Bulletin 93 - Centre d'Estudis Jordi Pujol
Centre d'Estudis Jordi Pujol
 
  Bulletin 93
November 20, 2007
  Subscripció al butlletí  
 
 
Editorial

 

On grand illusions

  There is one way of doing things that has proliferated in our society –and throughout Western Europe during the last thirty years— which, having originated in the system of school education, has had a repercussion on the social behaviour of large swathes of society. The French philosopher and former minister Luc Ferry defined it last week at a conference in Barcelona as the four grand illusions. Four grand mirages built from the generosity and kindness of the bonisme and from the most naive side of the trends that emerged after the ideological racket kicked up by the revolutionary movements of May 1968 in France.

Read more


Author: Centre d'Estudis Jordi Pujol (CEJP)
Reading time: 2 min.
Send us your comments
 
 
Collaborations

 

La llei de Kay i la política

  Fa uns vint anys, en una roda de premsa a Hong Kong, Alan C. Kay va afirmar: “la tecnologia és allò que no existia quan vas néixer”. Una mica més refinada, aquesta afirmació és coneguda avui com la llei de Kay i diu així: una tecnologia només és tecnologia per a la gent nascuda abans que fos inventada.

Read more


Author: Pere Torres
Reading time: 3 min.
Send us your comments

La “classe política”

  Des de les darreres eleccions i les anàlisis publicades sobre la causa –o les causes– de l'elevada abstenció, i les circumstàncies que s’han acumulat des d’aleshores, m'han dut a fer una reflexió que fa temps que em ballava pel cap, però que, en no ser un expert en el tema, no em decidia a escriure. Sento una certa aversió cap als qui opinen públicament sobre allò que no són experts, tal com sol succeir a les tertúlies radiofòniques i televisives, en les quals personatges coneguts opinen sobre el que saben i sobre el que no saben, amb les consegüents dosis de mala informació que es transmet a les audiències.

Read more


Author: Ramon Pascual
Reading time: 3 min.
Send us your comments

Feixistes de l’antifeixisme

  La suma del llenguatge políticament correcte i la cultura del no a tot ha donat com a resultat la moda de l’“anti”. Gràcies a tots aquells que només van sentir parlar de l’anticultura dels anys seixanta del segle passat però no la van practicar mai perquè adoraven els dogmes marxistes, leninistes, maoistes i el realisme socialista, actualment n’hi ha prou d’anomenar-se antisistema, antiglobalització, antitransgènics, antinuclear o antifeixista per ser un tipus moralment superior i subvencionat.

Read more


Author: Joaquim Roglán
Reading time: 2 min.
Send us your comments
 
 
News selection

 

 

  De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:

La inflació sense control
Els preus van pujar a Catalunya, el mes d’octubre, 0,9 punts, i la taxa interanual d’inflació es va situar al 3,8%, la més alta des del mes d’agost del 2006. En el conjunt de l’Estat també es va incrementar en nou dècimes, però la mitjana espanyola interanual és de 3,6%, dues dècimes menys que la catalana. Segons la UGT, per a les famílies mileuristes l’increment és del 4%, perquè puja l’alimentació, l’habitatge, el transport i l’educació. És especialment alarmant el preu de la llet, que s’ha incrementat un 24,7% i el del pa, un 11,1%. Espanya lidera la inflació de la zona euro. A Portugal és del 2%, a França de l’1,6%, a Itàlia de l’1,7% i a Alemanya del 2,7%. La inflació espanyola dobla les previsions fetes en els pressupostos de l’Estat i afecta, d’una manera especial, el ja existent dèficit de competitivitat amb la resta d’Europa.

Bones notícies de SEAT
El consorci Volkswagen va aprovar un pla d’inversions per al període 2008-2010 de 28.900 milions d’euros, 4.000 dels quals aniran a SEAT per desenvolupar el nou model d’Ibiza i per preparar la planta de Martorell per produir, a partir del 2009, la nova berlina. El president de SEAT, Matías Carnero, va explicar que això demostra la confiança del grup alemany en la planta catalana. El president de Volkswagen, Martin Winterkorn, va anunciar que els pròxims anys el grup continuarà el seu creixement rendible. Tota la direcció i el comitè d’empresa estan d’acord que cal augmentar la productivitat per assegurar l’èxit comercial i l’ocupació.

La sanitat espanyola
L’OCDE, (Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) ha fet públic a París l’informe en què s’analitza l’estat de salut i la sanitat en els trenta països més desenvolupats. Espanya ocupa el sisè lloc del rànquing en visites al metge, 9,5 consultes anuals per habitant, mentre que la mitjana a l’OCDE és de 6,8. A Espanya es fan més visites al metge que a Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit. També, les despeses farmacèutiques són més altes que la mitjana de l’OCDE, se situen en quart lloc, només per sota dels EUA, Canadà i França. Espanya, també, té més metges que la mitjana de l’OCDE, ocupa el quart lloc. En canvi, és inferior a la mitjana de la majoria dels països més desenvolupats en el pressupost anual de salut, i amb percentatge del PIB de despesa en salut pública i prevenció. Segons l’informe, aquestes dades aparentment contradictòries les atribueix –segons explica– a factors culturals, que són els responsables de l’excessiva assiduïtat dels espanyols al metge i al més gran consum de medicaments i, al mateix temps, es para menys atenció a la prevenció i a la salut en general.

Cau el percentatge de la inversió espanyola a Amèrica Llatina
L’anuari de la Internacionalización de las Empresas Españolas, dut a terme pel Lauder Institute de The Wharton School de la Universitat de Pensilvània i el Círculo de Empresarios, conclou que l’any 1997 més de la meitat de les inversions espanyoles a l’estranger anaven destinades a Amèrica Llatina, l’any 2006 aquest percentatge era del 4%. Als anys noranta, les inversions espanyoles ocupaven el segon lloc, només per darrere dels EUA. Es van produir les de Telefónica, Gas Natural, Endesa, Iberdrola, Fenosa, AGBAR i Iberia, així com les del Banco de Santander i BBVA. A principis de segle s’ha produït un canvi total, i les inversions es concentren fonamentalment a Europa. Els experts atribueixen aquest canvi, en primer lloc, al possible esgotament del cicle de vida per part de les inversions estrangeres a la regió, però també al gir de molts governs vers polítiques populistes, la qual cosa crea mal ambient a la presència d’empreses espanyoles. De fet, s’està produint un procés de desinversió i de gran recel per part de moltes empreses que reclamen regles de joc molt clares per als inversors.

Món Sant Benet
El president de la Generalitat i el president de Caixa Manresa, Valentí Roqueta, van inaugurar, acompanyats d’un bon nombre de personalitats, la restauració del monestir medieval de Sant Benet, restauració duta a terme gràcies a la voluntat i les aportacions de Caixa de Manresa. En el passat, el monestir va ser una seu dels benedictins i, posteriorment, la residència d’estiu de la família del pintor Ramon Casas. Valentí Roqueta va explicar que Món Sant Benet –el nom triat per designar el complex ludicocultural– vol dinamitzar la Catalunya central, incentivant el turisme interior, amb la finalitat d’incloure el Bages en els itineraris convencionals de lleure cultural. El complex té sales de convencions, un hotel, el centre Alícia, un projecte innovador per incorporar noves i més saludables formes alimentàries, tallers didàctics i, tot això, integrat al monestir. El conjunt aporta cultura i lleure, història i modernitat.

Editat el primer diccionari de l’àrab modern al català
Enciclopèdia Catalana, que ha publicat una gran sèrie de diccionaris d’idiomes estrangers al català, treu ara el primer diccionari àrab-català, resultat del treball de deu anys de les traductores Margarida Castells i de la ja desapareguda Dolors Cinca. L’obra conté 41.000 paraules, 9.000 arrels i 67.000 accepcions, i incorpora neologismes tècnics, científics i periodístics, així com localismes de tot el món àrab. L’àrab és una de les sis llengües oficials de treball de l’ONU, i era l’única que no disposava d’un diccionari d’aquestes característiques. El que sí existia és el lèxic usual català-àrab i àrab-català, dut a terme per Pere Balañá l’any 1994 i editat per la Generalitat, que representa una eina bàsica per als immigrants de parla aràbiga residents a Catalunya.

 
 
The recommended book

 

Delators. La justícia de Franco.

  Els llibres sobre la repressió de la dictadura franquista són molt menys nombrosos que els que es refereixen als anys de la Guerra Civil. El periodista Enric Canals n’ha escrit un, d’essencial, per conèixer la història de venjança i de repressió política desencadenades pel nou règim, l’any 1939. És una obra rigorosa, meticulosa i ben documentada, perquè l’autor ha recercat i revisat més de dues-centes causes en arxius judicials militars. La justícia de Franco processà milers de ciutadans, amb la complicitat dels qui, alineats amb els vencedors, denunciaven i traïen veïns, amics o parents. Els protagonistes d’aquests relats, delators i delatats, testimonis i acusats, hi figuren amb noms i cognoms –un índex onomàstic ajuda a la recerca. Les víctimes són, moltes vegades, persones del poble, d’altres, més significades: professionals liberals, militars fidels a la República, sindicalistes, funcionaris o artistes. Enric Canals explica un cas que coneix molt bé, el del retrat de Franco defenestrat, un procediment sumaríssim en el qual el seu pare fou acusat. Llibres com aquest són necessaris perquè, tal com diu l’autor, “un cop coneguda la veritat –tota la veritat– serà més fàcil el perdó de tots i per a tots”.

Author: Enric Canals. editorial: L'esfera dels llibres, 2007.
Send us your comments
 
 
The recommended website

 

Escoles en xarxa

  Òmnium Cultural, Vilaweb, l’Escola Valenciana i la Generalitat han engegat un sistema pioner de blocs en línia de centres de primària i secundària, perquè totes les escoles de Catalunya i el País Valencià puguin potenciar l’ús de les TIC, del periodisme i la convivència digital i de la llengua catalana arreu del domini. La dinàmica és molt senzilla. Cada centre disposa d’un espai propi, que anomena com vol, per penjar-hi les seves notícies, es reserva un altre espai comú de debat per als alumnes de totes les escoles, i un altre per als professors que, al seu torn, poden intercanviar material docent i editar l’Intercanvis, un diari digital. Actualment hi participen seixanta-cinc centres de secundària i trenta de primària.


Open link
 
Subscribe to bulletin
 

© 2012 Centre d'Estudis Jordi Pujol