 |
| |
| |
Bulletin 91
November 06, 2007
|
|
Subscripció al butlletí
|
|
|
|
Two conversations and a conclusion
|
|
|
“Wanting to be different is ugly”
I visited a good friend of mine from Madrid. A broad-minded man without affiliations to any specific political party, probably a floating voter between the PSOE and the PP, depending on the situation, with a good intellectual level and profound human values. We discussed the situation in Spain. And in Catalonia.
Read more
|
Author: Jordi Pujol
Reading time: 3 min.
Send us your comments |
|
 |
|
|
Buscant culpables: les Nacions Unides i Darfur
|
|
|
Fa més de tres dècades que el Sudan pateix guerres civils. És una de les guerres civils més llargues que sofreix Àfrica. Ha provocat no només pèrdues humanes, sinó també milers de desplaçats que, alhora, han facilitat l’expansió de malalties infeccioses com la malària i han ocasionat moltes més morts. Després de tants anys de guerra i desarrelament social, intentar analitzar les causes de per què segueixen matant-se, i sobretot provar d’esbrinar quins mecanismes permetrien aturar el conflicte, es presenta com un tasca plena de complexitats i, a hores d’ara, extremadament difícil.
Read more
|
Author: Marta Reynal-Querol
Reading time: 2 min.
Send us your comments |
|
De cafès, trens i minotaures
|
|
|
William G. Paul, expresident dels advocats dels EUA, explicava fa poc a La Vanguardia com el seu país s’ha convertit en el paradís del litigi. La diferència respecte a nosaltres és que ells disposen d’un sistema legal que afavoreix el demandant i que contempla la indemnització exemplaritzant; és a dir, castigar fort perquè serveixi d’exemple als altres, com els dos milions de dòlars que McDonalds va haver de pagar a una clienta per escaldar-se amb un cafè bullent.
Read more
|
Author: Jordi Rodó
Reading time: 2 min.
Send us your comments |
|
Les aules, espais de cohesió lingüística i social
|
|
|
Aprendre –i tan ràpid com es pugui– la llengua del territori on un ha d’anar a viure per les raons o els imperatius que sigui, per força temps o potser per sempre, sembla ben obvi i molt natural. En comunitats en què conviuen més d’una llengua sembla que això no és, però, ni tan obvi ni tan natural.
Read more
|
Author: Ester Franquesa
Reading time: 3 min.
Send us your comments |
|
|
|
|
Luc Ferry pronunciarà la conferència "Què necessita l'educació per tenir èxit en una societat individualista"
|
|
|
El filòsof i exministre d'Educació francès Luc Ferry, un dels intel·lectuals més influents de l'actualitat, serà el convidat de la propera conferència que ha organitzat el CEJP, i que tindrà lloc el dilluns 12 de novembre a les 19:30 h. a l'auditori de la Fundació Tàpies de Barcelona sota el títol "Què necessita l'educació per tenir èxit en una societat individualista?".
|
|
|
|
"Reflexions sobre l'educació en una societat coresponsable", primer llibre del projecte Edu 21 que impulsa el CEJP
|
|
|
Els col·laboradors del projecte Edu21 sobre l'educació i l'enseyament que desde l'any 2006 impulsa el CEJP, han editat el llibre "Reflexions sobre l'educació en una societat coresponsable". L'obra, coordinada per Jordi Riera i Enric Roca, preten contribuir al diàlg educatiu en una societat en què tots els ciutadans han de participar i ser responsables de l'educació i aprofundeix entorn temes tant essencials en les societats actuals com l'escola digital, la importància de l'aprenentatge de l'anglès o la relació entre inclusió, excel·lència, identitat i diversitat. El llibre està disponible a les llibreries de Catalunya.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:
Els nens del Txad
Cent tres nens del Txad anaven a ser adoptats per famílies franceses que haurien pagat entre 1.200 i 2.500 € a l’ONG L’Arche de Zoé, amb la voluntat d’incorporar-los a les seves famílies i donar-los una millor situació i perspectives de futur econòmic i social. Cal tenir present que el Txad és un dels països més pobres del món. En aquest cas, s’han introduït falsedats, il•legalitats i altres aspectes que caldrà dilucidar. L’adopció es duia a terme mitjançant un procediment il•legal, sense l’autorització del Govern del Txad. Amb falsedats, l’ONG emprenia l’operació Children Rescue, que oficialment està destinada a rescatar orfes de la guerra i conduir-los a Europa, on se’ls acull com a sol•licitants d’asil. Els nens no eren orfes, i les seves famílies havien rebut compensacions econòmiques per permetre lliurar-los als seus destinataris. L’avió i la tripulació són espanyols, i semblen aliens a l’afer. Hi ha també periodistes francesos i els membres de l’ONG, que són de la mateixa nacionalitat. El president Sarkozy ha viatjat al Txad i ha aconseguit l’alliberament de part de la tripulació. En benefici de l’ONG i de l’esperit humanitari convé un ràpid desenllaç de les investigacions en curs. Les adopcions al món
Sembla evident que les adopcions de nens de països pobres o que es trobin desprotegits és una pràctica encomiàstica, positiva i digna de persones i de països solidaris i civilitzats. Així, l’Estat espanyol és el segon país en adopcions, després dels EUA. Al 2005 es van adoptar 22.728 nens als EUA, 5.427 a Espanya, 4.136 a França i 2.840 a Itàlia. Catalunya és el principal adoptant de l’Estat espanyol. La major part de les adopcions procedeixen de la Xina i de Rússia. Molts països han aprovat recentment mesures de més rigor i exigència per tal de garantir la bona fi de les adopcions. I, en aquest sentit, el Parlament Europeu també ha aprovat unes resolucions per garantir el compliment de la legalitat i evitar les operacions clandestines. L’economia s’alenteix a Espanya
Segons el Banc d’Espanya, l’economia espanyola experimenta una desacceleració, i ha passat d’un creixement del 4% en termes interanuals al 3,7% en el tercer trimestre. La inflació també s’ha accelerat, i ha superat les pitjors expectatives del Govern; així, a l’octubre s’ha situat en un 3,6%. Les pitjors notícies vénen del sector alimentari, i el futur no sembla tranquil•litzador, segons ha assegurat Jorge Jordana, president de la Federació d’Indústries de l’Alimentació i Begudes. També, i com una conseqüència més, el diferencial de preus amb Europa s’ha incrementat un punt, i la competitivitat espanyola seguirà sent una de les més baixes de la UE. El Govern central aprova la reforma del batxillerat
Els alumnes que tinguin quatre matèries suspeses no caldrà que repeteixin tot el curs, així queda consolidat un sistema que permetrà fer el batxillerat en tres anys en lloc de dos, tot i que, com ara, es fixa un límit de quatre anys per aprovar tot el batxillerat. També s’hi introdueixen altres reformes, el nou batxillerat s’organitza en tres modalitats: ciència i tecnologia, humanitats i ciències socials i arts, fins ara eren quatre. La reforma s’iniciarà el curs vinent per al primer curs, i el 2009-2010, per al segon curs. Una bona part dels docents afectats assenyalen les dificultats de la reforma, alhora que creuen que el veritable problema és l’ESO, que s’hauria de millorar, especialment el quart curs. Les noves titulacions universitàries
Les universitats catalanes retarden el procés d’incorporació a Europa. El proper curs no hi haurà cap renovació de les titulacions, segons han decidit les tres grans universitats, la de Barcelona, l’Autònoma i la Politècnica. D’altres, com la UPF i la de Lleida, mantenen encara la intenció de programar algunes titulacions malgrat les dificultats. Els rectors assenyalen la falta de criteris de programació per part del Govern i d’una veritable proposta de mapes de titulacions. Qualifiquen de “turmentosa” la relació amb la comissionada, i expliquen: “Estem pitjor que mai, la situació és de desànim”. En un altre ordre de coses, el Govern de Catalunya considera invasiu el Decret d’universitats del Govern central i es proposa presentar un requeriment d’incompetència. Fira Fusta aposta pel disseny
S’ha celebrat a Sant Hilari de Sacalm la tercera edició de Fira Fusta, que acull les vint indústries de torneria artística, mobles de jardí i interiors, làmpades i parquets, marcs i objectes de decoració. El director del certamen, Josep Bruguès, explica que cal apostar per la innovació, el disseny i la qualitat per tal de fer front a les importacions asiàtiques. Les vint indústries proporcionen feina a quatre-centes persones i facturen deu milions d’euros anuals.
|
|
|
|
|
|
|
Aprender a vivir. Filosofía para mentes jóvenes
|
|
|
El filòsof Luc Ferry, ministre francès d’Educació, Investigació i Joventut del 2002 al 2004, ha escrit una síntesi molt personal de la història de la filosofia, des dels grecs fins als filòsofs contemporanis, destinada a no especialistes. Ferry tuteja el lector i, amb un estil clar, va explicant-li el fil conductor que recorre la història del pensament sobre les grans qüestions que han preocupat l’home. Presenta un curs d’iniciació a la filosofia, lluny de la simplificació, que conserva l’essencial, la riquesa i la profunditat de les idees. Per a l’autor, sense la filosofia no es pot entendre el món; aquesta no serveix per aprendre a reflexionar o argumentar, sinó per trobar respostes a les pors de l’home, especialment la por de la mort, i cercar la saviesa, la serenitat. Creu que els homes han de trobar el camí de salvació per ells mateixos, mitjançant la raó i el pensament propis, i no a través de Déu o de la religió. Ferry proposa una mena d’espiritualitat laica –quan era ministre es van prohibir els símbols religiosos a l’escola–, i encara que reconeix la importància del cristianisme, creu que la religió pertany a l’esfera privada. Un intel•lectual crític –per exemple, amb el Maig del 68–, honest i ètic, compromès amb el seu país, i amb un pensament que estimula a seguir aprofundint en el coneixement filosòfic, tot evitant l’escepticisme i el dogmatisme.
|
Author: Luc Ferry. Editorial: Taurus, 2007
Send us your comments |
|
|
|
|
ICANN
|
|
|
Per disposar del .cat a Internet, a més de la laboriosa tasca dels impulsors de PuntCat, ha calgut la posterior aprovació legal del domini per part de la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers, organisme creat amb l’ajuda del Govern americà, i amb seu a Silicon Valley, que controla els dominis genèrics –.com, .net, .org–, locals –.uk, .es, .cat– i el codi personal de cada ordinador del món a la xarxa. Suposa l’eina més potent de regulació de la societat de la informació, i malgrat que actualment l’estatus mundial encara es caracteritza per la complexitat jurídica –cada estat físic presenta lleis i normes diferenciades–, ha aconseguit fixar un sol sistema de regulació universal al ciberespai.
|
Open link
|
|
|
| |
|
Subscribe to bulletin
|
| |
© 2012 Centre d'Estudis Jordi Pujol
|
| |
|