|
|
De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:
La UE elogia el model lingüístic de Catalunya
La UE va crear l’any 2005 el Grup d’Alt Nivell sobre Multilingüisme, i l’informe d’aquest organisme, fet públic el Dia Europeu de les Llengües, lloa el model d’immersió lingüística de l’escola catalana, i explica que és un model a seguir i a difondre per tota la Unió. Així mateix, els experts valoren positivament l’esforç que s’ha fet per promocionar el català a les empreses, a l’Administració pública i als mitjans de comunicació. El comissari del Grup, Leonard Orban, va explicar la possibilitat que el català i les altres llengües pròpies que són oficials a l’Estat espanyol ho podrien ser també a la Unió, si així ho exigís el Govern espanyol, ja que la Comissió no té competències per promoure’n l’oficialitat. En aquest sentit, us recomanem l'estudi sobre immersió lingüística editat pel CEJP. La Barcelona Graduate School of Economics
Aquest setembre s’inicien les activitats de la BGSE, constituïda fa un any. És una fundació privada de la qual formen part la Universitat Autònoma, la Pompeu Fabra, l’Institut d’Anàlisi Econòmica i el Centre d’Investigació d’Economia Internacional. El president del patronat, Andreu Mas-Colell, i el director general, Eduard Vallory, van explicar que la Barcelona GSE no és una escola de negocis, sinó un centre d’alts estudis econòmics enfocat tant a la capacitació professional com a la preparació investigadora en temes com l’economia, les finances, la regulació dels mercats i la innovació. Les classes es fan íntegrament en anglès. Aquest any es faran quatre màsters: el MSc in Economics, MSc in Finances –que ja s’impartien a la Pompeu Fabra i que ara es faran a la BSGE– així com dos de nous, l’MSc Competition and Market Regulation i l’MSc Economics of Science and Innovation. L’alumnat està format per 99 persones: vuit de l’Estat espanyol, un terç, d’altres països europeus i la resta, de diverses procedències. Els cursos es duran a terme al Campus de la Ciutadella i de Bellaterra, és a dir, de la UPF i la UAB. La població creix més a Catalunya en sis anys que en un quart de segle
Així es dedueix de l’estudi Evolución de la Población Española en el Siglo XX dut a terme per la Fundación BBVA i dirigit per Julio Alcaide i per les dades actualitzades per l’Instituto Nacional de Estadística. La població catalana, que l’any 2000 estava constituïda per 6.361.170 persones, va passar a 7.134.697 l’any 2006, un increment del 12%. Per aconseguir aquest percentatge d’augment, anteriorment es van necessitar 25 anys. Això és per causa, principalment, de l’arribada d’estrangers, més de mig milió en sis anys, als quals s’hauran d’afegir en un futur els derivats del procés de reagrupament familiar. L’estudi precisa que l’arribada de persones d’altres llocs de l’Estat entre els anys 1950 i 2000 va ser d’1.348.560, mentre que els sis primers anys del segle XXI, l’arribada d’estrangers a Catalunya ha estat de 534.611, segons xifres de l’INE. Podeu consultar la publicació del seminari sobre el canvi demogràfic i l’estat del benestar , organitzat pel CEJP, per a més informació. Només el 5% de les demandes als jutjats es fa en català
En unes jornades celebrades a Girona, on es va analitzar l’ús del català a l’Administració de Justícia, la consellera va explicar que, malgrat els programes lingüístics impulsats pel Departament i també les iniciatives d’algunes associacions professionals, els resultats són decebedors. A Girona es du a terme un pla especial en el qual participen tretze gabinets professionals, i tot i així només està en català un 27% de les demandes que entren als jutjats de Girona. La consellera va proposar, per millorar la situació, incentivar l’ús del català entre jutges i advocats, des que són estudiants i, especialment, la revisió de la Llei orgànica del poder judicial, en què cal que s’estableixi, de manera contundent, que el coneixement de la llengua pròpia ha de ser una exigència clara i precisa. El món rural
La Fundació del Món Rural ha dut a terme un estudi que va fer públic a la Fira de Sant Miquel de Lleida, en què es demostra el gran desconeixement que té la gran majoria dels catalans de les realitats del món rural i, en especial, del sector agrari. Així, un 41% de la població de Catalunya no sap què són els purins, i un 56% considera que el sector agrari fa un ús eficient de l’aigua, quan el sector n’és el més gran consumidor. La Fundació es proposa millorar la comunicació amb la població catalana, així com millorar les pràctiques de comercialització amb un ús millor de l’etiquetatge i informant sobre les característiques dels productes que es posen a la venda. En un altre ordre de coses, en el Segon Congrés Forestal Català, celebrat recentment a Tarragona, es va explicar que Catalunya ha incrementat la superfície forestal i el nombre d’arbres en un 16% els darrers anys, com a conseqüència, entre altres factors, de la despoblació del camp i l’abandó de les activitats tradicionals forestals, com són la tala d’arbres. El fenomen Xina
Per primera vegada, la demanda de productes a la Xina està superant l’oferta, en una llista de més de cent productes divulgada pel Ministeri de Comerç. Els telèfons mòbils han passat de 230 milions l’any 2003 a més de 600 milions aquest any, a un ritme de creixement de set milions al mes. També en cinc anys, els propietaris de cotxes han passat de 17 milions a 40. És un objectiu del Govern incrementar el consum i el mercat interior, com també, millorar l’educació i la seguretat social. Fins ara, el gran esforç estava orientat a l’exportació, el pes en el PIB supera el 40%. Es preveu que el mercat actual de masses passarà dels 100 milions a 500 o 600 milions al 2010, i la classe mitjana-alta pujarà dels 10 milions actuals als 70 o 100 l’any 2020. Aquest creixement del mercat, és a dir, del consum intern, és ja actualment una realitat constatable, que portarà, en un futur, a la consolidació del mercat més gran del món. Sobre aquest tema, el CEJP ja va organitzar un esmorzar amb el professor Pedro Nueno el passat mes de juliol.
|
