Actividades de Jordi Pujol 
Actividades propias 
Actividades recomendadas
Próximas actividades
17 de febrero de 2012
Jordi Pujol participa en una cena tertúlia con miembros de la Jove Cambra Internacional de Tarragona
17 de febrero de 2012
21 de febrero de 2012
Jordi Pujol pronuncia la conferencia «Cuando se rompen los puentes», en Arenys de Mar
23 de febrero de 2012
Se pone a la venta en librerías el tercer y último volumen de las Memorias de Jordi Pujol
Gobierno Merkel, segunda vuelta
Valentí Popescu
Artículo / 03 de Noviembre de 2009
La segunda legislatura bajo un gobierno de Angela Merkel debería promover la reactivación de la economía del país mucho más que el Gabinete saliente, formado por cristianodemócratas (CDU / CSU) y socialdemócratas (SPD). Este último fue un maridaje a causa del pánico provocado por la crisis global, mientras que el actual Gobierno lo forman dos socios de criterios políticos muy próximos. Pero la tarea del segundo Gabinete Merkel dista mucho de ser fácil. Primero, porque los indicios de que Alemania está recuperándose son muy frágiles y una recaída sigue siendo posible. Pero será difícil sobre todo porque, si los principios generales de la coalición son compartidos, las prioridades no lo son.
Els liberals (FDP) aposten decididament per la iniciativa privada i volen accelerar el creixement econòmic a força de reduir la pressió fiscal i posar així a la disposició de les empreses un important contingent de capital “barat”. La mesura s’ha de complementar amb una dràstica retallada de la despesa pública. A la CDU, això últim no li acaba de convèncer. El partit sofreix encara l’impacte de la forta pèrdua de votants registrada en els últims comicis generals, unes pèrdues que no van resultar demolidores solament perquè l’SPD va patir una fugida molt major, catastròfica, de votants. I ara que a nivell ciutadà les dificultats econòmiques segueixen sent la primera preocupació i la precarietat labora la segona, una política radical de reducció de la despesa pública pot llevar definitivament als cristianodemòcrates la lleugera majoria electoral que disposa en aquests moments.
Aquest tema va generar les majors disputes amb l’FDP en la redacció del tractat de coalició i cal suposar que seguirà generant friccions al llarg de tota la legislatura. Per altra part, fins i tot el ministre de Finances –Schäuble– va declarar poc després d’assumir el seu ministeri que “no està gens segur de poder dur a terme la política prevista de reducció de despeses”. Schäuble va confessar que anirà desenvolupant una gestió fiscal d’acord amb la situació social i econòmica de la República Federal dels mesos venidors. Àdhuc hi ha més. Aquests punts de l’acord de coalició –de difícil realització, però no insuperables– poden anar enverinant la convivència d’FDP i CDU/CSU, sense arribar a produir una crisi ni en el si del Gabinet ni al carrer.
Tanmateix, Alemanya necessita des de fa lustres una profunda reforma de les seves estructures per dotar el país i la seva Administració d’una agilitat i eficiència imprescindibles en la gestió d’una gran potència industrial i econòmica. I aquesta reforma és una tasca dura que lesionarà molts interessos i encara moltes més rutines a tots els nivells administratius, comarcals, estatals i federals.
La perspectiva d’emprendre unes reformes que faran coïssor i causaran perjudicis, malgrat que tothom sap que a la llarga redundaran en benefici del país sencer, ha espantat fins ara tots els governs, tant si eren pròxims al CDU com al SPD, pel seu alt preu electoral. I és molt probable que ara torni a succeir el mateix amb el segon Gabinet Merkel.
