Actividades de Jordi Pujol 
Actividades propias 
Actividades recomendadas
Próximas actividades
17 de febrero de 2012
Jordi Pujol participa en una cena tertúlia con miembros de la Jove Cambra Internacional de Tarragona
17 de febrero de 2012
21 de febrero de 2012
Jordi Pujol pronuncia la conferencia «Cuando se rompen los puentes», en Arenys de Mar
23 de febrero de 2012
Se pone a la venta en librerías el tercer y último volumen de las Memorias de Jordi Pujol
De Sócrates a Millet
Josep M. Puigjaner
Artículo / 03 de Noviembre de 2009
Sería conveniente que, en circunstancias como la actual, de una extendida inquietud y de clara conmoción social por hechos impactantes como el de Fèlix Millet y compañía, nos pusiéramos ante los ojos las palabras de algún clásico antiguo. Por ejemplo, algún texto de Platón de su Antología de Sócrates, como el que sigue:
“Oh, tu, bon amic, que ets atenès, ciutadà de la ciutat més gran i més anomenada per la saviesa i per la força, ¿no t’avergonyeixes d’ocupar-te de la fortuna per veure com se’t farà el més grossa possible, d’ocupar-te de la glòria i de l’honor i, en canvi, del seny i de la veritat i de l’ànima, de veure com esdevindran millors, no te n’ocupes i ni hi penses?” I hi afegeix el filòsof: “No deixaré de filosofar ni de fer-vos recomanacions, persuadint-vos, joves o vells, de no ocupar-vos ni del cos ni dels diners abans de l’ànima ni amb tan de zel com de l’ànima, per fer-la tornar el millor possible, dient-vos que la virtut no ve de les riqueses, sinó que les riqueses i tots els altres béns dels homes, en l’ordre particular i en la vida pública, vénen de la virtut.”
Els experts, és a dir, els coneixedors profunds de la filosofia socràtica, han qualificat aquest fragment del mestre de Plató com “l’evangeli socràtic”, que significa el compendi de tot el que Sòcrates feia i deia, i que ell presentava com l’única justificació i l’única defensa davant dels seus adversaris i detractors. Sòcrates creu que s’han de recuperar els elements de fons de l’antiga tradició (la virtut, la justícia, la veritat, el bé), tot remodelant-los i dotant-los d’una nova fonamentació i d’un nou contingut.
Planteja un model de vida que fins aleshores ningú no havia proposat: no es tracta d’acoblar la vida a pautes exteriors, alienes a la pròpia persona, sinó que és la persona, cada persona, la que ha d’adequar la seva vida a allò que li dicta la raó i la seva consciència interior.
El pensador grec denuncia els excessos que es cometien a la seva època (440 aC). Avui, que vivim en una societat occidental que pateix les conseqüències de les conductes desenfrenades i de l’embriaguesa de certs personatges encimbellats, es diguin Madoff, Millet o “Gürtel”, causada per l’afany incontrolat de poder o de diners, ens conhorten les reflexions i sobretot les reconvencions dels savis de l’antiguitat. No es pot negar que les paraules de Sòcrates ens orienten i, si fa al cas, ens conviden a rectificar i a tornar a resituar la nostra trajectòria vital en la direcció correcta. I potser tampoc no es pot desmentir que sovint ens deixem dominar per les implacables lleis del sistema, encara que ens portin a una permanent insatisfacció de l’esperit. Només en n’alliberem quan ens decidim a rescatar-lo, l’esperit, del desfici del plaer, de la disbauxa del diner o de la visió egocèntrica de la vida.
