El segon volum de les Memòries del president Pujol comprèn les tres primeres legislatures i els inicis de la quarta. Tal com precisa en el pròleg, el seu relat pretén explicar les línies bàsiques de pensament i d’acció del seu programa, i no pas fer erudició històrica o donar detalls sobre la confrontació política. En aquest període comença una tasca de govern per a la qual el president ja tenia un projecte meditat i preparat des de feia temps: construir un país, Catalunya. I cal remarcar, perquè és important, que els catalans el recolzaren àmpliament amb tres majories absolutes seguides. Fou una etapa intensa i difícil en què s’assentaren les bases d’una administració en tots els camps i es vertebrà el país, malgrat resistències i mancances greus: finançament escàs, competències constantment discutides al Tribunal Constitucional, el cop del 23-F, la crisi de Banca Catalana i l’intent d’inculpar el president. Pujol explica les relacions amb Espanya i els seus governs, amb el rei i la Casa Reial, amb l’Església, la preocupació per la immigració, la creació de TV3, i una bona acció exterior amb viatges arreu del món en què guanyà el respecte per a ell i per a Catalunya. Sí, val la pena de llegir aquest segon volum per conèixer –els més joves– o recordar la història recent i sobretot per constatar la capacitat de lluita, de resistència i perseverança, de confiança en el propi projecte del president Pujol, que sabé encomanar a la societat catalana amb un “som-hi!” en el discurs d’investidura del 22 d’abril de 1980.