Actividades de Jordi Pujol
Actividades de la Fundación
Actividades recomendadas
Próximas actividades
24 de mayo de 2012
24 de mayo de 2012
30 de mayo de 2012
Jordi Pujol pronuncia la conferencia «Perspectivas para la juventud de hoy. Y retos»
31 de mayo de 2012
02 de junio de 2012
05 de junio de 2012
Sobre el artículo “ Ratzinger y Habermas : La ley natural (II)”
Xavier Serra
Comentario / 18 de Julio de 2006
Sobre el artículo de Jordi Graupera “ Ratzinger y Habermas : La ley natural (II)” sólo me permito decir que la pregunta por el origen del fundamento de la realidad previa no se ha de tratar de manera excluyente ("dice él: "surge la necesidad de encontrar una realidad jurídica previa a toda historia de todo país, previa a toda identidad y toda pluralidad. Algún fundamento, que tenga que ver con el hombre de manera esencial, venga de dónde venga, sea dónde sea. ¿Dónde está este fundamento? ¿En la naturaleza? ¿Dios? ¿La Razón sola?"), sino que en el fondo es lo mismo.
És racional adonar-se'n que existeix una llei natural - una naturalesa humana - i que aquesta llei, com tota llei no és més que una ordenació racional, deguda - això sí - al Creador.
Com es soluciona això en una societat plural?
a) El creient sap que Déu és el fonament real, ho sap per fe: n'està cert, però hi ha de reflexionar a sobre, evitant el fideisme "fonamentalista"
b) El no creient pot veure'n la racionalitat de la llei i l'ordre, expressió de la intel·ligència i element necessari (fins i tot un contractualista ateu se n'adonaria que el fonament no pot ser debatut: són els Drets Humans de Nacions Unides o qualsevol plantejament Constitucional seriós)
c) A més, qualsevol persona pot admetre la diferència entre les construccions humanes - els artificis - i les que no depenen d'ell (el món no l'hem fet nosaltres; bé, el món artificial, de les comunicacions, etc., sí, però el que anomenem "natural" no): doncs bé, hi ha una naturalesa - que no només és ecològica sinó també funcional - de l'ésser humà que fa que la felicita, la virtut, la realització, la vida aconseguida... siguin quelcom que té unes "exigències naturals" que - si no es respecten - fan mal.
Sento dur la contrària a Hume, però no existeix la "fal·làcia naturalista" de l'ètica clàssica.
