Actividades de Jordi Pujol 
Actividades propias 
Actividades recomendadas
Próximas actividades
17 de febrero de 2012
Jordi Pujol participa en una cena tertúlia con miembros de la Jove Cambra Internacional de Tarragona
17 de febrero de 2012
21 de febrero de 2012
Jordi Pujol pronuncia la conferencia «Cuando se rompen los puentes», en Arenys de Mar
23 de febrero de 2012
Se pone a la venta en librerías el tercer y último volumen de las Memorias de Jordi Pujol
Croacia: Un músico para ingresar en la UE
Valentí Popescu
Artículo / 19 de Enero de 2010
Músico, jurista y despegado del poder
Y es que, para empezar, el nuevo presidente croata es uno de esos insólitos políticos que no están perdidamente enamorados del poder o -como es norma en los Balcanes- hacen de la política su principal fuente de ingresos. En la era comunista militó, como todos, en la Liga de los Comunistas, partido comunista que cambió su nombre a raíz de las guerras yugoslavas por el de Partido Socialdemócrata (SDP). Como en el resto del mundo ex comunista (la República Democrática Alemana es un caso aparte debido a su unión en la RFA), el cambio fue claro en sus siglas, prometedor en los principios y programas y casi nulo en la nomenclatura.
Josipovic va ser possiblement el que més va canviar en el conjunt dels polítics professionals croats. Va militar des d’un principi a l’SDP i com a jurista prominent fins i tot va redactar els estatuts del rebatejat partit. L’honradesa de l’intel•lectual el va obligar a dir, com Ortega y Gasset, “no era això” i el 1994 va abandonar la militància i la política. Va tornar a la seva càtedra a la Facultat de Dret, al seu bufet d’advocats i a la seva carrera musical (és un dels compositors més importants de la Croàcia d’avui dia amb més de 50 partitures gens rockeres estrenades).
Lúnic que podia frenar al populista Bandic
El 2003 va tornar a la política activa a petició del llavors cap del Govern i del Partit Socialdemòcrata Ivica Racan, però va ingressar al Parlament com a independent a la llista de l’SDP. Tampoc es va trobar a gust en aquesta etapa de la política nacional croata (el seu cavall de batalla era la lluita contra la corrupció i la delinqüència organitzada) i va canviar el Parlament pel Consell de Zagreb, on va coincidir –no massa– amb qui ha estat el seu rival directíssim en aquestes presidencials, l’alcalde de Zagreb, Milan Bandic. Les murriades de Bandic disgustaren Josipovic encara més que els tripijocs parlamentaris, de manera que a les eleccions generals del 2007 va tornar a guanyar-se un escó al Sabor (Parlament croat) i ja posat a fer política a fons, va reingressar a l’SDP el 2008, per disposar de més força parlamentària. Sembla que no ho va assolir, però sí que es va guanyar fama tant al fòrum polític com davant l’opinió pública d’home de principis i detractor implacable de la corrupció politicomafiosa que campa a gust per tots els països excomunistes de l’Europa oriental i central. Davant l’amenaça de Bandic d’optar a la presidència de Croàcia, l’SDP va decidir nomenar candidat oficial Josipovic. Bandic hi va respondre abandonant la militància socialdemòcrata i presentant-se com a candidat independent, confiant tant la seva fama de bon alcalde com l’atractiu per a les masses d’una política populista exacerbada. Va arribar a la segona volta de les presidencials, on Josipovic el va derrotar amb el 60,3% dels vots, enfront del 39,7% aconseguits per l’alcalde.
