Lluís Flaquer: "Els principals obstacles que dificulten la maternitat són l'habitatge i l'estructura del mercat de treball"

L'accés a l'habitatge i l'estructura del mercat de treball “són els principals obstacles que dificulten actualment la maternitat i la formació de noves famílies”, segons va indicar ahir al vespre el sociòleg Lluís Flaquer en el decurs d'una conferència organitzada pel Centre d'Estudis Jordi Pujol (CEJP) amb l'objectiu d'analitzar les polítiques familiars que es desenvolupen a Catalunya. Segons Flaquer, un dels principals experts del país en teoria sociològica de la família, noves formes de convivència i polítiques familiars, si aquests obstacles no s'eliminen “per moltes polítiques familiars que es desenvolupin no solucionarem el problema de la baixa fecunditat que tenim”.

L'índex de natalitat enregistrat a Catalunya l'any 2007 (darreres dades disponibles) es va situar en 1,46 nens per dona. Aquest indicador de fecunditat posa de relleu que encara ens trobem per sota de la majoria de països europeus. D'acord amb els experts, la xifra que garanteix un relleu generacional natural són 2,1 fills per dona. Segons va explicar Flaquer davant el nombrós auditori que va assistir a la conferència, “tenim un dèficit important (0,64) entre la fecunditat real i la necessària per a la renovació de les generacions”. Aquest diferencial encara és més gran si s'analitza la fecunditat real i la desitjada per les dones en edat fèrtil, que en el cas català és tradueix en que “tenen gairebé un fill menys (0,80) dels que voldrien tenir segons les seves preferències (només 2/3 dels desitjats)”.

El sociòleg també va explicar que tot i el repunt demogràfic propiciat per la immigració durant els darrers anys al nostre país “estem constatant que les pràctiques reproductives de les dones immigrants s’adapten ràpidament a les de les autòctones i també disminueix el nombre de fills que tenen”. Altre punt crític on haurien d'incidir les polítiques públiques de suport a les famílies és en el nivell d'instrucció doncs, segons les dades actuals, “mentre les dones sense estudis tenen gairebé tots els fills que volen (97,3%), en canvi les dones amb estudis superiors només tenen el 43,6% dels que desitgen”. Flaquer es va preguntar públicament si Catalunya necessita que “continuï afluint més immigració quan s’iniciï el nou cicle econòmic i si li convé que les dones més fèrtils només siguin les de classe baixa, amb escasses credencials educatives”. El conferenciant va afegir que la pobresa infantil i el fracàs escolar també “són un símptoma” de les polítiques familiars inadequades que es practiquen actualment.

Lluís Flaquer va indicar que “amb el Pla Integral de Suport a les Famílies de 1993, Catalunya fou pionera a l’hora d’impulsar les polítiques de família a Espanya”. Malgrat això, i tot i reconèixer els avenços que s'han produït en aquest camp (prestacions per a famílies amb infants menors de tres anys, a famílies nombroses o monoparentals amb nens menors de sis anys, a totes les famílies en les quals s'hagi produït un part, una adopció o un acolliment múltiple durant l'any, així com la creació de milers de places de llars d'infants, entre d'altres mesures) “Catalunya es troba a la cua d'Europa pel que fa a despesa social invertida en família i fills”.

El sociòleg també va denunciar que el sistema espanyol de beneficis a les famílies no tan sols “resulta insuficient i inadequat, sinó que està greument mancat d’equitat en termes territorials i de classe. No és de rebut –va dir– que a més nivell de renda més grans siguin les desgravacions. Això només beneficia als rics i és difícilment presentable a nivell internacional”. Flaquer també va assenyalar que l'estructura social de Catalunya, “amb un mercat de treball més dinàmic, amb més ocupació femenina, amb més dificultats per conciliar la vida familiar i laboral i amb l'índex de divorcis més elevat del món occidental (3,3 divorcis per mil habitants) hauria de determinar, i no és així, que les administracions dediquessin més recursos públics a les polítiques de família”.

Llicències parentals retribuïdes

Entre les diverses mesures que aquest expert va proposar per millorar la situació destaca la de crear un sistema de llicències parentals retribuïdes que hauria de cobrir, aproximadament, la franja compresa entre el final del permís de maternitat de la mare i l'entrada del nen o nena a la llar d'infants. Aquestes llicències, “que hauria de pagar la Seguretat Social”, han de cobrir el 90 o el 100% del salari durant els vuit mesos posteriors al permís de maternitat i “ha de ser neutral en termes de gènere i com a dret individual no transferible”. El conferenciant també va defensar que les polítiques de família s'han de coordinar amb la resta de les polítiques socials i amb el redisseny del sistema de benestar en el seu conjunt i va suggerir un pacte d'Estat per “millorar la coordinació entre les polítiques de família de les diverses administracions territorials”.

Jordi Pujol, que va presentar al conferenciant i va cloure l'acte, va indicar que des del punt de vista poblacional “estem en una situació crítica”. L'ex president de la Generalitat, que es va congratular de que actualment la família sigui una gran preocupació a nivell europeu, va assenyalar que en temps de crisi com l'actual “la família és un coixí de recolzament per a l'individu”. Pujol va afegir que la família “és el lloc ideal per a la transmissió de valors, per això és tant important que sigui una institució sòlida, i per això és tant important fer polítiques que li donin fortalesa i seguretat”.

La conferència de Lluís Flaquer tanca el cicle de conferències que ha organitzat el Centre d'Estudis Jordi Pujol al llarg dels darrers mesos amb l'objectiu d'analitzar les polítiques familiars que es desenvolupen a diferents països europeus. El cicle “Les polítiques de família” ha analitzat les polítiques familiars que es desenvolupen a França (que ostenta la millor fecunditat del continent), Dinamarca, Alemanya i Catalunya.