Actividades de Jordi Pujol
Actividades de la Fundación
Actividades recomendadas
Próximas actividades
24 de mayo de 2012
24 de mayo de 2012
30 de mayo de 2012
Jordi Pujol pronuncia la conferencia «Perspectivas para la juventud de hoy. Y retos»
31 de mayo de 2012
02 de junio de 2012
05 de junio de 2012
El derecho a no mirar
Pere Torres
Artículo / 10 de Julio de 2007
Han pasado casi diez años de la muerte accidental de la princesa Diana. Hasta hoy, las imágenes más crudas de su muerte habían quedado fuera de la difusión pública. Channel Four decidió hace poco romper esta autocensura y emitir un documental que las incluía. La casa real inglesa, con los hijos de la difunta al frente, protestó. Muchas personalidades británicas se manifestaron contrarias a la decisión de la empresa televisiva. He aquí una cuestión bien viva: qué límites tienen que imponerse a los medios de comunicación. Aun así, este debate –imprescindible en toda democracia– enmascara otro: qué límites tienen que imponerse los espectadores.
Sembla com si la decisió d’una cadena d’emetre uns determinats programes ens eximeixi d’haver d’actuar d’acord amb el propi sistema de valors. Si jo crec que les imatges d’una moribunda no s’haurien d’emetre, puc reivindicar que la norma ho impedeixi. Ara bé, si la norma no ho fa, també puc decidir, simplement, no veure-les. Cada vegada, però, hi ha més gent que exclou aquesta segona possibilitat. Situa sempre la responsabilitat –la culpa, fins i tot– en el productor, mai en el consumidor.
Passa el mateix amb la publicitat o amb el contingut dels espais infantils: estem sempre a punt de queixa i, quan hi ha algun abús segons el nostre criteri, protestem ardidament perquè ningú no hi posa aturador. No obstant això, descartem la via més fàcil i directa de posar-hi aquest aturador, que és decidir no mirar-ho.
Malgrat les nostres proclames d’amor per la llibertat, sembla com si, a la pràctica, preferíssim la tutela dels poders públics: que siguin ells que vetllin per nosaltres, que ens alliberin de la dura necessitat de decidir autònomament, que ens evitin d’haver d’afrontar qualsevol dilema moral...
Crec que hi ha d’haver límits a la divulgació de notícies, imatges, etc. Fixar-los, però, és una operació molt delicada perquè incideix directament sobre el nostre sistema de llibertats. Per això, podríem facilitar el necessari debat, aportant-hi una desitjable serenitat, si tots plegats estiguéssim disposats a exercir l’eficaç dret de no mirar allò que pensem que no hem de veure.
