Actividades de Jordi Pujol 
Actividades propias 
Actividades recomendadas
Próximas actividades
17 de febrero de 2012
Jordi Pujol participa en una cena tertúlia con miembros de la Jove Cambra Internacional de Tarragona
17 de febrero de 2012
21 de febrero de 2012
Jordi Pujol pronuncia la conferencia «Cuando se rompen los puentes», en Arenys de Mar
23 de febrero de 2012
Se pone a la venta en librerías el tercer y último volumen de las Memorias de Jordi Pujol
¿Quiénes defienden a las entidades sociales catalanas?
Joan Vidal
Artículo / 03 de Marzo de 2009
Con la noticia que sólo las ONG de ámbito estatal podrán recibir fondos del 0,7% del IRPF destinado a fines sociales, el Gobierno del Estado ha vuelto a dar una muestra de su centralismo, de su incapacidad para conocer la realidad plural del Estado y que cada vez está más lejos de las necesidades de las personas.
Constata la incapacitat absoluta del PSC per fer prevaler les necessitats del país davant del PSOE. Constata la nul•la incidència dels seus dos ministres en el Govern i dels seus 25 diputats en el congrés. Fins i tot en el cas que, més per la pressió de les mateixes organitzacions socials, que per la capacitat política del PSC s’acabés tirant enrere d’aquesta decisió, ha quedat clarament constatat que en el moment de prendre decisions els diputats i els representants catalans al PSOE no són ni consultats.
Constata un cop més el nul respecte del PSOE pels acords parlamentaris i pel compliment de la llei. El PP i el PSOE se suposa que amb el vistiplau del PSC, no varen permetre que CiU presentés al ple del congrés una proposició no de llei que demanava la territorialització del cinquanta per cent del 0,7% de l’IRPF destinat a finalitats socials. A canvi, es va aprovar una moció més vaga d’ERC després de ser esmenada. Moció que instava el Govern a establir mesures i criteris per a un procés gradual de distribució territorial dels ajuts a les comunitats autònomes i afavorir la coordinació i transparència que permetés a les CA participar en la gestió amb l’Administració central. Fins i tot aquesta moció no ha estat respectada.
Constata que la Plataforma d’ONG d’Acción Social, poderós lobby en tot aquest procés, té més interès a defensar les seves pròpies estructures i fonts de finançament que a vetllar pels serveis als quals van destinats els fons del 0,7%. Indicar que la territorialització dels recursos suposa dispersió em sembla una broma de mal gust. Farien bé les entitats catalanes presents en aquest fòrum, algunes de molt poderoses, de repensar de què serveix la seva presència.
Constata, malauradament, que les persones necessitades i els serveis de proximitat que presten moltes entitats són els darrers elements que es tenen en compte a l’hora de pensar en la distribució d’aquests fons. A alguns sembla que els preocupa més que la Generalitat tingui capacitat per distribuir l’ajut social que no pas la destinació final d’aquests fons i l’ajut que poden suposar a moltes persones.
Apel•lar a la sensatesa de l’actual Govern de l’estat em sembla un exercici impossible. Comença a ser el moment en què els ciutadans haurien d’exigir tenir la capacitat de decidir per ells mateixos a quina o quines ONG volen destinar els seus impostos, ja que aquells que tenen el mandat d’administrar-los en demostren constantment la seva incapacitat.
