Actividades de Jordi Pujol 
Actividades propias 
Actividades recomendadas
Próximas actividades
17 de febrero de 2012
Jordi Pujol participa en una cena tertúlia con miembros de la Jove Cambra Internacional de Tarragona
17 de febrero de 2012
21 de febrero de 2012
Jordi Pujol pronuncia la conferencia «Cuando se rompen los puentes», en Arenys de Mar
23 de febrero de 2012
Se pone a la venta en librerías el tercer y último volumen de las Memorias de Jordi Pujol
¿Obama-Clinton: “dream ticket” o pesadilla?
Oriol Vidal-Aparicio
Artículo / 27 de Mayo de 2008
Sólo un verdadero cataclismo podría evitar que Barack Obama fuera el candidato demócrata a las elecciones presidenciales de noviembre en los Estados Unidos. A falta de tres primarias, e incluso si los votos de Florida y Michigan llegaran a contarse, la ventaja de Obama en delegados parece en estos momentos más que suficiente. La última arma que se reservaba Hillary Clinton, el apoyo de los superdelegados a la convención de finales de agosto, también le ha fallado: recientemente, el senador por Illinois ha conseguido superarla en el número de superdelegados que ya han hecho público su apoyo.
La possibilitat d’un tàndem Obama-Clinton, però, és problemàtica. En primer lloc, acceptaria Clinton no ser cap de cartell? Últimament s’ha especulat que abans preferiria optar a l’alcaldia de Nova York o a una nominació al Tribunal Suprem. En segon lloc, no sembla lògic que Obama ofereixi la vicepresidència a algú que representa allò que ell vol canviar, l’establishment de Washington. Finalment, la lògica dels tàndems presidencials indica que cal equilibrar l’experiència legislativa d’un senador amb l’executiva d’un governador. Bill Richardson –Nou Mèxic– o Janet Napolitano –Arizona– podrien ser tries lògiques i, a més, aportarien equilibri territorial al tàndem demòcrata. Obama també podria triar com a company de tàndem un governador partidari de Hillary Clinton per intentar reconciliar-se amb els votants clintonians: tant Ted Strickland –Ohio– com Ed Rendell –Pensilvània–, ambdós centristes experimentats, encaixarien en aquest perfil.
Obama pot guanyar sense Clinton, però el fet que les primàries demòcrates hagin enfrontat dos candidats decidits a fer història podria provocar, entre els partidaris de Clinton, una desmobilització potencialment perillosa per al Partit Demòcrata. La química entre Obama i Clinton no és bona, però hi ha precedents d’aferrissats competidors que van acabar formant tàndem i guanyant: Kennedy-Johnson el 1960 i Reagan-Bush el 1980. En aquesta ocasió, li correspondrà a Obama decidir si a la història s’hi entra d’un en un o de dos en dos.
