Actividades de Jordi Pujol
Actividades de la Fundación
Actividades recomendadas
Próximas actividades
24 de mayo de 2012
24 de mayo de 2012
30 de mayo de 2012
Jordi Pujol pronuncia la conferencia «Perspectivas para la juventud de hoy. Y retos»
31 de mayo de 2012
02 de junio de 2012
05 de junio de 2012
Tiempo de memorias
Joaquim Roglán
Artículo / 20 de Marzo de 2007
Últimamente, las editoriales se han lanzado a publicar memorias de personas más o menos conocidas por el público. Esta fiebre memorialística coincide con la moda o el absurdo conceptual e intelectual de convertir la memoria histórica en ley. Cosa curiosa, imposible y pretenciosa, ya que la memoria es subjetiva y traidora, ya que es, precisamente, la encargada de filtrar los recuerdos, de borrar los malos y de conservar los buenos. Y es que, en caso contrario, los mecanismos de supervivencia psicológica se hundirían, y la vida sería demasiada insoportable para la levedad del ser.
Els motius pels quals tantes persones han decidit deixar constància del que han viscut i de com consideren que ho han viscut poden ser tan diversos com les mateixes persones que dediquen un temps i uns esforços de la seva vida a repassar i resumir la seva pròpia biografia: narcisisme, fer públic el seu balanç vital, donar la seva versió biogràfica abans que ho facin uns altres que, vés a saber què diran, passar factura als enemics, agrair la paciència dels parents i amics, donar-se importància, amagar o maquillar literàriament algunes dades comprometedores, evitar manipulacions del comissariat o departament responsable de beneir i subvencionar la memòria històrica, fer una mena de testament més llarg i més econòmicament rendible que el que es diposita davant del notari...
Però, de vegades, les coses son més senzilles del que sembla i no cal donar-hi tantes voltes. Tal vegada només passa que, com que la gent viu més anys i més intensament, encara els sobra temps de llegar els seus records a tothom que els vulgui llegir. Al cap i a la fi, com que la memòria d’un país és també la memòria dels seus habitants, si set milions de persones que viuen i treballen a Catalunya escriuen les seves memòries, aconseguirem tenir la memòria total de Catalunya. No obstant això, sempre serà convenient recordar que, davant d’uns mateixos fets o d’una mateixa veritat o mentida, la memòria d’un heroi com Agamenó mai no va ser la mateixa que la del seu porquer.
