 |
| |
| |
Bulletin 77
June 26, 2007
|
|
Subscripció al butlletí
|
|
|
|
Teachers, poets and politicians
|
|
|
Not long ago I took part in the presentation of the study “Catalan Values”, at the Lluís Carulla Foundation. I said it was a good survey, not because I had a part in it, but because the outstanding professionals that undertook it had done an excellent job. And we must also be grateful to the Lluís Carulla Foundation, which sponsored it. We need to know our reality in depth, in all its aspects. And this is what I said. And we should continue to take more initiatives of this nature and quality for many years to come.
Read more
|
Author: Jordi Pujol
Reading time: 5 min.
Send us your comments |
|
 |
|
|
L'església a Catalunya en un moment crucial
|
|
|
En un moment un xic traumàtic de les institucions públiques, se’m demana una valoració, en la seva aparent crisi –orgànica, numèrica, vocacional, intel•lectual, econòmica, mediàtica i social– de l’Església a Catalunya. Cedeixo al prec d’un bon amic, però només l’anàlisi prèvia requeriria no pas un articlet, sinó un imponent volum. Em limitaré a apuntar unes claus que consentin una primera valoració.
Read more
|
Author: Mons. Jaume González-Agàpito
Reading time: 5 min.
Send us your comments |
|
Vuitanta-un dies de vacances d'estiu
|
|
|
Els infants i adolescents fan vacances escolars estiuenques exactament vuitanta-un dies, és a dir, més de quinze setmanes, gairebé un terç de l’any, exactament vuitanta-un dies, és a dir, més de quinze setmanes, gairebé un terç de l’any. Ja fa dies que els pares i les mares hem hagut de preveure com gestionem aquest temps de la millor manera per a ells ¬¬–negociant-ho amb els qui són una mica grans–, per a nosaltres mateixos, per als avis i per a tots els qui són a l’entorn, i segons el que permeten les economies familiars.
Read more
|
Author: Ester Franquesa
Reading time: 3 min.
Send us your comments |
|
El tren d’alta velocitat
|
|
|
El 1994, un empresari de Mataró, amic meu, em demanà que assistís a la celebració del centenari de la seva empresa i em va portar, per demostrar-me’n l’antiguitat, la primera factura –que conservava– emesa a Calella i girada a un botiguer de Barcelona per un parell de dotzenes d’un producte determinat. Li vaig fer notar que òbviament l’empresa no s’havia fundat a Mataró, i em va aclarir que, efectivament, el seu besavi, que era de Calella, havia començat el negoci allà, però que al cap de quatre o cinc anys –així que va poder– va traslladar el negoci a Mataró i hi va anar a viure amb la seva família, perquè hi havia el tren que li facilitava decisivament el contacte amb el seu principal mercat, que era Barcelona.
Read more
|
Author: Antoni Subirà
Reading time: 3 min.
Send us your comments |
|
|
|
|
Sobre l'article "Funcionaris als 16 anys?"
|
|
|
Per la meva edat, i en relació a l'artcile "Funcionaris als 16 anys?" tinc molt present una de les crítiques que es feia, des de Catalunya, al centralisme madrileny: “A Madrid tots són o volen ser funcionaris....”. Què ens està passant? Tinc la sensació que en el meu entorn tots ho són o ho volen ser. Si repasso d'on procedeixen els ingressos de les persones que m'envolten, la majoria directament o indirecta –ensenyament, sanitat, empreses contractades, activitats subvencionades, etc.– cobren de l'erari públic o semipúblic.
Aquest tema, aquest canvi de mentalitat, juntament amb la moltes vegades proposada i mai posada en pràctica reforma de la funció pública, explica alguns dels comportaments dels catalans, entre ells l'abstenció, el clientelisme i el fet de considerar el poder polític com a patrimoni personal.
|
Author: Juli Cèsar Díaz Gran |
|
|
|
|
Jordi Pujol pronunciarà la conferència "Ja es pot parlar de debò d'immigració?"
|
|
|
El proper dimecres 4 de juliol Jordi Pujol pronunciarà la conferència que portarà per títol "Ja es pot parlar de debò d'immigració?". L'acte tindrà lloc a les 19:30 h. a la seu de l'IDEC (C/ Balmes, 132) de Barcelona. Es pot tramitar la inscripció trucant al 93 342 85 35 o bé per correu electrònic.
|
|
|
|
Ja està a la venda el llibre "El catalanisme, motor del país", editat per Proa
|
|
|
L'obra recull les quatre conferències de Jordi Pujol, Francesc Cabana, Josep Termes i Vicenç Villatoro pronunciades dins el cicle “El catalanisme del segle XX, motor del país” , organitzat el passat mes de febrer pel Centre d'Estudis Jordi Pujol, i que va servir per analitzar com el desenvolupament polític, econòmic, social i cultural de Catalunya durant el segle passat va atorgar al país una personalitat pròpia indiscutible. El llibre està a la venda a les llibreries de tot Catalunya.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:
Unió Europea. Nou tractat Dos anys de crisi com a conseqüència del “no” a la Constitució de França i Holanda i a les reticències del Regne Unit. Ara, els 27 han aprovat un nou tractat que significa un pas important per progressar en la construcció europea.
La decisió d’Angela Merkel i el suport de França, Itàlia i Espanya han superat les dificultats que hi posaven fins a l’últim moment Polònia i la Gran Bretanya. El Tractat s’ha aprovat per unanimitat, inclou acords per superar els obstacles polonesos i de Tony Blair i salva els aspectes més significatius del projecte anterior de la Constitució. Una bona eina per al progrés de la UE.
El tren a Europa
La connexió ferroviària de Catalunya i Espanya amb França i Europa no és només un problema de l’arribada del TGV a Perpinyà i Tolosa; és fonamentalment l’ample de via, una qüestió tan oblidada per les successives administracions espanyoles. Ara, el president del Port de Barcelona insisteix en la proposta del tren de mercaderies a França. Actualment, només el 5% del tràfic del port de Barcelona surt en tren. Es tractaria que s’habilités la línia fèrria entre Mollet i Figueres per adaptar-la a l’ample europeu fins a França. També Pere Macias, portaveu de CiU al Senat, va explicar que es tractaria de fer una tercera via entre Mollet i Sant Celoni, dedicada a mercaderies. A Catalunya el transport de mercaderies per tren es mou entre el 2 i el 4% del total, mentre que a la UE és del 30%, i als EUA és del 40%. Percepció dels catalans del seu Govern L’estudi del Centre d’Estudis d’Opinió sobre “Percepció ciutadana de les polítiques de la Generalitat” ofereix els resultats següents: el 64,4% no sap o no vol respondre a la pregunta “Què és el millor que ha fet el Govern de la Generalitat?”, i el 57,7% tampoc no sap el que ha fet pitjor. L’obra de govern resulta pràcticament desconeguda per una majoria dels ciutadans, i en aquest rànquing desmoralitzador només destaquen un 3,5% que diu que han millorat les infraestructures i un 7,3% que valora com a més negativa la política immigratòria. En tot cas, el Govern suspèn en la valoració de les millores d’autogovern, les infraestructures, la seguretat ciutadana i la política d’habitatge. Educació per a la ciutadania El Ministeri ha aprovat que el curs vinent l’assignatura d’educació per a la ciutadania sigui obligatòria a tot l’Estat en aplicació de la LOE (Llei orgànica d’educació). Segons fons del Ministeri, l’objectiu de l’assignatura és contribuir a la formació de la consciència moral dels alumnes. L’esmentada assignatura ha estat rebutjada per la Conferència Episcopal Espanyola, que demana que s’utilitzin tots els mitjans legítims per tal que no s’imparteixi ni als centres públics ni als d’iniciativa social, i denuncia que educació per a la ciutadania és un atemptat a la llibertat de consciència i d’ensenyament. També el Fòrum Català de la Família, l’associació Profesionales por la Ética i el Grup d’Entitats Catalanes per la Família s’oposen a l’assignatura. El ministre i la vicepresidenta del Govern recorden a l’Església que no es pot vulnerar la llei, i insisteixen en el caràcter obligatori de l’assignatura.
El català entre les cent primeres llengües parlades del món
Ocupa el lloc 88 de les llengües més parlades, amb un total de 9.118.881 persones, més que el búlgar i el suec. Les més parlades són el xinès mandarí, seguida de l’espanyol i l’anglès. L’enquesta aplega les persones que parlen català a Catalunya, a Andorra, al País Valencià, a la Franja de Ponent, a la Catalunya Nord i a l’Alguer. El parlen més de 9 milions, i més d’11 milions de persones reconeixen que l’entenen. L’ús del català és significativament més important a Internet, on se situa entre les més emprades d’Europa.
La Seu Vella Recentment, i en votació popular, la Seu Vella de Lleida ha estat declarada la segona meravella patrimonial de Catalunya, després de la Sagrada Família. Fa anys que es produeixen millores per completar la restauració i rehabilitació del monument. El conseller de Cultura va inaugurar aquesta setmana passada la restauració de la capella Recasens, feta amb la col•laboració de la Mútua General de Catalunya. El conseller va garantir una inversió de 3,6 milions d’euros fins al 2008 per aconseguir un millor profit turístic, museístic i cultural de la Seu Vella.
|
|
|
|
|
|
|
Els valors dels catalans
|
|
|
“Una societat necessita analistes que diagnostiquin”, diu el president Pujol, titular de la Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica d’ESADE. I això és el que fan els autors d’aquests informes de l’”Observatori dels Valors”, una iniciativa de la Fundació Lluís Carulla, en col•laboració amb la Càtedra. En aquest primer volum de la col•lecció es presenta el resum i les conclusions dels quatre primers estudis aprofundits, que tracten de qüestions considerades fonamentals. El primer, sobre els joves i els valors, indaga quins són els valors que mouen el jovent català d’avui; els autors subratllen –d’acord amb J. L. López Aranguren– que la joventut no innova, sinó que reprodueix, amb traços forts, el món dels adults. El segon tracta dels valors en joc en les identitats personals i la diversitat cultural, en la situació actual de la immigració a Catalunya. El tercer analitza la participació ciutadana, valor essencial de la democràcia, i les causes possibles de la baixa participació social i política. Finalment, el quart estudi es refereix a un factor bàsic, però poc tractat, per al conreu i la transmissió de valors: la qualitat humana. La diagnosi està feta i ofereix molts punts de reflexió interessants per a qui li pertoqui posar-hi remei. Tal com diu també el president Pujol al pròleg, a més de tècnics, juristes i sociòlegs, les solucions han de venir, sobretot, de mestres, poetes i polítics.
|
Author: AAVV. Barcelona: Fundació Lluís Carulla/ESADE, 2007
Send us your comments |
|
|
|
|
International Food Policy Research Institute
|
|
|
La missió fundacional de l’IFPRI és eradicar la fam, la pobresa i la malnutrició per garantir el dret universal de totes les persones a tenir accés a una alimentació saludable. La via que utilitza per aconseguir-ho és treballar en la recerca científica de la gestió dels recursos naturals: agricultura, ramaderia i pesca–, a partir de dues premisses irrenunciables, la necessitat de disposar de polítiques públiques internacionals en aquests àmbits, consensuades entre els productors i els consumidors, i sacsejar la consciència de tots els agents mundials per millorar la qualitat en la producció i distribució dels aliments, motiu pel qual treballa colze a colze amb els pagesos, científics i líders d’opinió. Ara fa cinc anys del macrocongrés Àfrica 2020, organitzat per l’organització, que va reunir més de 500 representants de 50 països, i que li ha valgut la reputació mundial.
|
Open link
|
|
|
| |
|
Subscribe to bulletin
|
| |
© 2012 Centre d'Estudis Jordi Pujol
|
| |
|