració dels nouvinguts. La democràcia a Veneçuela El president veneçolà Hugo Chávez ha provocat, en negar-li la pròrroga de la llicència, el tancament de Radio Caracas Televisión, una cadena que s’ha caracteritzat per la seva oposició a l’actual govern. La decisió ha generat una forta reacció de molts ciutadans, i especialment dels estudiants, que veuen en aquesta clausura un indicador més del deteriorament dels valors democràtics a Veneçuela. La popularitat de Chávez ha baixat significativament i una majoria de la població considera que el tancament de l’emissora amenaça la democràcia i la propietat privada. La UE i Condoleezza Rice han protagonitzat les reaccions internacionals, i la secretària d’Estat va demanar a Chávez que canviï de curs i reobri les estacions de ràdio i TV independents, i deixi d’atacar la premsa lliure. L’euribor, al nivell més alt des de 2001 Al mes de maig es va situar al 4,373%, i els experts creuen que encara es produiran més pujades, ja que el tipus d’interès que marca el BCE seguirà pujant aquest any. El tipus està al 3,75%, i es creu que aquesta setmana hi haurà una altra pujada de 0,25 punts. És la vigèsima pujada consecutiva de creixement de l’euribor. La Asociación Hipotecaria de España adverteix a les famílies sobre els seus pressupostos. L’increment, pel que fa referència als dos últims mesos de les hipoteques, és de 1.080 € a l’any, calculat sobre la base de la hipoteca mitjana a Espanya: 147.268 € en 26 anys a, quan s’aplica, l’euribor més un diferencial del 0,75%.
|
|
|
|
|
|
|
El respeto o la mirada atenta. Una ética para la era de la ciencia y la tecnologia.
|
|
|
El filòsof Josep M. Esquirol ens proposa una reflexió sobre una categoria moral no gaire estudiada ni practicada: el respecte. Per a l’autor, l’essència del respecte es troba en la mirada atenta. Només es pot respectar allò que es pren en consideració. La mirada atenta és observació, aproximació a una distància justa, sense presses ni prejudicis; és l’atenció que ens fa sortir de nosaltres mateixos i que ens impulsa a preguntar, escoltar i dialogar. Una cosa, una persona o una situació, és digna d’atenció i de respecte quan percebem en ella quelcom relacionat amb la fragilitat, la bellesa o harmonia –cosmicitat en diu– el secret o misteri. Amb la mirada atenta recuperem, a més del valor del respecte, la virtut de la humilitat: el millor antídot contra l’egoisme, la supèrbia, l’arrogància, la vanitat, l’autosatisfacció o la banalitat, en un món on la ciència i la tecnologia semblen tenir solucions per a tot. Esquirol, en un text molt entenedor, posa els fonaments filosòfics d’una ètica que es pot aplicar a diferents camps de la vida: la política, les relacions socials o la vida personal. Per això, pensa, com la filòsofa francesa Simone Weil, que ensenyar a exercitar la mirada atenta hauria de ser l’objectiu principal de tot sistema educatiu.
|
Author: Josep M. Esquirol. Editorial: Gedisa, 2006
Send us your comments |
|
|
|
|
La Bressola
|
|
|
Gràcies al model d’immersió lingüística, les escoles laiques de la Catalunya Nord, la Bressola, han aconseguit que el català esdevingui la llengua vehicular dels alumnes en un dels territoris amb menys presència del català i on la gran majoria de la població és de parla francòfona. Malgrat hagi quedat exclosa del sistema públic d’ensenyament de França, la Bressola ha teixit una xarxa de 400 amics que la doten de suport social i econòmic i ha fet petits els vuit centres que la integren (set d’infantil i de primària, i un de secundària). En vuit anys ha crescut un 280%, i només el darrer curs més de cent alumnes van quedar en llista d’espera per manca de places. El naixement d’aquest model educatiu es va inspirar en les SEASKA, les escoles d’Iparralde del Nord d’Euskadi, i aquest any la Bressola ha estat més notícia que mai, perquè a més de celebrar el trentè aniversari, més de tres mil persones i personalitats de renom en tots els àmbits han signat un manifest per donar-li suport.
|
Open link
|
|
|
