|
|
The country begins with me
|
|
|
The latest headlines could be “the country begins with me”.
What do I mean by this? I mean that all too often after a change of government (in the country or the city) the newly elected administration has a tendency to believe that either everything has to be addressed anew, or that everything that has been done before has been done badly (or in the best of cases it is necessary to review everything that has been implemented).
Read more
|
Author: Jordi Pujol
Reading time: 3 min.
Send us your comments |
|
 |
|
|
Per a qui treballa l’alcalde de NYC?
|
|
|
En la societat americana els referents morals tenen un valor molt més actiu. Michael Bloomberg, alcalde de Nova York, és fill ideològic d’un jutge: Earl Warren, conegut perquè presidí la Comissió Warren, dedicada a esbrinar els fets de l’assassinat de J. F. Kennedy. Aquest jutge singular va dir: “Els legisladors representen les persones, no els arbres, ni les extensions de terreny. Als legisladors els escullen els votants, no les granges, ni les ciutats, ni els interessos econòmics”.
Read more
|
Author: Víctor Batallé
Reading time: 3 min.
Send us your comments |
|
Seguretat pública, autogovern i estatalisme
|
|
|
La polèmica sobre la correcció i, fins i tot, la raó de ser del cos de Mossos d’Esquadra, ha estat objecte de la discussió pública en les darreres setmanes, especialment pel que fa al funcionament del servei policial i la presumpta afectació dels drets individuals. Menys freqüent ha estat, per contra, la reflexió en clau de l’autonomia política del nostre país. Probablement no és la dimensió més òbvia ni la més sensible en la preocupació ciutadana i periodística, però aquesta tribuna pot ser un espai idoni per apuntar-la.
Read more
|
Author: Àlex Bas
Reading time: 3 min.
Send us your comments |
|
La tornada de les dretes?
|
|
|
El món occidental té ofertes cada vegada menys diferenciades per resoldre els problemes socials i econòmics dels estats. Aquest final de decenni està presenciant el triomf de les dretes en el món occidental? Si ens fixem en Alemanya, Bèlgica, França, Estats Units, Polònia, etc., es podria estar temptat a creure que sí. I mirant-ho millor, s'hauria de dir que sí, però..., de bon tros, però... Per començar, perquè les definicions de dretes i esquerres en els països industrials més avançats només resulta precisa si es fa en funció de l'etiqueta del rival. Si es passés a un examen de programes i doctrines seria impossible trobar un denominador comú als partits de dretes i als d'esquerres.
Read more
|
Author: Valentí Popescu
Reading time: 3 min.
Send us your comments |
|
|
|
|
La primavera de la política
|
|
|
Davant les manifestacions de desinterès per la política i de desconfiança envers els polítics, el sociòleg Michel Wieviorka va creure oportunes una reflexió i una anàlisi reposades, que recollissin una visió mundial i, a l’ensems, local del problema. Per això, el maig del 2005, va reunir, durant tres dies, una dotzena d’intel•lectuals de disciplines diferents –sociologia, ciència política, història, economia, física i literatura–, i procedents de països diversos –Mèxic, Israel, Palestina, Portugal, Itàlia, Turquia i França. Wieviorka ha ordenat i resumit en aquest llibre el debat i les intervencions dels participants. Més que parlar de dèficits, en termes generals, cal parlar de les mutacions experimentades per la política, produïdes, d’una banda, al si mateix de la societat –augment de les identitats culturals i de l’individualisme, nous models familiars, paper dels mitjans de comunicació i dels intel•lectuals–, i de l’altra, provinents de l’exterior –globalització, aparició de grups altermundistes, fluxos migratoris, unilateralisme de la política exterior dels Estats Units. L’obra subratlla que la crisi es localitza sobretot a Europa i afecta, en especial, les esquerres. La socialdemocràcia ha de renovar les idees i ha de saber trobar una formulació més realista de l’acció política. I sembla que, entre els participants, hi hagué consens en assenyalar també Europa com el lloc ideal per a un renaixement de la política i per donar respostes positives als reptes i conflictes del món actual.
|
Author: Michel Weviorka. Editorial: Llibres de Vanguardia, 2007
Send us your comments |
|
|
|
|
Fondation Hippocrène
|
|
|
Aquesta fundació ha estat concebuda per perpetuar entre els joves la flama idealista de Jean Monnet, pare de la Unió Europea als anys cinquanta, i transmetre el seu esperit fundacional: la unió dels homes i els pobles a favor del progrés. Així, vetlla per reforçar la cohesió entre els joves europeus en l’àmbit institucional, cultural i humanitari i preservar el patrimoni comú del vell continent. Per fer-ho promou i subvenciona concursos acadèmics de joves talents, premis literaris i activitats artístiques diverses: música, circs, festivals i projectes relacionats amb la construcció europea. La seva seu parisenca és una mena de museu i centre d'art, on es troben els joves artistes i pensadors defensors de la necessitat de superació de les fronteres nacionals. El nom de la fundació fa referència a una font llegendària, Hippocrène, que sortia d'una roca en què el cavall alat Pegàs havia colpit del seu esclop, motiu pel qual va esdevenir un lloc de reunió de poetes i muses.
|
Open link
|
|
|
