Actualidad del CEJP / 11 de Mayo de 2011
La gobernanza económica mundial ha sido, desde finales de la Segunda Guerra Mundial, uno de los bienintencionados objetivos que ha perseguido la humanidad. A pesar de los repetidos esfuerzos realizados, nunca se ha logrado ningún gran acuerdo que garantizara una gobernanza conjunta entre los diversos actores internacionales. La profunda crisis económica que atravesamos ha vuelto a poner sobre la mesa esta imperiosa necesidad. Se ha comprobado que el mundo está radicalmente interconectado y que las decisiones de un gobierno pueden acabar condicionando a toda la comunidad internacional.
Aquesta va ser la temàtica principal de la taula rodona que es va realitzar el dimarts 10 de maig al Centre d’Estudis Jordi Pujol. Claudi Pérez, corresponsal d’El País, Ariadna Trillas, subdirectora de l’Ara, i David Murillo, professor d'ESADE, com a moderador, en van ser els protagonistes.
La taula rodona va estar fortament condicionada per la crisi actual que pateix el sistema econòmic mundial. Tots els ponents van destacar que aquesta és la primera crisi a escala mundial en què es visualitzen clarament els forts lligams que existeixen entre les diverses economies estatals. Segons Claudi Pérez, «aquesta relació és natural en una època radicalment globalitzada». Pérez destacava que «hem d’assumir que els causants de la crisi hem estat de tots. Tots hem viscut per sobre de les nostres possibilitats i tots, cadascú a la seva mesura, hem especulat». Ara bé, Pérez també es va mostrar molt crític amb la connivència existent entre la política i les grans entitats financeres, apuntant que «la relació entre ambdós és necessària, però a la vegada molt perillosa». I va afirmar: «Hem arribat a l’extrem en què, en moltes situacions, els banquers i els polítics s’intercanvien els papers com si es tractés d’una porta giratòria».
Per la seva banda, Ariadna Trillas va plantejar la necessitat de fer reformes profundes. Segons Trillas, «totes les que s’estan duent a terme són supèrflues» ja que «parlem de canviar les pensions o de reduir els funcionaris, però no afrontem el canvis que necessita el model productiu». Trillas, que durant molts anys ha estat cobrint les informacions del G20, va explicar que en aquests moments la indefinició i la incertesa es pot palpar en les decisions de l’organisme. La governança econòmica mundial, segons la ponent, s’escenifica en un G20 que, a l’hora de la veritat, acaba convertint-se en un G0 per la impossibilitat d’assolir veritables acords.
Tant Trillas com Pérez van remarcar que la governança econòmica mundial és complexa i extremament complicada, ja que no hi ha voluntat política i els interessos dels actors internacionals sovint són contraposats.
Actualment –rematava Trillas– la governança econòmica mundial «es redueix a un cúmul de bones intencions que no s’acaben concretant».