Dos contra dos tras el super martes

Obama desperta entre l’electorat un compromís amb el país que no es veia des dels temps de John F. Kennedy. La seva oratòria brillant i la seva visió de país l’han convertit en un candidat viable i potencialment transformador. Clinton semblava la inevitable presidenciable demòcrata fins que el jove senador per Illinois va imposar-se a Iowa el 3 de gener. Els tretze estats que Obama va guanyar aquest súper dimarts són prova del seu bon moment. Si la cursa continua tan igualada, creixerà la pressió popular perquè Obama i Clinton formin el tàndem demòcrata de cara a les eleccions de novembre.

En el camp republicà, en canvi, John McCain ja pot considerar-se el nominat després de la retirada de Mitt Romney. La victòria de Mike Huckabee és pràcticament una impossibilitat matemàtica, i si es manté a la cursa és per mirar d’assegurar-se la nominació a la vicepresidència. Ara, el repte més gran de McCain serà aglutinar el partit al voltant de la seva candidatura. Molts conservadors no li perdonen que votés en contra de la baixada d’impostos per a les rendes més altes proposada pel president Bush i que liderés una reforma percebuda com una amnistia per a la immigració il•legal.

Sigui com sigui, tant un duel McCain-Obama com un duel McCain-Clinton pot ser apassionant. Si hem de fer cas del nombre de votants que els demòcrates estan atraient cap a les urnes durant aquestes primàries, Obama o Clinton podrien tenir l’electorat molt més mobilitzat que McCain de cara al 4 de novembre.