Actividades de Jordi Pujol 
Actividades propias 
Actividades recomendadas
Próximas actividades
17 de febrero de 2012
Jordi Pujol participa en una cena tertúlia con miembros de la Jove Cambra Internacional de Tarragona
17 de febrero de 2012
21 de febrero de 2012
Jordi Pujol pronuncia la conferencia «Cuando se rompen los puentes», en Arenys de Mar
23 de febrero de 2012
Se pone a la venta en librerías el tercer y último volumen de las Memorias de Jordi Pujol
La investigación se respira
Xavier Roig
Artículo / 16 de Diciembre de 2008
De manera cíclica, pero sin que los datos básicos cambien demasiado, aparecen informaciones que denotan el escaso interés de la sociedad catalana para invertir en I + D. Personalmente, no creo que sea un problema de inversión pública o de inversió privada. Los temas de investigación y de tecnología, en general, forman parte de la atmósfera que se respira en un país.
Deixin-me simplificar-ho i utilitzar el símil universitari: hi ha països “de ciències” i hi ha països “de lletres”. Alemanya, Suïssa i els Estats Units són “de ciències”. Argentina és de lletres. Els països mediterranis, també; encara que amb una postura menys inflamada. França, igual que la seva cuina, que és de l’oli i de la mantega alhora, guarda un equilibri envejable.
El president Pujol ho ha advertit diversos cops: a Catalunya han disminuït les vocacions tècniques i científiques en favor de les socials i humanistes. Lògic. La nostra societat està sent educada –des de l’escola, sobretot els darrers anys– per tal que consideri més important mostrar solidaritat respecte a tota la humanitat, que no pas treballar per descobrir nous productes que, a la llarga, també ajuden a tothom. Ignoro per què, però, entre nosaltres es ven la idea que estudiar Ciències Socials, Periodisme, Ciències Mediambientals, etc. fa de més bona persona, i mostra una espiritualitat més intensa, que no pas estudiar per a enginyer (si és nuclear, ni en parlem), per a bioquímic o per a zoòleg. Es ven amb insistència que és més elevat estudiar ciències que s’ocupen de l’home, que no pas allò que fa referència a les coses. Com si les persones després no utilitzessin mòbils, ordinadors, anessin en bicicleta, tramvia o moto, o no necessitessin tractaments mèdics que utilitzen radiacions.
Tot plegat em porta a pensar que formem part d’una societat a la qual se li fa difícil acceptar que les coses es mesurin. L’enamorament que tenim per la subjectivitat és enemic de la ciència i de la tecnologia. Som incapaços de fer un quadre matemàtic que reguli, per exemple, les subvencions del Govern als mitjans de comunicació. Tampoc som capaços de fer una cosa equivalent pel que fa al finançament de les comunitats autònomes (com sí va fer Alemanya).
Si volem que les inversions en R+D augmentin a nivells acceptables, cal educar els escolars fent-los veure que fabricar locomotores és vital per transportar gent i béns. Que les telecomunicacions que permeten transmetre idees requereixen molta tecnologia. Que les impremtes que produeixen cultura en forma de llibres són màquines molt sofisticades i precises... Amb això es crearà una atmosfera, una cultura, una vocació i una demanda que portarà a inversions més altes en R+D. Tota la resta d’actuacions per corregir el problema no és que siguin punyetes, però equival a voler curar la febre en lloc d’atacar la malaltia.
