Jordi Pujol

Bulletin 86

October 02, 2007

Subscribe to bulletin
Text size:  A+  A-

Editorial

Malaise

To deny that there is malaise in Catalonia would be to go against all evidence.

For the moment, we can say that consumer optimism largely remains high. We can also say that many people feel indifferent to politics, to the general interest and to everything that does not directly affect them. And they live this indifference without distress. But the diagnosis of opting for mediocrity and for “what do I care” is precise and the prognosis exact: we can be certain that we will have neither a strong collective personality nor will we be leaders in anything, in any field.

Read more


Author: Jordi Pujol
Reading time: 3 min.
Send us your comments
 

Collaborations

Canvis, moderats, a la política internacional de Sarkozy

Quan s’han celebrat els cent primers dies de l’acció política del nou president francès, Nicolas Sarkozy, les paraules que més s’han repetit en els mitjans de comunicació per fer-ne el balanç han estat les de la seva hiperactivitat, les de la seva omnipresència física arreu de l’estat veí aprofitant qualsevol esdeveniment, així com el seu protagonisme mediàtic, a França i també als països europeus.

Read more


Author: Joaquim Colominas
Reading time: 3 min.
Send us your comments

Per què plora la criatura?

La criatura a vegades plora, riu o vomita; tot amb els mateixos gestos i color de cara. Amèrica, la criatura, ha encetat un debat en fals: seguim celebrant la mort de les més de 3.000 persones que a Nova York, Washington i Pensilvània van ser assassinades ara ja fa sis anys? O ens dediquem a la resta de morts, sobretot als nostres, que perden la vida a l’Afganistan i a l’Iraq?

Read more


Author: Víctor Batallé
Reading time: 2 min.
Send us your comments

Jugar amb foc

Un principi comunament acceptat a les democràcies occidentals descarta que la llibertat d’expressió pugui arribar a cridar “Foc!” en un teatre atestat de públic. Censura? Intolerància? Més aviat crec que es tracta d’una perspectiva de reflexió personal sobre les llibertats que exercim i evitar confondre llibertat d’expressió amb llibertat de pensament.

Read more


Author: Roger Jiménez
Reading time: 2 min.
Send us your comments
 

News selection

 

De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:

La UE elogia el model lingüístic de Catalunya
La UE va crear l’any 2005 el Grup d’Alt Nivell sobre Multilingüisme, i l’informe d’aquest organisme, fet públic el Dia Europeu de les Llengües, lloa el model d’immersió lingüística de l’escola catalana, i explica que és un model a seguir i a difondre per tota la Unió. Així mateix, els experts valoren positivament l’esforç que s’ha fet per promocionar el català a les empreses, a l’Administració pública i als mitjans de comunicació. El comissari del Grup, Leonard Orban, va explicar la possibilitat que el català i les altres llengües pròpies que són oficials a l’Estat espanyol ho podrien ser també a la Unió, si així ho exigís el Govern espanyol, ja que la Comissió no té competències per promoure’n l’oficialitat. En aquest sentit, us recomanem l'estudi sobre immersió lingüística editat pel CEJP.

La Barcelona Graduate School of Economics
Aquest setembre s’inicien les activitats de la BGSE, constituïda fa un any. És una fundació privada de la qual formen part la Universitat Autònoma, la Pompeu Fabra, l’Institut d’Anàlisi Econòmica i el Centre d’Investigació d’Economia Internacional. El president del patronat, Andreu Mas-Colell, i el director general, Eduard Vallory, van explicar que la Barcelona GSE no és una escola de negocis, sinó un centre d’alts estudis econòmics enfocat tant a la capacitació professional com a la preparació investigadora en temes com l’economia, les finances, la regulació dels mercats i la innovació. Les classes es fan íntegrament en anglès. Aquest any es faran quatre màsters: el MSc in Economics, MSc in Finances –que ja s’impartien a la Pompeu Fabra i que ara es faran a la BSGE– així com dos de nous, l’MSc Competition and Market Regulation i l’MSc Economics of Science and Innovation. L’alumnat està format per 99 persones: vuit de l’Estat espanyol, un terç, d’altres països europeus i la resta, de diverses procedències. Els cursos es duran a terme al Campus de la Ciutadella i de Bellaterra, és a dir, de la UPF i la UAB.

La població creix més a Catalunya en sis anys que en un quart de segle
Així es dedueix de l’estudi Evolución de la Población Española en el Siglo XX dut a terme per la Fundación BBVA i dirigit per Julio Alcaide i per les dades actualitzades per l’Instituto Nacional de Estadística. La població catalana, que l’any 2000 estava constituïda per 6.361.170 persones, va passar a 7.134.697 l’any 2006, un increment del 12%. Per aconseguir aquest percentatge d’augment, anteriorment es van necessitar 25 anys. Això és per causa, principalment, de l’arribada d’estrangers, més de mig milió en sis anys, als quals s’hauran d’afegir en un futur els derivats del procés de reagrupament familiar. L’estudi precisa que l’arribada de persones d’altres llocs de l’Estat entre els anys 1950 i 2000 va ser d’1.348.560, mentre que els sis primers anys del segle XXI, l’arribada d’estrangers a Catalunya ha estat de 534.611, segons xifres de l’INE. Podeu consultar la publicació del seminari sobre el canvi demogràfic i l’estat del benestar , organitzat pel CEJP, per a més informació.

Només el 5% de les demandes als jutjats es fa en català
En unes jornades celebrades a Girona, on es va analitzar l’ús del català a l’Administració de Justícia, la consellera va explicar que, malgrat els programes lingüístics impulsats pel Departament i també les iniciatives d’algunes associacions professionals, els resultats són decebedors. A Girona es du a terme un pla especial en el qual participen tretze gabinets professionals, i tot i així només està en català un 27% de les demandes que entren als jutjats de Girona. La consellera va proposar, per millorar la situació, incentivar l’ús del català entre jutges i advocats, des que són estudiants i, especialment, la revisió de la Llei orgànica del poder judicial, en què cal que s’estableixi, de manera contundent, que el coneixement de la llengua pròpia ha de ser una exigència clara i precisa.

El món rural
La Fundació del Món Rural ha dut a terme un estudi que va fer públic a la Fira de Sant Miquel de Lleida, en què es demostra el gran desconeixement que té la gran majoria dels catalans de les realitats del món rural i, en especial, del sector agrari. Així, un 41% de la població de Catalunya no sap què són els purins, i un 56% considera que el sector agrari fa un ús eficient de l’aigua, quan el sector n’és el més gran consumidor. La Fundació es proposa millorar la comunicació amb la població catalana, així com millorar les pràctiques de comercialització amb un ús millor de l’etiquetatge i informant sobre les característiques dels productes que es posen a la venda. En un altre ordre de coses, en el Segon Congrés Forestal Català, celebrat recentment a Tarragona, es va explicar que Catalunya ha incrementat la superfície forestal i el nombre d’arbres en un 16% els darrers anys, com a conseqüència, entre altres factors, de la despoblació del camp i l’abandó de les activitats tradicionals forestals, com són la tala d’arbres.

El fenomen Xina
Per primera vegada, la demanda de productes a la Xina està superant l’oferta, en una llista de més de cent productes divulgada pel Ministeri de Comerç. Els telèfons mòbils han passat de 230 milions l’any 2003 a més de 600 milions aquest any, a un ritme de creixement de set milions al mes. També en cinc anys, els propietaris de cotxes han passat de 17 milions a 40. És un objectiu del Govern incrementar el consum i el mercat interior, com també, millorar l’educació i la seguretat social. Fins ara, el gran esforç estava orientat a l’exportació, el pes en el PIB supera el 40%. Es preveu que el mercat actual de masses passarà dels 100 milions a 500 o 600 milions al 2010, i la classe mitjana-alta pujarà dels 10 milions actuals als 70 o 100 l’any 2020. Aquest creixement del mercat, és a dir, del consum intern, és ja actualment una realitat constatable, que portarà, en un futur, a la consolidació del mercat més gran del món. Sobre aquest tema, el CEJP ja va organitzar un esmorzar amb el professor Pedro Nueno el passat mes de juliol.

 

The recommended book

Lectures per a minuts

Hermann Hesse (1877-1962) és un novel•lista, poeta i pensador encara molt vigent. Premi Nobel 1946, segueix captivant, sobretot els joves, tal com ho va fer al segle passat, per l’autenticitat i vigor del seu estil, el compromís ètic, la personalitat crítica, així com per l’esforç en la cerca de la pròpia identitat i del sentit de la vida. En aquest llibret es recullen pensaments extrets de la seva obra classificats per temes: política, societat, deures de la persona, educació, religió, saber, lectura i llibres, art, humor, felicitat, amor, mort, joventut i vellesa. L’antologia ens acosta a l’essència del pensament de Hesse, en una lectura breu, d’uns minuts, però que ens proporcionarà força motius de reflexió. Hesse diu: “L’aforisme és com una pedra preciosa que augmenta de valor com més rara és, i només causa plaer en dosis molt petites”. Molts aforismes semblen formulats avui, per exemple: “No hem de començar pel final, per les formes i pels mètodes polítics, sinó pel començament, per la construcció de la personalitat, si és que volem tornar a tenir esperits i persones que ens garanteixin el futur”.


Author: Hermann Hesse. Editorial: Angle, 2007
Send us your comments
 

The recommended website

Cirem

Com a conseqüència de l'ampliació de la Unió Europea, aquest any els Fons de cohesió han entrat en una nova fase que suposa una retallada notable respecte a les subvencions que fins ara rebia Catalunya. Això obliga a replantejar noves formes per finançar les actuacions municipals i obliga a les empreses a actuar més directament sobre el teixit productiu i ampliar l'oferta de treball. En aquest sentit, la missió més immediata del Centre d’Iniciatives i Recerques Europees a la Mediterrània (CIREM) és preparar cinc projectes per a la Llei de barris de Catalunya i contribuir, d’aquesta manera, al seu objectiu fundacional: promoure el coneixement sobre les característiques específiques de les societats mediterrànies dins del conjunt europeu a partir del desenvolupament de tasques d’ocupació laboral, formació, gestió de les organitzacions i capital humà, gestió municipal, cohesió i desigualtats socials, assistència tècnica mundial a la cooperació i desenvolupament. Té seu a Barcelona i a Madrid i està presidit per Salvador Giner, president també de l’Institut d’Estudis Catalans.

Open link

 
Subscribe to bulletin
© 2010 Centre d'Estudis Jordi Pujol