Sobre l'editorial "Rellevància"

Molts factors poden explicar aquesta pèrdua de gruix del catalanisme. El fet que s'hagin assolit molts dels objectius que es varen fixar els seus "progenitors intel•lectuals" és, segurament, el més destacat. Tenim una identitat col•lectiva bastida sobre els pilars de la llengua, la cultura i la lliure adhesió dels individus. Formem part d'un estat més modern, som més europeus –gràcies a la pressió política catalana en moments claus de la història, del 1898 fins a la integració– i hem consolidat el valor del treball i la iniciativa com a trets identitaris, etc.

I, al meu entendre, davant d'aquesta situació ens esmorteïm, sense admetre-ho creiem que som al final del camí. Ho creu la nostra societat, que s'ha desmobilitzat i no reclama seguir avançant com a país de manera decidida. I ho creuen les nostres institucions, la prova fefaent és l'acceptació d'un nou marc estatutari que suposa congelar substancialment la construcció nacional.

Fins i tot entre aquells qui defensaven les màximes quotes de llibertat per al nostre poble, podem copsar aquest esmorteïment. Plantejant l’aspiració a les màximes quotes de llibertat, com a resposta a problemàtiques circumstancials, com a fruit d'una voluntat col•lectiva de viure millor i de gaudir de més i millors comoditats socials.

Fins i tot ells, doncs, obliden que la construcció nacional es recolza en dos pilars més, indestriables dels dos darrers. Més Catalunya, no sols per no patir l'Administració espanyola, sinó per la voluntat de construir el millor estat lliure del món. Rellevància. Més Catalunya, no sols perquè una majoria lliurement i democràtica ho sol•liciti, sinó perquè tenim uns drets històrics inalienables com a poble. Identitat.

La solució a les principals problemàtiques del país no és la falta de catalanisme a la societat i les institucions. És l'esgotament del catalanisme com a moviment per no redefinir els seus objectius més d'un segle després de la seva consolidació com a moviment cívic, polític, cultural i social.

Personalment tinc clar quins han de ser aquests objectius. Sobirania total i absoluta, tanta com els altres pobles lliures d'Europa. I un estat més prim, eficaç i democràtic per exercir-la en favor dels ciutadans. A aquests empresaris que es qüestionen les problemàtiques del país, se'ls poden donar moltes respostes, la meva és que treballin perquè deixem de formar part de l'Estat espanyol i entrem a Europa amb veu pròpia.